L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del president de la ponència d’Activitats de l’Ajuntament de Blanes, Salvador Tordera, ha participat avui dijous en una reunió de treball que ha tingut lloc al centre cultural de Malgrat de Mar, convocada per l’Ajuntament d’aquest veí municipi.
L’objectiu de la trobada, ha estat la posada en marxa de la ‘Taula de Treball del Delta de la Tordera’, així com parlar de l’estat i recuperació de la sorra de les platges, i la situació d’aquest espai natural a la desembocadura del riu.
La Taula de Treball del Delta de la Tordera ha sorgit arran que els Ajuntaments de Blanes, Malgrat, Tordera i Palafolls van aprovar en sessió plenària la creació d’aquest organisme a través d’una moció.Avui s’ha comptat amb la participació de diversos agents del territori, tot i que també s’ha remarcat la necessitat d’incorporar representants de diverses institucions i entitats ecologistes, dels sectors econòmics, científics i mediambientals tant a nivell local com de les respectives demarcacions de Girona i Barcelona, així com de Catalunya.
Així, entre d’altres agents que s’incorporaran a la taula de treball, hi haurà la Universitat Politècnica de Catalunya, els Consells Comarcals del Maresme i la Selva, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, representants dels principals sectors econòmics del territori –hostaleria, pagesia i pesca-, entitats mediambientalistes i ecologistes, així com la Direcció General de Costes de l’Estat en la demarcació de Girona.
En la sessió d’avui, com a representant de l’Ajuntament de Malgrat de Mar ha assistit l’alcaldessa d’aquest municipi, Ma Carme Ponsa, mentre que per part dels consistoris de Tordera i Palafolls, ho han fet sengles regidors. En l’àmbit blanenc, a banda dels representants del consistori ja esmentats, avui també han participat el científic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Rafa Sarda, i el president de l’Associació de Càmpings, Josep Ametller.
Pla d’Actuació Integral per recuperar el Delta de la Tordera
Una de les principals conclusions de la reunió d’avui ha estat la creació d’una Comissió d’Experts que tindrà com a principal objectiu la redacció d’un Pla d’Actuació Integral, un estudi preliminar per recuperat el Delta de la Tordera, la platja de la Conca i del Delta de Malgrat, i la Platja de S’Abanell de Blanes. La comissió la integraran principalment científics i agents del territori.
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes s’encarregarà de coordinar la comissió on, a banda del CEAB-CSIC, també participarà la Universitat Politècnica de Catalunya, AAUP Arquitectes –empresa urbanista que assessora els càmpings del Delta de la Tordera-, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Plataforma ‘Preservem el Litoral’ –que abasta diverses localitats des d’Arenys de Mar fins a Malgrat-, el sector de la Pagesia de la zona, i l’Observatori de la Tordera, un projecte interdisciplinari de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la trobada també s’ha concretat un calendari preliminar, en el sentit que s’espera tenir enllestit l’estudi a principis de desembre.
En aquest sentit, ja s’ha convocat la segona reunió dels membres de la Taula de Treball del Delta de la Tordera, on s’hi incorporaran els representants de les institucions, col·lectius i gremis que no han estat presents en la trobada d’aquest mes de juny. Aquesta propera sessió de treball tindrà lloc a principis de gener, després del període de vacances de Nadal, tot i que prèviament ja s’haurà lliurat l’estudi per poder debatre’l a fons en la reunió.
Al llarg de la trobada d’aquest dijous, els representants dels diversos sectors han coincidit en el desig que s’afronti la problemàtica de d’una visió global, sumant els esforços de tots els qui tenen l’objectiu comú de recuperar l’equilibri natural de tot l’entorn. Respecte aquesta darrera qüestió, des de l’àmbit científic ja s’ha apuntat que per assolir aquesta fita, abans farà falta recuperar el riu Tordera.
Causes per a la creació de la Taula de Treball del Delta de la Tordera
El territori del Delta de la Tordera, inclosa dins els espais que conformen la Xarxa Natura 2000, comprèn una àrea de 312,22 hectàrees que s’estén entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Tot i l’estat d’alteració de les seves característiques naturals, segueix suposant un hàbitat de gran interès per diferents espècies de fauna i un gran suport al moviment de les aus en els seus fluxos migratoris.
L’equilibri i l’adequada gestió del curs fluvial en el seu tram baix és imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera proporciona el sediment que nodreix les platges de Blanes i l’Alt Maresme. Durant els darrers 10 anys les platges de l’entorn de la desembocadura de la Tordera -tant a la Platja de S’Abanell de Blanes com a Malgrat- han patit un greu problema d’erosió que s’ha accentuat encara més i que ha acabat sent crònic.
Això ha provocat que hagi format part de l’agenda social i turística de tots dos municipis pel que fa a la gestió, cada temporada d’estiu, respecte la problemàtica de la manca de sorra en aquestes platges. A banda d’un ecosistema natural en si mateix, les platges també són un espai d’oci per a la població, exerceixen una funció natural de protecció de les terres situades just darrera del sistema de dunes, i són un atractiu turístic.
La pèrdua d’aquesta funcionalitat per part de les platges té conseqüències negatives per a les infraestructures i establiments localitzats a primera línia de mar. Durant els darrers anys, per fer front a la regressió de la costa en aquest entorn del Delta, s’han dut a terme actuacions successives per part de les administracions i d’altres a títol particular, ja sigui fent aportacions de sorra amb un vaixell draga, o bé amb la instal·lació d’espigons i esculleres.
Amb tot, algunes d’aquestes actuacions, que s’han anat fent en anys i estratègies diferents amb la voluntat de recuperar platja o protegir instal·lacions, han acabat sent perjudicials respecte l’objectiu que perseguien. Grups d’experts han estudiat el què succeeix al Delta i conclouen en diferents solucions estructurals per arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja, i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta.
Atès que l’afectació de les diferents mesures que es proposen des de l’àmbit científic afecten diferents administracions, municipis i propietats, se’n va derivar la necessitat de crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions. L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessària la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions, així com les accions de sensibilització natural. En definitiva, la potencial recuperació de les funcions del Delta que persegueix la Taula de Treball.