Foto de grup dels joves artistes

L’emblemàtica Casa Saladrigas va allotjar ahir al vespre la inauguració d’un dels esdeveniments que ja s’ha fet un lloc a l’agenda cultural blanenca amb dret propi i que mai no deixa de sorprendre pel seu contingut, atractiu i trencador.

Es tracta de l’exposició Joves Talents V.5, la cinquena edició consecutiva d’una iniciativa que, com el seu nom ja indica, pretén donar major visibilitat als nous valors emergents en arts visuals tant de Blanes, relacionats amb la vila, o de la seva àrea d’influència.

En la línia de les quatre anteriors edicions, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Blanes ha buscat que hi hagi una varietat d’artistes, tant pel que fa als temes que tracten com pel material que treballen com a mitjà d’expressió. D’aquesta manera, s’ha convidat quatre joves que representen el món de la pintura i les mandales a través de dos nois i dues noies.

Es tracta d’Anna Tordera, Pol Peiró, Estefania Garcia  i Joel Ristol, que exposaran les seves creacions a Casa Saladrigas fins  el proper 27 de maig. L’horari per visitar l’exposició Joves és: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h, i de dijous a dissabte de 17 a 20 h. Diumenges i Dilluns la sala és tancada.

Inauguració de l’exposició

L’acte inaugural va comptar amb l’assitpencia de l’alcalde Miquel Lupiáñez, i el regidor de Cultura, Quim Torrecillas. Els van acompanyar regidores i regidors de l’Ajuntament de Blanes, així com una nombrosa presència de familiars i amics dels artistes.

Anna Tordera (mandales i mobles reciclats)

Nascuda i resident a Blanes fa 28 anys, Anna Tordera Catalán enceta amb la seva mostra de mandales aquesta tendència artística en aquest esdeveniment cultural que acumula cinc  anys de camí. Si bé s’utilitzen com a tècnica de relaxació i meditació, certament és perquè crear-les, pintar-les i mirar-les provoca un impacte visual terapèutic.

Nerea García i Anna Tordera

Més enllà de la simbologia mística que se li atorga a aquests cercles o rodes que entronquen amb el budisme i l’hinduisme, l’Anna ens proposa deixar que els nostres sentiments flueixin i gaudeixin amb l’explosió colorista d’aquestes autèntiques obres d’art que atrapen la mirada i els sentits. L’artista exposa les seves mandales complementades en un mateix espai amb mobles i altres estris restaurats per Nerea García. Totes dues formen el Col·lectiu Manal’art i Lunatik’Art¸ que tenen dos pilars bàsics: la imaginació i la creativitat.

Es tracta de material reciclat, des de mobles fins a tota mena de materials als quals se’ls dóna una segona oportunitat, un nou us. D’aquesta manera, en una comunió molt especial que atrapa des d’un primer instant, les dues artistes fan conviure les seves creacions perquè –si se’ns permet el joc de paraules- l’espectador pugui recrear-s’hi.

Pol Peiró (pintura)

És el més conegut de tots quatre joves, ja que és l’autor del particular projecte anomenat D’un temps, d’un país, on va estar fent un seguiment en viu i en directe de l’actualitat política de Catalunya, amb apunts del natural dels principals líders polítics catalans. Nascut a Premià de Mar fa 23 anys, Pol Peiró Navarro torna a venir a Blanes per segona vegada després que ja va protagonitzar una primera mostra el passat desembre, però aquesta vegada la seva proposta no es basa en retrats i personatges coneguts, sinó en una sèrie de pintures que es presenten sota el seductor i reminiscent títol de Llarg Octubre.

Pol Peiró

Es tracta d’una col·lecció d’abstraccions fetes durant els últims tres anys, amb la particularitat comuna que totes han sorgit en el decurs de diferents maratons creatives que Pol Peiró ha experimentat durant aquest període de temps. Són peces viscerals i intenses, en les que predomina el gest i el color, veritables finestres d’estat d’ànim, de territoris emocionals.

L’autor presenta aquest recull de la seva obra com una representació depurada del llarg octubre particular que ha viscut Pol Peiró, a la vegada que és comiat i punt seguit en el seu procés creatiu. Malgrat la seva joventut, aplega ja una gran quantitat  de premis i exposicions on ha participat, i el seu talent només és equiparable a la seva modèstia.

Estefania Garcia (pintura)

Nascuda a Blanes fa 30 anys, Estefanía García va començar a pintar als 15 anys amb el també artista blanenc Francesc Escarpenter, amb qui va aprendre durant més d’un any fins que el veterà pintor es va retirar. Posteriorment la jove pintora va realitzar diferents sèries de dibuixos i pintures com a hobby. Fa quatre anys va decidir reprendre la seva passió per la pintura i va enfocar el seu aprenentatge i perfeccionament en la tècnica de l’oli.

Estefanía García

Amb aquest objectiu, ha completat recentment la seva formació amb un altre reconegut artista blanenc, Albert Arribas. Atreta per la figuració (cos humà, paisatge, etc), va començar pintant quadres d’estil realista. Seguint aquesta línia, ha realitzat estudis, representacions i interpretacions de grans clàssics de la pintura, des del barroc fins a l’impressionisme.

Actualment, quan ja ha adquirit un gran domini de la tècnica, ha començat a composar escenes pròpies amb l’objectiu que el temps, el treball , l’evolució i la perseverança conflueixin en un llenguatge pictòric personal. Les obres que es poden visitar a Casa Saldrigas han estat fruit d’aquest darrer període de treball, de manera que les seves creacions es barregen amb conegudes escenes que en el seu moment van signar Murillo, Velázquez o Marià Fortuny.

Joel Ristol (artista plàstic: pintures i muntatges)

Es tracta del més jove de tots quatre, però val a dir que les seves creacions estan plenes d’un contingut que, d’antuvi, seria difícil d’atribuir a un noi de 16 anys d’edat. A Blanes, Joel Ristol és sobretot conegut per haver guanyat durant molts anys consecutius el primer o el segon premi en la categoria infantil i juvenil del Concurs de Pessebres.

Joel Ristol

Ara, la seva expertesa es veu completada per un nou món ple de possibilitats que configuren la seva mostra d’obres. Es presenten sota el títol D’allò quotidià a allò extraordinari, on les coses més senzilles poden arribar a prendre unes connotacions transcendentals més enllà de l’objecte tal com és. Joel Ristol llença un repte al visitant, presentant-li un univers al què se li pot donar forma, i buscar-li significats propis. Surrealisme en el més ample sentit de la paraula, a través de quatre muntatges i diversos quadres influïts per aquest estil.

Dos dels muntatges beuen directament d’aquesta font, sobretot el què emmarca l’entrada a la sala de Casa Saladrigas on s’allotgen les seves obres: Dos Paraigües entrellaçant-se amb un tronc d’eucaliptus. Joel Ristol ho presenta com la interrelació que té per a ell el surrealisme i la natura, entenent el paraigües com el símbol del surrealisme, igual que un altre dels muntatges, on apareix una màquina de cosir: Wertheim Metafísica.

Un dels altres dos muntatges és Los placeres de Epicuro, on qui vol visionar el quadre en la seva plenitud ha de seure’s en una taula on hi ha formatge i vi, igual que es representa en la pintura. I el quart és Escolta i Observa, que complementa amb música que s’escolta a través d’uns auriculars el quadre titulat La Mort.

Fotos: Ajuntament de Blanes