Les reformes laborals del PSOE i el Partit Popular amb el suport de Convergència han condemnat a la classe treballadora a l’explotació laboral i a la precarietat. Tots aquells drets que van ser conquistats amb suor i llàgrimes els han buidat de contingut.

Per això aquest 1 de Maig dia de la classe treballadora escric aquest article i l’escric per posar en relleu l’extrema necessitat de què els obrers i les obreres siguem part activa de l’activitat política de l’espai que representem. Sobretot hem de tenir ull crític per trencar els murs i els silencis que envolten als partits.

Ara és hora no de ser només ser el subjecte, sinó de prendre la veu, ocupar espais de responsabilitat, ja que estem sobradament preparats per posar-nos al davant construint l’alternativa. Toca parlar de la misèria que han sembrat aquests anys i que carreguem sobre les nostres esquenes. Aquella por que sempre ha envoltat a la classe treballadora que no estigui capacitada per prendre decisions.

Sabem la dificultat que comporta fer la teva jornada i continuar militant, exprimint tots els esforços. I per això tenim l’honestedat de no trair a la nostra classe, perquè seria trair a la nostra família. Tenim consciència. Tenim preparació per portar a la realitat les polítiques a favor de la majoria social. Però per portar polítiques que beneficiïn a la classe treballadora s’han de fer des de i portades a terme per la classe treballadora.

Aquells que ens han imposat condicions de “ho agafes o ho deixes”. Aquells que s’estan aprofitant de la nostra misèria. El que realment els preocupa és la unitat i solidaritat dels treballadors i les treballadores, perquè la política és l’eina per alliberar-nos de les cadenes que ens lliguen.

Jose Manuel Morales García, Responsable d’Organització d’ICV-EUiA Blanes