Fa 50 anys va rodar a Lloret i Blanes seqüències de «La Piel Quemada»

Josep Maria Forn / Tino Valduvieco

El Teatre de Blanes allotjarà el divendres 6 de maig un homenatge al director i productor de cine Josep Maria Forn. L’acte està organitzat per l’Ajuntament de Blanes amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i la col·laboració de l’associació cultural blanenca La Focal.

Josep Maria Forn ha estat director i productor de més de 250 pel·lícules al llarg de la seva vida. Per tant, la seva contribució a la cultura i el cinema de Catalunya, és molt important. El leitmotiv de l’acte ha estat que aquest 2016 coincideix amb el 50è aniversari del rodatge de La Piel Quemada, rodada a Lloret i en escenaris de Blanes.

L’acte comptarà amb la participació Josep Maria Forn, i la presentació anirà a càrrec de la periodista de TV3, Fina Brunet. A banda de l’homenatjat, també hi assistiran diverses personalitats del món del cinema, companys i amics que no han volgut perdre’s l’ocasió de sumar-se a aquest reconeixement.

Una festa del cinema i un debat sobre la immigració

La vetllada s’encetarà amb una breu performance amb un contingut inspirat en l’argument a l’entorn del qual gira La Piel Quemada. La representació anirà a càrrec d’un grup de joves actors del Casal de Joves Morralla Espai Creatiu, dirigits per Paula Fossatti i amb text de Valentí Hinarejos. Tot seguit, es procedirà a l’homenatge a Josep Maria Forn.

En aquesta part de l’acte participaran diverses personalitats, entre les quals estan previstes sengles intervencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Cultura, Santi Vila. En la part institucional també es comptarà amb la presència dels alcaldes de Blanes i Lloret, Miquel Lupiáñez i Jaume Dulsat, així com dels respectius regidors de Cultura, Quim Torrecillas i Albert Robert.

Després, es projectarà una còpia recentment restaurada de La Piel Quemada, seguida d’un Cine-Fòrum on el debat se centrarà en dues qüestions: el cinema i la immigració, la temàtica de què tracta el film. Donat l’actual context social i econòmic que estem vivint en l’actualitat, els experts consideren que el què es denunciava al film fa 50 anys no ha perdut vigència. Finalment, la vetllada es tancarà brindant amb una copa de cava.

La Piel Quemada, un exemple de cinema neorealista i social

El film comença i acaba mostrant pells cremades per diferent causes: les que pateixen els turistes estrangers poc avesats al sol del sud d’Europa, i les dels qui van marxar de la seva terra i han hagut de treballar de valent per trobar un futur millor. Inscrita dins el moviment del neorealisme social, enfronta diferents vessants de dues realitats molt diferents, separades per tan sols 1.000 km de distància.

El seu protagonista és José, un treballador andalús fart de passar gana i malviure en una casa miserable que, en l’Espanya dels anys 60, decideix emigrar a Catalunya, de la mateixa manera que llavors ho van fer centenars de milers de persones procedents d’Andalusia, Extremadura o Murcia. Un cop arribats aquí, treballaven en el turisme, en la construcció o en les fàbriques, amb l’eterna sensació de ser un estrany en la terra on havien emigrat.

A través de flashbacks, José recorda com era la seva vida al poble d’Andalusia, les romeries, els cantes, la fam, o bé el matrimoni forçat al quedar-se embarassada la seva xicota. Paral·lelament, la seva dona Juana, el seu germà i els seus dos fills es traslladen des de Granada a la Costa Brava, en una inexorable arribada que per al protagonista significarà haver de deixar les seves sortides nocturnes i els seus flirtejos amb les turistes que venien d’una altra realitat més desinhibida.

Destacada figura del cinema català

Josep Maria Forn i Costa (Barcelona, 4 d’abril de 1928) va començar intentant dedicar-se a la literatura, però des del 1950 es va passar al cinema, on va començar amb el curtmetratge Gaudí (1954) i va fer algunes pel·lícules comercials. Un dels primers treballs amb què va obtenir un ressò va ser amb La Piel Quemada (1966), on aborda el problema de la immigració a Catalunya, malgrat la forta censura que es patia llavors sota el règim franquista.

Josep Maria Forn durant el rodatge de la pel·licula «El Coronel Macià» / Fons Sandra Forn

El 1975 va fundar i presidir l’Institut del Cinema Català, des d’on va impulsar la producció de curtmetratges i noticiaris. L’any 1985 va ser escollit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i del 1987 al 1991 va ser Director General de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Al 2001 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, i el 2010 va guanyar el Premi Gaudí d’Honor en reconeixement a la seva carrera. En la seva filmografia com a director i/o productor destaquen títols tan coneguts com Companys, procés a Catalunya, El coronel Macià, La Ciutat Cremada, o bé Ocaña, retrato intermitente.

Personalitats del cine

Durant aquests dies estan confirmant la seva presència i intervencions la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Antonio Resines; l’actor i diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé; el productor de cinema gironí Edmon Roch; l’actriu Assumpta Serna; el fundador i director de la cadena de cinemes OCINE, Narcís Agustí; el periodista i crític de cinema Jaume Figueras; l’actor i president de l’AADPC, Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas; etc