Des de sempre, l’educació ha estat vinculada a la socialització de l’individu, a la incorporació i integració de l’individu en la comunitat. Tanmateix, en una societat com l’actual, en què la comunitat ja no és homogènia, hi ha conflictes de valors; no està tan clar què cal conservar ni què cal transmetre. L’educació s’ha de convertir en una educació «per pensar»: les societats anomenades democràtiques necessiten ciutadans que participin, críticament i creativament, en la construcció i gestió de la comunitat.
La democràcia exigeix participació però hem de poder tenir una certa pràctica en aquest camp; no es pot participar sense informació,però tampoc sense la recerca crítica i creativa de les raons de les nostres opinions,de les conseqüències de les nostres accions. I la filosofia,entesa com a activitat,com a procés de recerca, ens pot ajudar a esdevenir ciutadans més reflexius, més crítics, més autònoms, a través de l’agusament de les tan necessàries habilitats de pensament.