Foto: Miguel Gallego
Finalment les previsions s’han complert, i la segona edició de la Fira d’Antiguitats que va tenir lloc ahir dissabte ha estat un nou èxit. Ho certifiquen no tan sols les més de 2.500 persones que es calcula que van passejar-se al llarg de tot el dia per l’esdeveniment, sinó també el bon nivell de vendes que van tenir els responsables de les parades que van desplegar les seves andròmines.
Hi havia moltes ganes ahir dissabte de comprovar si l’èxit de la primera edició que s’havia fet el 30 de maig havia estat una flor d’estiu o bé era tot un bon indicatiu que l’experiència s’havia de promoure i consolidar perquè sigui un nou atractiu d’aquesta població de la Costa Brava. Organitzada per l’Associació de Veïns de Mas Enlaire amb el suport de l’Ajuntament de Blanes, l’activitat es fa comptant amb la col·laboració de la Societat Civil Tot Antic SCP, que aplega els paradistes.
Des de l’entitat veïnal el seu president, Miguel Gallego, valora així aquesta nova edició: “Estem molt satisfets de com ha anat la segona Fira d’Antiguitats, i tenim clar que ara el què hem de fer és acabar de consolidar-la perquè sigui un dels referents a Blanes i al nostre barri en particular, tant a nivell comercial com entesa com una activitat social que fem per dinamitzar Mas Enlaire.” En la línia del què l’associació de veïns ja havia avançat que era la seva intenció, a partir d’ara el plantejament que seguiran serà que la Fira d’Antiguitats es faci dos cops a l’any: al maig i a l’octubre.
Respecte una de les idees que s’havia sospesat d’ampliar la seva periodicitat fins els tres cops a l’any, ha quedat descartada: «Hem fet dues edicions i hem vist que les dues han anat molt bé, potser fins i tot podríem dir que aquesta segona ha comptat encara amb més gent que la primera per l’’efecte crida’. Ara bé, el què no volem és cremar-la, i per això de moment ho deixarem en dos cops a l’any i, si veiem que la demanda popular ens empeny a ampliar-ho, ens ho tornarem a plantejar».
Foto: Miguel Gallego
En el cas que així fos, l’entitat veïnal ho haurà de tractar amb l’associació que aplega els responsables de les parades, que participen en fires arreu de Catalunya durant tot l’any.
L’Associació de Veïns de Mas Enlaire va decidir organitzar la Fira d’Antiguitats amb l’objectiu de dinamitzar tant el barri com el municipi en general, comptant amb l’al·licient que es troba a tocar del centre de la vila. Un altre atractiu és que la Plaça 11 de Setembre, on s’instal·la la fira, està al costat del Mercat d’Abastaments i d’un nucli comercial al qual se li vol donar un nou impuls.
Foto: Miguel Gallego
Visitants de totes les edats i procedències
Al llarg de tot el dissabte el regalim de visitants a la fira va ser constant: des de primera hora del matí, quan les parades ja estaven instal·lades, fins a quarts de vuit del vespre, en què l’anar i venir de gent continuava sent prou fluid tot i que ja s’estava començant a recollir. L’únic moment en què va davallar l’assistència va ser cap al migdia, coincidint amb l’hora dels àpats, mentre que els més àlgids van ser durant el matí i entre quarts de sis i quarts de vuit del vespre.
Respecte el perfil dels més de 2.500 visitants que van estar triant i remenant entre les 25 parades que finalment van desplegar les seves andròmines, va ser molt heterogeni, abastant des de gent gran que bussejava entre els records a través dels objectes que hi havia a la venda, fins a joves que se sorprenien amb màquines difícils d’esbrinar perquè servien inclús pels mateixos contemporanis de les mateixes.
Foto: Miguel Gallego
També va ser molt variada la procedència del públic ja que, a banda de nombrosos vilatans, també s’hi podien trobar visitants d’arreu del territori català i espanyol, així com d’altres països, majoritàriament francesos i anglesos.
Els visitants van tenir l’oportunitat de firar-se amb objectes de tota mena, tal com ha de ser una Fira d’Antiguitats que s’apreciï. Si el què volien era trobar objectes que el pas del temps han fet esdevenir exòtics i anecdòtics, es pot ben dir que no van quedar decebuts. Això és perquè, a banda d’estris que no falten mai com màquines d’escriure o de retratar, també n’hi havia d’altres que calia preguntar al responsable de la parada de què es tractava per acabar esbrinant la seva utilitat, com per exemple una antiga màquina per cargolar cigarretes.
Els qui en canvi només tenien ganes de vaguejar i perdre’s en el temps, o per contra són col·leccionistes aficionats i tenen molt clar què busquen, també van estar servits. Hi havia des d’articles de porcellana i de llauna fins a llibres, discs, telèfons, ràdios a vàlvules, quinqués, brasers, mobles, nines, micròfons de principis del segle XX, i fins i tot un precursor dels actuals extintors. També es venien miralls, cassoles de coure, balances, canelobres, ampolles de sifó o gasosa, molinets de cafè, planxes de ferro i mil i una coses que, en un moment donat, podien transformar-se en objecte de regal i/o decoratiu.