Clara Castrillo

El dijous passat, 2 de juliol, es va celebrar el primer ple extraordinari de la legislatura. Es tractava de decidir, entre altres coses, el dia i l’hora dels plens i els sous o indemnitzacions dels membres del plenari.

Per a això, el dilluns anterior vam tenir una reunió que, ara que ja s’ha constituït el ple, rep el nom de junta de portaveus. En aquestes reunions es posa sobre la taula tot el que ha d’anar a ple, es resolen dubtes, es fan peticions, es donen explicacions i es mira d’arribar a un acord per tal d’anar al ple amb un ordre del dia tan consensuat com es pugui.

En aquesta junta de portaveus que encara no ho era, el primer tema que es va tractar va ser la periodicitat de les sessions del ple municipal. Tots estàvem d’acord a mantenir el dia: l’últim dijous de cada mes, però hi havia diversitat d’opinions pel que fa a l’hora. L’equip de govern va proposar que s’avancin una hora i se celebrin a les set de la tarda, en comptes de les vuit. El que planteja és que ara hi ha més grups municipals i, com que cada grup té dret a intervenir cinc minuts a la primera volta i un minut a la segona, per cada una de les mocions, els plens es poden arribar a eternitzar. A més a més, es va proposar també reduir els cinc minuts d’intervenció a tres.

Aquí vaig intervenir explicant que jo, com molta gent que voldria venir de públic, plego de treballar a les vuit del vespre i que, per tant, no podria arribar a un ple a les set. Però alguns dels meus companys d’esquerres encara van anar més enllà. No, no en defensa del dret dels treballadors a participar de la política municipal, sinó en defensa del seu dret al discurs, a la retòrica, a l’explicació: volen començar a les sis de la tarda! Quin treballador podrà venir al ple, ja sigui com a públic o com a regidor? Els funcionaris? Els que gaudeixen de jornada intensiva? Els que treballen només mitja jornada? Els que es troben a l’atur? Els jubilats? I siguem sincers, que aixequi la mà qui no s’hagi avorrit mortalment al ple amb segons quins discursos repetitius pensants per gastar, sigui com sigui, els cinc minuts de glòria.

A la segona reunió posterior el ple s’ha establert que, efectivament, els plens començaran a les set de la tarda. M’insisteixen què, com a regidora, puc utilitzar el 20% de les meves hores laborals per a la feina de l’Ajuntament, tal i com marca el Reglament Orgànic Municipal: TÍTOL TERCER, CAPÍTOL I, Article 38. El que no contempla el ROM és aquest mateix dret per a la ciutadania que voldria venir als plens i no podrà fer-ho si són a les set de la tarda. Durant la campanya tots ens hem omplert la boca parlant de participació ciutadana. Què passa? Que no ens ho creiem?

L’altra qüestió que impacta és la quantitat de diners destinats a indemnitzacions de regidors. Després que el ple tombés la proposta del govern, se n’ha presentat una de nova que, si res no canvia, serà la definitiva: 575 € per assistir al ple, 275 € per assistir a la junta de portaveus, 60€ per a les comissions informatives i la comissió especial de comptes i 270 € per a les juntes de govern local. Tot plegat vol dir que un regidor ras que no assisteix normalment a aquestes reunions rep 575 € al mes, que el que assisteix a juntes de portaveus i a comissions informatives pot arribar a cobrar 970 € al mes, i si forma part de l’equip de govern, 1.240 €. I això sense dedicació exclusiva o parcial, és a dir, a més a més de la seva feina!

Molts dels meus companys de plenari van criticar l’augment del 19% en la nòmina per dedicació exclusiva de la Primera Tinent d’Alcalde (ara sembla que tindrà una rebaixa de 2.500 € l’any!). Ja està bé, la política no és per enriquir-se, però quin % d’augment suposen les seves indemnitzacions respecte de la seva nòmina? Com és que uns han de mantenir els seu sou i altres el poden augmentar? Jo tinc dues feines a mitja jornada cada una, i els 575 € per assistència al ple suposen un augment en la meva nòmina de més del 53%. Una exageració. I si cobrés per anar a reunions? El meu sou augmentaria un 89%. I no és criticable i denunciable, això?

Quan diuen que “no hem vingut a la política a guanyar diners”, la veritat és no sé pas què volen dir. Perquè, què en sabem dels sous dels treballadors de l’Ajuntament? Congelats. I Serveis Socials? Saturats. I la despesa annual ens regidors i regidores sense dedicació ni parcial ni exclusiva? Gairebé 240.000 €. Tal i com em va indicar l’interventor durant el ple quan mirava de convèncer-me que amb la primera proposta la despesa municipal en regidors no augmentava (ara s’estanca a nivells aproximats de la passada legislatura, que no és pas poca cosa), les indemnitzacions només es cobraran per assistència. Ara sí que l’hem feta bona, a la ciutadania només li queda desitjar que no fem la nostra feina!

Clara Castrillo Vaquer, regidora per la CUP de Blanes