Daniel Lumbreras Oubiña, nascut a Barcelona l’any 1978, oferirà demà a partir de les 22 hores el concert inaugural del cicle Música a l’Esperança. Lumbreras té les llicenciatures de Disseny Gràfic i Belles Arts. I de la mateixa manera que té dos títols universitaris, porta a terme dues carreres paral·leles: és pintor i músic.
Ara no parlarem de la seva pintura (però li podeu fer una ullada al seu Web, sinó de la seva música, difícil de classificar. Té tints de música celta, d’arpegis i composicions meditatives, a vegades semblen mantres sufís, d’altres vegades són més properes a la bossa nova, d’altres incorporen sonoritats i ritmes africans, rumba, ritmes polinesis o hawaians. Cançons contemplatives i envoltants en unes ocasions, enèrgiques i nervioses en d’altres. Però la base, no deixa de ser un Pop Folk. Ric en matisos. I molt líric. I apassionat.
Daniel Lumbreras
En una entrevista amb Marta Sesé, Daniel Lumbreras explicava que ja d’adolescent tenia un gran interès per la música que el va portar a voler investigar i jugar amb aquest llenguatge, que l’ha portat a presentar el febrer de 2014 el seu primer disc: “O”, amb un llenguatge personal i particular. Explica: “Hi ha dues primeres influències: Una, el americans Pavement. Mai vaig entendre’n les lletres, però me m’enganxaven les seves composicions. Plantejaven les estructures de les cançons considerant mil combinacions. No tenien cap prejudici d’estructura. L’altra venia d’Europa. Era Deus, un grup belga amb gran varietat d’estils. Eren molt dolços o molt durs segons els convingués. Originals i eclèctics. Obrien camins. Això em va donar una manera peculiar de veure la música, un esperit de buscar alguna cosa diferent. La meva experiència musical sempre ha estat així, mai no he tingut interès en saber què deien les lletres. M’ interessa parlar purament a través del propi llenguatge, de la pròpia música. Una inflexió melòdica em diu tant que trobar una paraula que hi encaixi amb sentit em sembla impossible. No ho necessito, per a mi és perdre espiritualitat”.
Com diu al programa, “la veu convertida en instrument”. La veu sense paraules. “Per a mi la veu és un instrument més. Surt de manera espontània. Mai no he sentit l’impuls de fer lletres. Quan la meva experiència musical era anglosaxona sempre em sortia una cosa semblant a l’anglès. Però aviat em vaig obrir a la música africana amb Youssou N’Dour o de Brasil amb Milton Nascimento”.
“També tinc influència del món Àrab, de la música Raï i, últimament, el cant sufí de Pakistan. Les cançons són molt riques en estructures i amb espai per a la improvisació. Estic molt pendent de la part formal de la música i les influències de tot el món m’han ensenyat noves maneres de conjugar ritmes, tempos i melodies. He anat aprenent del que em commovia, del que em tocava la fibra i, combinant tots els ingredients, he acabat trobant la meva pròpia manera”.
Lluny de la rigidesa i dels esquemes tancats, als directes de Lumbreras sempre hi ha un espai per a la improvisació i una llibertat que li permet enfrontar-se a les seves cançons cada vegada d’una manera diferent. “Sempre sonen diferents. Cada vegada que ataco una cançó és a tàbula rasa. Imagino que aquesta creació en directe del so, aquesta traducció a so de les emocions en el mateix moment, pot fer aflorar emocions molt pures en el públic”.
Aquest projecte de Daniel Lumbreras Oubiña, va iniciar-se a finals de l’estiu de 2013. Des de aleshores, les coses han anat molt ràpides. Ha tocat en nombroses sales i bars de Barcelona, en el Festival de Música Viva de Vic, ha presentat el seu disc la Fnac Illa Diagonal, i ha estat girant per Catalunya, València i Madrid. És una de les sorpreses musicals de la temporada a Barcelona.
En aquests darrers mesos, la seva música està agafant ressò i comença a parlar-se d’ell com un “rara avis” que cal tenir en compte i que volarà ben alt. Amb la senzilla fórmula de veu i guitarra, ha sabut marcar diferències, creant un llenguatge propi. És capaç d’explicar històries sense que ningú l’entengui, gràcies a un idioma inventat. Fascinant. Actualment, la productora RV Films (Pauls Planet) li està gravant un documental.