Les persones que han publicat articles a la revista amb l’alcalde Josep Marigó, la regidora Susana Ramajo i membres de l’Arxiu Municipal / JFG

L’Ajuntament de Blanes ha presentat avui el número 17 de la revista Blanda, que edita amb caràcter anual l’Arxiu Municipal.

L’acte ha tingut lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes que, com acostuma a passar cada vegada que es presenta una nova edició de la publicació, s’ha quedat petita per allotjar la gran quantitat de públic que hi havia.

Enguany s’ha tornat a fer el mateix tiratge que l’edició de l’any passat, 500 exemplars, que es venen al preu de 10 euros. Val a dir que els assistents a l’acte de presentació d’avui al migdia han pogut adquirir la revista amb una bonificació del 50% sobre el seu preu de venda.

Foto portada de la revista / AMBL

Un dels principals fils conductors del nou número és la relació de la vila amb el mar a través de la pesca i el paisatge, començant per la mateixa portada, que reprodueix una fotografia de principi de segle XX. A la instantània acolorida es pot veure la zona del moll com a rerefons abans que es fes el port pesquer, com un recordatori dels 100 anys que s’han complert d’ençà de la seva construcció.

D’altra banda, s’hi aprecien set homes, sis dels quals són la tripulació de l’embarcació que hi ha arran de mar, mentre que el setè personatge, vestit de mudar, s’especula que pugui ser l’escriptor Joaquim Ruyra, molt vinculat a Blanes.

Assistents a l’acte / JFG

En total, a Blanda hi ha cinc articles relacionats amb la pesca i el paisatge marítim. El més destacat és el que presenta el pescador retirat i entès en temes pesquers Pere Viñas i Moix. Titulat Tota una vida “en marc” –la variant que s’utilitza en aquesta zona per referir-se al mar-, fa un repàs a les maneres de pescar que ha conegut i viscut, així com als tipus de pesques, arts i ormeigs, alguns dels quals ja s’han perdut.

Un altre veterà mariner, pescador i subhastador de la llotja del port retirat, és Albert Ros. Ell signa l’article Memòria d’una pesquera especial, que narra una experiència personal viscuda un dia d’estiu de 1955, quan va participar en la pesca d’un tauró anomenat llúdria que te com a peculiaritat l’habilitat de quedar-se dret uns segons, ben ferm, recolzant-se amb la cua.

S’han editat 500 exemplars / JFG

Per la seva banda, l’article de Juli Baca –químic retirat i assidu col·laborador de l’arxiu- Notes sobre els primers enllumenats públics a Blanes inclou una dada prou desconeguda. Es tracta d’un far construït el 1896 a l’antic convent de la vila, com una mostra d’agraïment al poble per la concessió a l’empresa Jalpí de l’enllumenat elèctric implantat aquell any. La llum del far va ser prou efímera, ja que al 1900 va deixar de funcionar, i l’any següent es va desmuntar per tornar a alçar-se pedra per pedra a una masia d’Arenys de Munt del propietari de l’empresa d’enllumenat.

Seguint amb l’àmbit mariner, un altre dels treballs relacionat és el de l’historiador i tècnic de l’AMBL, Aitor Roger, que repassa la vida de Josep Bouchet, cantant vocacional, que durant més de 45 anys va anar a vendre peix als pobles de l’interior primer en bicicleta i més tard en motocicleta. A través de les seves vivències –relatades en format d’entrevista- es pot entendre millor les dificultats que passava la gent per guanyar-se la vida durant la postguerra.

Per últim, el filòleg Pep Vila presenta L’excursionisme i la marina, que fa una interessant anàlisi d’un article de Joaquim Ruyra on l’escriptor reivindicava la simpatia humana per descobrir la mar. Es tracta d’una bona ocasió per descobrir el Ruyra més articulista que no pas narrador, i que avala els paisatges de Blanes i Lloret com atractiu per als visitants, en la línia del què actualment es coneix com turisme cultural.

Pescadors / AMBL

Una especial atenció als relats de vida en l’apartat de Biografies

La revista Blanda inclou dos grans apartats sota els que s’aixopluga la major part del seu contingut: recerques i biografia. En aquest segon grup s’ha posat l’accent en oferir relats de vida abans que fer tan sols l’enumeració dels fets més rellevants d’un personatge. Es tracta d’una iniciativa molt enriquidora per recuperar testimonis de la història recent, no necessàriament coneguts pel gran públic. L’objectiu és construir una memòria oral de Blanes per aconseguir –per afegit- atraure un nou sector de públic lector que no busca els articles de recerca inèdits que conté la revista.

Dels quatre treballs que hi ha en l’apartat de Biografies, n’hi ha dos que estan explicats pels mateixos protagonistes dels fets, mentre que els altres dos són un retrat de les vivències dels entrevistats. A banda dels ja esmentats signats per Albert Ros, Pere Viñas i Aitor Roger, el quart article que presenta l’arxiver, Antoni Reyes, tracta sobre Pep Portas, un paleta de l’Antiga –un barri del centre de Blanes-. En aquest cas la persona que protagonitza el relat s’ha escollit per haver exercit un ofici molt representatiu a la vila durant 33 anys.

Condoleezza Rice, Farsa/74 i altres articles destacats

D’entre la resta de treballs que es poden trobar a Blanda, cal fer un especial esment al titulat Notícies sobre la Universitat de San Francisco a Blanes signat en el seu dia per Josep Freixa. D’aquesta manera, la revista ha volgut retre un homenatge pòstum al seu autor, un impressor i cronista blanenc que va morir l’any passat. L’article que es reprodueix és una crònica sobre la inauguració del primer curs del Centre Intercultural d’Estudis (CIS) que la universitat californiana va impartir a Blanes durant cinc edicions als anys 70. La rumorologia popular apunta que, entre els estudiants nord-americans que van venir a Blanes per assistir als cursos, s’hi compta Condoleezza Rice, assessora de seguretat nacional dels Estats Units durant el govern de George W. Bush.

I precisament un altre article inclòs a l’apartat de recerques 40 anys de Farsa/74, també viatja a aquesta dècada per parlar sobre aquest grup de teatre que va aconseguir amb èxit remoure el món escènic local aportant un segell de qualitat a les seves representacions. Abans de fer parada en aquest grup, el seu autor –Aitor Roger- repassa els antecedents històrics del teatre blanenc des de principis del segle XX, culminant amb Farsa/74, que va comptar amb actors i col·laboradors tan coneguts com Domènec Reixach i Fermí Reixach, dos dels membres de l’equip fundador del Teatre Lliure.

Dibuix del far / AMBL

Els altres quatre treballs inclosos a l’apartat de recerques són Pau Mestre i Xaubet, Pau de sa coixinera, de la musicòloga Anna Maria Anglada; Notícies sobre el Mas Cremat i els seus entorns, s. XIV-XVIII, de l’investigador Joan Baltrons; Blanes entre 1933 i 1934, de l’historiador Josep Bota; i Jaume Ferrer de Blanes i les seves sentències catòliques del diví poeta Dant Alhigieri, de l’especialista en Estudis del Pensament i Estudis Socials i Culturals, Pere Reixach.

La presentació de la revista l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, acompanyat de la regidora de l’Arxiu, Susana Ramajo, el director del Servei, Antoni Reyes, així com els autors i autores dels articles que composen la publicació, elaborats al 2014.