L’Obra Social d’Unnim ha produït la mostra Qui no anuncia no ven! Els artistes catalans i la publicitat 1888-1929, que passarà per l’Espai Casa Saladrigas (Roig i Raventós, 1) de Blanes del 3 al 26 de juny en organització conjunta amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Blanes.
La mostra es basa en el llibre de Ricard Mas Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929), publicat per Parsifal Edicions amb el suport de l’Obra Social d’Unnim. Reuneix els anuncis gràfics creats per 54 artistes catalans al llarg de quatre dècades que abracen el pas del segle XIX al XX. L’exposició s’hi podrà visitar de dijous a divendres de 18 a 21 h, els dissabtes de 12 a 14 h i de 18 a 21 h, i els diumenges de 12 a 14 h.
«Qui no anuncia no ven!» era el reclam predilecte per omplir els buits entre anuncis en les revistes i diaris en català. Sota aquesta consigna, tota una generació d’artistes van adaptar el seu art als gustos més immediats de la societat del seu temps, però desenvolupant uns nous paràmetres artístics de validesa universal que encara avui formen part del nostre imaginari col·lectiu.
Entre els artistes més reconeguts per la seva obra personal destaquen Junceda, Opisso, Apel·les Mestres, Lola Anglada, Castanys, Casas, Utrillo, Torres García, Picasso i Dalí. Però al costat d’aquests noms més familiars, l’exposició reivindica l’obra i la memòria de tants altres artistes que van ser decisius a l’hora de configurar l’art d’aquella època i que corren el risc de passar desapercebuts.
Tècnica i iconografia
Tant l’exposició com el llibre constitueixen un acurat i extens estudi que recopila els millors anuncis en el període comprès entre les dues exposicions universals de Barcelona, de 1888 i 1929. És el moment en què s’introdueix massivament el gravat a la línia, popularment conegut com a ploma, desplaçant la propaganda només tipogràfica. La nova tècnica permetia grans tiratges de dibuixos per a premsa diària, revistes, programes i fulls volants de no gaire qualitat però de gran difusió a un cost raonable.
Aleshores tota una jove generació d’artistes i ninotaires va crear una nova iconografia per als anuncis que ara ens parla de la intrahistòria de Catalunya, amb l’evolució industrial, social i de la moda, amb un paper de la dona força diferent a l’actual i amb preocupacions com les malalties, l’alta mortaldat infantil i coses tan senzilles com un oli d’oliva, un xampany, un perfum, un anís o un rajol decoratiu.
Edició: José Fernández