Cedida

Per segon any consecutiu, els alumnes de l’Institut Serrallarga s’estan encarregant del muntatge del pessebre monumental que des de fa 21 anys organitza l’Ajuntament de Blanes per festejar el Nadal.

El muntatge s’està fent al Passeig de Dintre, a tocar del consistori, i culminarà dijous vinent amb la seva inauguració, que es farà coincidint amb l’encesa de la decoració nadalenca de l’Ajuntament.

Aquest treball culmina una feina que es va iniciar a mitjans d’octubre, quan alumnes i professors van fer una pluja d’idees per decidir com farien el pessebre, quins elements tindria i el seu disseny. Des de finals de novembre han estat treballant en el magatzem de l’Institut, ja que les dimensions que tenen les construccions que han triat, no caben al taller on habitualment treballen els muntatges, ja que solen ser per fer elements molt més petits.

Els qui s’estan encarregat de tota aquesta feina són una seixantena d’alumnes del Cicle Formatiu de grau mitjà de Comerç i del Cicle Formatiu de grau superior de Màrqueting Comercial Turístic i Cultural. Ajudats principalment pels professors Artur Cateura i Susanna Castillo, també han comptat amb la col·laboració de l’Agrupació Pessebrista que durant 20 anys havia estat responsable del disseny i que continua sent la responsable d’organitzar el Concurs de Pessebres que aquest any arribarà ja a la 85a edició.

Cedida

El projecte l’han treballat els alumnes a dues bandes. A nivell teòric han tractat què significa el màrqueting en dates nadalenques a través de la pràctica de dissenyar el pessebre, així com participar en la campanya de Nadal al centre. A nivell pràctic han experimentat el treball en grup, l’organització d’equips per repartir les tasques i l’organització d’esdeveniments. Els professors també han destacat la importància que els joves s’involucrin en una feina que, en definitiva, fa poble, ja que es tracta d’un esdeveniment que sempre atreu molts visitants i aixeca l’expectació de tothom.

Aquesta implicació del jovent ha permès el relleu generacional en la confecció del pessebre monumental de l’Ajuntament envers els membres de l’Agrupació Pessebrista de Blanes. D’aquesta manera, amb la contribució dels alumnes dels cicles formatius, s’ha pogut continuar mantenint viva una de les tradicions més arrelades de les festes nadalenques.

Donades les característiques dels dos cicles d’estudis, el ventall d’edats i procedència dels alumnes és més ampla i variada del què és habitual. Per això, entre la seixantena d’alumnes, hi ha nois i noies que tenen majoritàriament 17 o 18 anys, però també n’hi de més grans, fins i tot de 40 anys. Si bé gairebé tots són catalans o d’alguna part de l’estat espanyol, també n’hi ha de Bulgària, Kirguizistan (Àsia Central), Armènia, Marroc, Índia, Gàmbia, Mali i Sud-Amèrica.

Cinc escenes principals

El pessebre compta amb cinc escenes principals. Tres d’elles són de caire religiós, d’aquelles obligatòries en tot pessebre de tradició catalana. Es tracta del naixement, amb les figures de Josep, Maria, el nen Jesús, un bou, una mula i els tres Reis Mags; Sa Berenada, amb pastors i ovelles; i l’Anunciació, amb l’àngel Gabriel i més pastors.

Cedida

Pel que fa a les altres dues escenes que representen el poble de Blanes, els alumnes van decidir que se sumarien als actes de celebració del Tricentenari i s’inspirarien en aquella època perquè a través del pessebre els seus visitants puguin traslladar-se al segle XVII. Davant la falta d’un esdeveniment rellevant que hagués tingut lloc en aquest municipi durant la guerra de successió, van decantar-se per reproduir un dels fets que van tenir lloc 62 anys abans, en plena Guerra dels Segadors.

A finals de setembre de 1652 feia un any que Barcelona era assetjada per les tropes de Joan d’Àustria i l’exèrcit castellà va decidir conquerir el Maresme i la zona litoral de la Selva. Tots els pobles i viles van anar caient fins a la rendició de Barcelona. El 24 de setembre d’aquell mateix any, va ser enviat a Blanes un missatger del virrei demanant la rendició. Davant la negativa dels blanencs, es va enviar un exèrcit per mar que va atacar la vila el 27 de setembre, conquerint durant les primeres hores les seves defenses exteriors i el raval, però sense poder acabar d’arrodonir la victòria.

Racons emblemàtics de Blanes

Davant aquesta resistència a rendir-se, es va desembarcar l’artilleria de les galeres, aconseguint batre les muralles que rodejaven Blanes, cremant les portes de la vila i començant a saquejar-la. L’últim reducte que van haver de batre els soldats de l’exèrcit castellà va ser en el Palau-Castell dels Vescomtes de Cabrera i l’Església Parroquial. Un cop derrotats els heroics defensors, uns 300, van ser condemnats a galeres.

Cedida

Per recordar-ho, en aquesta part del pessebre s’han reproduït els principals racons emblemàtics del centre de Blanes on es va escenificar la derrota. Així, un dels ingredients més destacats és una espectacular reproducció del Palau Vescomtal i l’Església de Santa Maria fets amb base de fusta i treballada amb molta cura pels alumnes, que han cuidat tots els detalls d’una manera molt minuciosa.

Altres elements que s’han inclòs són una part de la muralla trencada, derruïda pel foc enemic, així com les torres de vigia que protegien la vila, i una de les entrades principals que hi havia a les muralles per accedir a Blanes. També hi ha el riu que passa vora les muralles –amb aigua real-, un pont per arribar a l’entrada del municipi, i el mar amb les galeres que simulen les que es van fer servir en l’atac.