Ja se sap que a Blanes, quan es tracta de triar el pregoner que s’encarregarà d’encetar en un acte solemne la Festa Major de Santa Anna, l’elecció pot agradar o desagradar, ja sigui pel tarannà de la persona elegida o per la temàtica que presumiblement podrà tractar.
Enguany, però, no hi ha cap mena de dubte que la persona que s’ha escollit ja compta de bell antuvi amb un indiscutible punt a favor d’entrada: podrà explicar millor que ningú l’evolució que ha patit la vila durant el darrer segle, perquè no ho ha hagut de llegir en cap llibre: ho ha viscut de primera mà.
Això és perquè serà pregoner Joaquim Illas i Illas –conegut amb el sobrenom d’en “Falet”-, un veí del municipi que quan protagonitzi aquest acte estarà a punt de complir 105 anys. Celebra el seu sant i l’aniversari el 26 de juliol, dia central de la Festa Major perquè és la patrona de la vila, la festivitat de Santa Anna i Sant Joaquim. El dia escollit enguany perquè tingui lloc el pregó serà el diumenge 20 de juliol, just sis dies abans que Joaquim Illas complirà de facto els 105 anys de vida.
La idea que fos aquest longeu veí de Blanes qui s’encarregués de fer el pregó d’aquest 2014 a la Festa Major de Santa Anna la van formular a l’alcalde de Blanes un grup de col·laboradors de l’Arxiu Municipal. Es tracta d’un col·lectiu que habitualment ajuda als tècnics de l’equipament en la recuperació de la història de la vila, datant i documentant fotografies antigues. Precisament una de les persones que forma part d’aquest equip és Joaquim Illas que, com a perspicaç vilatà, ja s’ensumava que l’havien proposat per ser pregoner.
Quan l’alcalde li va comunicar personalment l’elecció, en “Falet” va agrair l’orgull que, com a blanenc, significa encarregar-se de protagonitzar l’acte que dóna el tret de sortida de la festa central del seu poble. Amb la naturalitat que el caracteritza i la contundència que els anys li atorguen, complirà aquest honor amb la màxima satisfacció, amb l’objectiu de complaure la curiositat de qui vol conèixer de primera mà tot un segle d’història viscut a través dels seus ulls.
Val a dir que, per escriure el pregó, comptarà amb el suport d’un equip de treball de l’Arxiu Municipal format per treballadors i pel grup de col·laboradors que són també els seus companys. Al terme de la seva lectura, en “Falet” rebrà de mans de l’alcalde el màxim guardó que atorga l’Ajuntament de Blanes: una reproducció de la Font Gòtica.
Si bé hi havia altres candidats a ser pregoner a la Festa Major d’aquest 2014, l’elecció final es va fer després que l’alcalde, Josep Marigó, va exposar la qüestió a la Junta de Portaveus. L’oportunitat de poder gaudir del relat de la història de la vila dels llavis de la persona més longeva de Blanes que, a més a més, conserva una lucidesa i una claredat envejables, va fer decantar la decisió final de forma unànime.
Més d’un segle de vida viscuda amb vitalitat i dedicació
Vital de mena, Joaquim Illas resideix amb la seva família al centre de Blanes, i és força habitual trobar-se’l tot sol o acompanyat de la seva filla fent llargues passejades a pas lleuger. No representa ni de bon tros l’edat que testimonia el seu carnet d’identitat, i menys encara quan rememora algun retall d’història amb tota claredat, o dóna la seva opinió respecte qualsevol tema que se li demani.
Només n’hi ha un que defuig tractar de manera taxativa: la política. Això és perquè, després que ha viscut 2 dictadures, 2 monarquies –que ara ja són 3- i 1 república, es refereix a la Guerra Civil definint-la d’una de les millores maneres amb què es pot qualificar qualsevol conflicte bèl·lic: un disbarat.
En “Falet” va néixer al carrer Roig i Jalpí, en una escaleta al costat mateix de la casa on viu actualment, i el seu sobrenom li deu a son pare, que es deia Rafel, però a qui s’hi adreçaven com “Rafelet” o “Falet”. Joaquim Illas era el més gran de quatre germans i el seu primer ofici va ser en una espardenyeria (com el seu pare, que també treballava de pescador), una indústria que llavors era molt important a la vila.
També va treballar set anys al taller mecànic de la fàbrica de Can Tosas, així com en un altre negoci més petit. Quan la feina va escassejar, va haver de marxar a França per treballar durant un any a Burdeus, on va fer reparacions de vaixells com a torner. Pels volts de l’any 1950, després que durant molts anys havia estat treballant en fàbriques i tallers, Joaquim Illas va decidir dedicar-se de ple a la botiga familiar, on un dels puntals era la seva dona.