El passat divendres es va inaugurar a la Casa Saladrigas de Blanes l’exposició ‘NousTalents’, amb l’objectiu de donar un impuls a quatre joves artistes del territori. Des la regidoria de Cultura s’ha escollit una varietat d’artistes quant a la manera d’expressar-se i en el tipus de material en què treballen.
Partint d’aquesta premissa, s’han triat quatre joves que representen el món del graffiti, l’escultura i la pintura que, en aquest darrer cas, es presenta a través de dues propostes d’estils molt diferents. La idea d’incorporar el graffiti com una de les expressions més populars de l’art urbà va sorgir per donar a l’exposició un valor afegit. També hi ha la intenció d’aconseguir captar un públic més jove, que generalment no acostuma a visitar les sales d’exposicions com una pràctica habitual.
La segona edició de l’exposició de Nous Talents es podrà visitar a Casa Saladrigas fins al 28 de juny, llevat dels diumenges, dilluns i festius. De dimarts a dissabte les sales estaran obertes de 10 a 13 h i de dijous a dissabte de 17 a 20 h.
Àlex Gómez ‘Odie’ (Graffiti)
A les golfes de Casa Saladrigas s’hi allotja l’espectacular graffiti que ha dissenyat i pintat aquest artista nascut l’any 1991 i resident a Lloret de Mar. Àlex Gómez va guanyar el Concurs de Graffitis que va organitzar la Biblioteca Comarcal per decorar una de les parets del nou espai de la Biblioteca Jove.
Des de ben petit, la seva curiositat el va dur al món de la il·lustració i les arts plàstiques, amb les quals va tenir el seu primer contacte a través de l’sprai l’any 2003. Al 2007 va viatjar a París i, a partir d’aquell viatge, va descobrir un estil més enllà de les lletres que va suposar un gran canvi en la seva manera de pintar.
Al 2009 va iniciar els estudis d’il·lustració a l’Escola Joso de còmic.Va començar a treballar la il·lustració digital, el dibuix al natural, tècniques de pintura i còmic.
Eduard Casademont (Escultura)
Va començar els seus estudis d’art a Barcelona, on va obtenir el títol de Grau Superior d’Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola d’Arts i Oficis de La Massana. Més tard els va perfeccionar durant quatre anys la seva tècnic al lloc que ha estat bressol de molts escultors de renom: Carrara (Itàlia).
Al llarg de la seva estada va obtenir el títol de Laurea Triennale in Scultura a l’Acccademia di Belle Arti, així com el títol de qualificació estatal d’Operatore del Marmo settore artiginanale a l’IPSIA Pietro Tacca. Paral·lelament, també va fer un stage al taller de l’escultor Aron Demetz Ortisei a Selva de Gardena, Itàlia.
Posteriorment, va continuar els seus estudis a Granada, on va sentir la necessitat de desvincular-se de les universitats. Per aquest motiu va acabar establint-se a Mataró, on actualment té el taller i ha trobat diferents realitats que li permeten començar a desenvolupar projectes multidisciplinaris.
Enguany l’artista també ha protagonitzat l’exposició titulada «Extinció a la Casa Gòtica d’Argentona», després que les seves obres s’han pogut veure a diversos indrets d’Itàlia i França, així com a Lloret i Mataró.
Marina Morales (Pintura)
Les seves pintures no deixaran indiferent a ningú. Marina Morales pren l’art com la més pura i màxima representació humana que ens ha de salvar de la destrucció espiritual a la que, segons aprecia l’artista, ens hi estem acostant d’una manera vertiginosa.
Com a bona adoradora dels sentits, les seves obres són filles del temps en què ens trobem, així com de les emocions a les que se sotmet la pintora. Per això condueix els seus temes cap als suburbis, pintant per als bojos, els addictes i els devoradors de vida. Tal i com li agrada explicar a l’artista: «Jo pinto en els extraradis, on es freguen el cos i l’ànima».
Maria López (Pintura)
Estudiant de periodisme i pintora de vocació, quan s’afarta del món que l’envolta, Maria López es trasllada dins d’un quadre, al seu propi món que gestiona de la manera que vol. Pintar considera que també és divertit, perquè és experimentar, provar coses noves. El més important no és que el què pinta quedi bé, sinó que hagi pogut gaudir al màxim l’aventura que és donar vida a les seves creacions.
Amb tot, la pròpia autora veu els seus quadres com una peça d’art que va més enllà de les hores que s’hi ha estat amb un pinzell a la mà per fer-los, perquè la gran majoria tenen un perquè al seu darrera, una reflexió abans de fer-ho o una cita que l’ha inspirat. Això és perquè parteix de la base que una imatge que no transmet paraules és buida així com, a la inversa, una paraula que no transmet imatges també.