Pau Figueres

Pau Figueres va actuar l’any passat a Música a l’Esperança acompanyant al cantant Alfonso Vilallonga, una de les seves activitats habituals gràcies a la seva versatilitat. Es mou en molts estils i gèneres musicals, sempre buscant aportar sonoritats guitarrístiques de qualitat i idees creatives, des de la música clàssica fins al jazz modern i el pop.

Però el seu paper com a solista també és destacable, tant interpretant música d’altres artistes, com la seva pròpia, reflex i resultat dels seus diferents enfocaments de la guitarra i de la música. Nascut el 1989, Pau Figueres és un guitarrista que aborda la música des de múltiples conceptes interpretatius, entenent i estudiant la guitarra com a instrument transversal.

Ha estudiat guitarra clàssica des dels 8 anys, finalitzant la carrera a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) sota el mestratge de Zoran Dukic, un dels guitarristes més destacats dels nostres temps, obtenint les més altes qualificacions. En l’àmbit de la guitarra clàssica ha estudiat també amb Vicenç Mayol, Laura Young, Àlex Garrobé i Feliu Gasull. L’any 2007 va guanyar el Premi d’Honor al Conservatori Professional de Música de Badalona, el 2005 el Primer Premi del concurs Sant Anastasi de Lleida, i el 2009 el Segon Premi i el Premi del Públic al concurs de guitarra clàssica Certamen Llobet de Barcelona.

A banda d’haver rebut una educació musical acadèmica, en Pau ha dedicat molt de temps a aprendre a través de l’audició de gravacions i d’altres músics, formant-se en una gran part de forma autodidacta. En el camp de la música moderna ha estudiat guitarra jazz amb el gran guitarrista Dani Pérez, piano jazz amb Joan Aymerich, la tècnica flamenca amb Rafael Cañizares i Juan Manuel Cañizares i ha après conceptes jazzístics d’Horario Fumero, Carme Canela (Música a l’Esperança 2012), Gorka Benítez, Andreu Zaragoza, Bob Reynolds, Ben Monder, Jaume Llombart, Wayne Krantz i Adam Levy, entre d’altres.

La seva tècnica multiestilística és una mescla de les tècniques clàssica i flamenca, abraçant també l’estil fingerpicking nord-americà, tocar amb pua i tocar amb slide. Té un coneixement profund de la guitarra com a instrument i de l’art de fer-la sonar.

Va començar a treballar com a músic de directe i d’estudi als 16 anys. A part d’acompanyar cantants (en grup o en solitari), ha actuat com a solista clàssic, solista amb orquestra i quartets de corda, dins de grups de música de cambra, en bandes de rock, en grups de jazz, pop, folk, world music, flamenc i altres tipus de formacions. Ha tocat amb gran part dels músics més reconeguts de Barcelona, Catalunya i País Valencià, i ha actuat i enregistrat en diferents països (Regne Unit, Espanya, Alemanya, França, EEUU, Finlàndia, Portugal, Estònia, Itàlia, Àustria, Suïssa, Luxemburg…)

La llista de músics amb els que ha treballat, tot i la seva joventut, és interminable: Adri González Band, Alfonso Vilallonga (Música a l’Esperança 2003, 2007, 1013), Bikimel, Brian Dunning, Carles Belda, Carme Cuesta, Dagoll Dagom, Dani Espasa, Eduard Iniesta, Elena Gadel, Eliseo Parra, Feliu Gasull, Gemma Humet, Joan Amèric, Jimmy Malla, Judit Neddermann, La Carrau, Lídia Pujol, Lluís Llach, Maria de Medeiros, Maria del Mar Bonet, María José Montiel, May Cheung, Mercedes Peón, Mayte Martín, Miquel Gil, Mirna, Mone (Música a l’Esparança 1999), Pep Sala, Quartet Brossa, Roger Pistola, Roman Gottwald (Música a l’Esperança 2007), Sílvia Pérez Cruz, Sopa de Cabra, Tal Ben Ari, The Spotifais, Toti Soler, Txell Sust (Música a l’Esperança 2005), Xavi Lozano…. I la seva guitarra sona en una quinzena de discos.

Al concert de demà hi trobarem un repertori en consonància amb tot això: tant hi pot haver composicions del propi guitarrista, com de Johann Sebastian Bach, tant de Toti Soler com de Feliu Gasull, des de Robbie McIntosh a Francisco Tárrega…