Aitor Roger

La sala d’actes Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal de Blanes va allotjar ahir al vespre una conferència com a complement de l’exposició fotogràfica que es pot visitar aquests dies tant en aquest mateix espai com al vestíbul de l’equipament cultural. Si l’exposició tracta sobre Els nous blanencs. Joves i Immigració, la xerrada va versar sobre El fenomen migratori a Blanes: passat i futur, i va anar a càrrec del mateix autor del llibre i l’exposició que s’allotja a la Biblioteca: Aitor Roger.

En primer lloc, l’historiador blanenc va fer un repàs a diversos personatges destacats de Blanes que, al llarg del temps, han contribuït a enriquir la vida cultural i social blanenca, tot i no haver nascut en aquest municipi. Aitor Roger es va referir, entre d’altres, a Joaquim Ruyra, Karl Faust, Roberto Bolaño o fins i tot a l’actual alcalde de la població, Josep Marigó.

Tot seguit, es va endinsar en diversos referents històrics sobre el fenomen migratori, tant pel que va als blanencs que van marxar com als qui van acabar sent-ho al venir a viure/treballar a aquí. Així, primer va parlar sobre l’emigració blanenca a Amèrica al segle XIX, quan majoritàriament es va marxar a Cuba –un 51’54% de l’emigració va triar aquest destí-, així com –en menor mesura- a Argentina, Uruguai o Venezuela.

Si el cens de l’any 1860 donava 5.770 habitants, la població va anar disminuint fins arribar a les 4.921 persones el 1897. En 40 anys, Blanes va perdre el 15% de la seva població. Els càlculs indiquen que durant el segle XIX més de 1.706 blanencs varen travessar l’Atlàntic per buscar fortuna en terres americanes.

Blanes, un reflex de la migració a Catalunya al segle XX

Després de fer un repàs a d’altres períodes d’interès pel que fa al fenomen migratori a Blanes, Aitor Roger es va centrar en un dels més estudiats pel seu impacte: el de la immigració posterior a la Guerra Civil de 1936-1939. Durant el Franquisme, Catalunya va experimentar el creixement demogràfic més important de la seva història gràcies a la immigració.

Va ser llavors quan van arribar al país més d’1.600.000 persones, de les quals es calcula que aproximadament 1 milió ho van fer entre 1961 i 1981. En aquest període de 20 anys, els habitants de Catalunya van augmentar d’un 42%. Aquesta forta onada migratòria va provocar que, si a l’any 1940 el 80’9% era nascuda a Catalunya, el 1970 es va arribar a un mínim del 57’08%. Va ser així com es va passar dels prop de 3 milions d’habitants que hi havia l’any 1940 a la Catalunya del “Som 6 milions” dels anys 80.

A Blanes, la situació demogràfica s’havia començat a recuperar de l’emigració a les Amèriques a la dècada dels anys 20 del segle XX, coincidint amb la posada en marxa de l’empresa SAFA, que avui dia ha passat a anomenar-se Nylstar. La necessitat de molta més ma d’obra que no es podia trobar a Blanes va atraure nous treballadors que arribaven principalment de pobles i comarques veïnes, però també d’Almeria, Múrcia i Terol.

A finals de la dècada dels 50, després dels anys més durs de la postguerra i quan s’inicia l’època de creixement econòmic i de la consolidació del turisme de masses, també va haver un altre gran onada immigratòria a Blanes. D’aquesta manera, entre els anys 1955 i 1970 Blanes va doblar la seva població i, en xifres totals, passa dels 7.902 als 16.020 habitants.

Durant les següents dècades el nombre de blanencs no va deixar de créixer, tot i que a partir del 1970 va ser més lent i progressiu. Així va ser com es va tornar a doblar la població a finals dels anys 2000, quan es va arribar als 32.443 habitants. En canvi, pocs anys més tard va tornar a fer un salt qualitatiu, situant-se en els 40.000 habitants en el 2007.

Quant a la procedència de la immigració a Blanes, Aitor Roger va recordar que la comunitat autònoma d’on procedeixen la majoria dels empadronats en aquest municipi és Andalusia, i entre ells un elevat tant per cent són d’Ardales (Màlaga), la ciutat agermanada amb el municipi selvatà.

Una mirada a la realitat dels joves nascuts a l’estranger

La darrera part de la xerrada es va centrar en l’actualitat. Va ser llavors quan l’historiador blanenc va aportar una dada prou significativa: si l’any 1930 els blanencs nascuts a l’estranger representaven l’1’20% de la població, l’any 2009 el percentatge s’eleva al 20’68%. Va ser així com Aitor Roger va arribar a la conclusió que, si durant el segle XX el creixement demogràfic es va deure principalment a immigració procedent de territori de l’estat espanyol, entre finals del segle passat i principis d’aquest segle XXI, ha passat a ser d’origen estranger.

D’aquesta manera es va arribar a la part final de la conferència, que enllaçava amb l’exposició fotogràfica sobre Els nous blanencs. Joves i Immigració, on es recull un centenar de retrats en blanc i negre. Els nous blanencs que ara arriben al municipi gironí provenen de territoris força llunyans i variats, un fet que queda amplament demostrat a través de l’exposició.

Els seus protagonistes han nascut als països que actualment tenen més presència a Blanes: Marroc, Gàmbia, Romania, Senegal, Argentina, Itàlia, Rússia, Uruguai, Colòmbia i la República Dominicana. La resta són nascuts a Brasil, Cuba, Xile, Hondures i Equador. A través d’aquests joves, es pot conèixer una part de la realitat juvenil blanenca completada amb dades recollides en entrevistes personals i els registres estadístics oficials del municipi que es poden consultar al llibre-catàleg de l’exposició.

Són també aquests joves els qui representen amb la seva realitat el què està passant arreu de Catalunya i, per extensió, a Blanes. Durant el 2012 i –sobretot- l’any 2013 la manca de treball per la crisi econòmica ha fet retornar un nombre important de blanencs estrangers als seus països d’origen, un fenomen que alguns dels joves que estan recollits fotogràficament al llibre i l’exposició, han viscut en carn pròpia.

L’exposició fotogràfica Els nous blanencs. Joves i Immigració es podrà visitar a la Biblioteca Comarcal fins el 16 de maig però, abans, Aitor Roger té previst fer un tancament precisament al municipi agermanat amb Blanes: Ardales. La cloenda es farà a través d’una conferència titulada Camino a Blanes: Jóvenes e inmigración, i està previst que l’encapçali l’historiador blanenc el dimecres 14 de maig al Centre Cultural Villa de Ardales, formant part dels actes d’intercanvi cultural entre els dos municipis agermanats que es faran aquests dies a la localitat malaguenya.