Imatge de la presentació del llibre
L’escriptora i psicipedagoga Montserrat Medalla Cufí va presentar a Blanes ahir al vespre Dones de vidre, el seu primer llibre que publica en solitari. Van acompanyar-la en l’acte, que es va fer a Casa Saladrigas, l’escriptor Joan Adell, autor del pròleg, així com Mònica Rabassa, de la revista Recvll, que es va encarregar de fer la presentació en una sala a vessar de públic.
Publicada per Ònix editor, Dones de vidre és un recull de relats adreçats especialment a les dones, tot i que no busca excloure els homes, a qui també els podrà agradar. Tracten temes prou diversos com ara les segones oportunitats amoroses, els trastorns d’alimentació o bé el lesbianisme. És precisament dins aquest darrer àmbit on aprofundeix sobre un aspecte gens tractat en literatura, la figura del Don Juan femení.
La violència de gènere, l’assassinat indirecte per omissió, el sentiment de culpa per un no-res derivat de l’estricta educació rebuda, la devastadora malaltia de l’Alzheimer o bé un petit homenatge al geni del cinema Luis Buñuel són altres temes que es troben entre les planes de Dones de vidre. Precisament el títol triat podria ser la mateixa essència que s’amaga darrera els relats que ens proposa l’escriptora: conèixer dones fortes i fràgils alhora, indestructibles si les circumstàncies així ho requereixen, però que poden caure ferides quan els sentiments són la seva única brúixola.
La preentació es va fer a la Casa Saladrigas
Després que l’acte es va encetar amb unes paraules introductòries d’Òscar Esquerda, d’Ònix editor, Mònica Rabassa va presentar Dones de Vidre remarcant el seu caràcter anti-convencional, perquè trenca amb els estereotips que la societat veu com “normals”. Ho fa a través dels relats que ofereixen 12 maneres de pensar a través de 12 noies/dones que, tal i com al·ludeix Joan Adell al seu pròleg, són dones de vidre però adaptables, fortes però que també es poden trencar.
Del diari a la xarxa passant per les llibreries
Montserrat Medalla va formar els llibres del primers lectors
Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona l’any 1953. A banda de ser mestra, psicopedagoga i logopeda de professió, és llicenciada en Història de l’Art. Des dels 18 anys s’ha dedicat al món de l’educació i, des de fa relativament poc temps, s’ha retrobat amb l’escriptura gràcies a la xarxa. Quan va detectar que allò que escrivia agradava a una bona part dels qui ho llegien, va començar a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i altres.
Des de l’any 2004 manté el blog personal Des del meu mar i participa en d’altres, alguns d’ells de caire literari
Del 2004 al 2007 va ser col·laboradora de Diari de Girona amb una columna setmanal d’opinió. Va ser precisament l’any 2007 quan va guanyar el premi literari Dona més dona, el concurs de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el certamen Peregrinas en la red amb el relat d’una experiència viscuda, el camí de Sant Jaume. L’any 2007 va quedar entre els cinc finalistes al premi Joaquim Ruyra de narrativa dels Premis Recull de Blanes amb el treball Dones de vidre i altres relats, algun dels quals estan inclosos al llibre que ha publicat ara.
Més endavant, Montserrat Medalla també va participar en l’elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses amb gent de les terres de l’Ebre, així com a L’arbreda ebrenca, i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.
Animada, es va associar a l’ARC (Associació de Relataires en Català) i va participar en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t’estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L’aigua. Durant un any (des de l’octubre de 2012 fins a octubre de 2013) va ser presidenta de l’ARC i va col·laborar en l’editorial de la revista literària digital Lo Càntich.