Des de l’Associació Catalana Parkinson Blanes La Selva i Alt Maresme recordem que avui se celebra el Dia Mundial del Parkinson. Volem fer ressò d’aquesta la malaltia de Parkinson neurodegenerativa i encara incurable.
No és només el tremolor o persones d’edat avançada, és molt més complicada. Voldríem comentar què suposen per afectats i cuidadors les barreres arquitectòniques. Certament, s’han fet millores. Sortosament, cada vegada hi ha més sensibilització i predisposició cap a les persones que dissortadament estan perdent la seva independència i intenten no passar la malaltia dintre casa, mantenint els contactes habituals i freqüentant llocs d’esbargiment ajudats dels seus acompanyants.
El tema és complexa, però la nostra situació tampoc és gens fàcil. Les dificultats són insalvables. Voreres estretes d’amplada insuficient per cadira de rodes on s’ha d’utilitzar l’espai destinat al trànsit rodat o locals públics on, en la majoria (no tots), l’espai dels serveis és insuficient. Entrar-hi amb cadira és impossible i en un espai tant reduït tampoc pot ajudar el cuidador.
També voreres de mesures normals amb una farola al bell mig, el resultat és nefast. En els transports públics tampoc està prou contemplat. Aquí el factor humà sovint no entén que no tothom gaudeix de les mateixes facultats. Pensem que en la nostra vila, a més dels ciutadans de a peu n’hi ha amb mobilitat reduïda. Hi hauria més exemples.
Aquesta problemàtica tant afecta al nostre com a d’altres col·lectius i ho posem sobre la taula. Les retallades condicionen la qualitat de vida, sobretot la dels mes desafavorits que també compleixen amb els seus tributs. Aquestes necessitats haurien de ser enteses com a preferents i que, tot i la crisi, no es generessin desigualtats entre ciutadans. Una societat moderna no s’ho pot permetre.
Les associacions donem suport a afectats i cuidadors, fem el que està al nostre abast per pal·liar el que la malaltia comporta. Aquesta denúncia, nosaltres no la podem esmenar.
Antònia Escalé i Castany, presidenta d’ACAP Blanes