Blanes ha tancat avui la Festa Major Petita amb els actes més oficials inclosos al programa, coincidint amb la festivitat de Sant Bonós i Sant Maximià que s’escau el 21 d’agost. L’activitat ha començat al matí amb una xocolatada popular sota l’arc dels copatrons del carrer Ample.
A partir de les nou s’han començat a servir els gots que s’han omplert amb l’ajut de tres peroles amb capacitat per a 30 litres cadascuna. Més de 700 persones han participat a l’esmorzar que s’ha allargat fins a quarts d’onze del matí, quan s’han esgotat les existències. Entre els participants, destacava la presència d’una trentena de nens i nenes del Casal d’Estiu de l’Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa, que enguany compta amb uns 120 nois i noies.
La tradició de la xocolatada popular es va recuperar fa 10 anys després que en feia més de 60 que s’havia deixat de fer a Blanes. Tot i el pas del temps, avui dia encara queden vestigis d’aquest acte festiu que es va organitzar al municipi fins a la dècada dels anys 30 del segle XX.
Es tracta d’una argolla que es pot veure sota l’arc de pedra, ja que la perola de xocolata desfeta es penjava d’aquesta anella que habitualment es feia servir en aquella època per situar la balança pública de pesos.
Sant Bonós i Sant Maximià, copatrons de Blanes
La celebració de la festivitat dels copatrons de Blanes ha continuat a dos quarts de dotze del matí amb una ofrena floral que s’ha fet al peu de la fornícula que hi ha situada sobre l’arc, on hi ha les imatges dels dos sants que l’any passat van ser restaurades. L’ofrena floral l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, acompanyat de regidors i regidores de l’Ajuntament.
Poc després, bona part dels membres de la comitiva oficial s’ha traslladat a l’església Santa Maria per assistir a la missa en honor a Sant Bonós i Sant Maximià. Durant la celebració de l’ofici solemne, una de les tradicions que ha perdurat amb els anys ha estat la veneració de les relíquies dels copatrons, que estan dins una arqueta que avui ha presidit l’altar de l’església.
Igual que passa amb d’altres passatges de la cronologia blanenca, sovint la realitat es confon amb la ficció quan es parla de la història dels copatrons, a l’estil del què avui dia es coneix com llegendes urbanes. El frare blanenc Roig i Gelpí va ser qui al segle XVII va potenciar que Sant Bonós i Sant Maximià fossin nomenats copatrons de Blanes.
Ho va fer promovent la història d’aquest dos soldats romans de família noble que van ser màrtirs per la seva fe cristiana l’any 363, al segle IV. Venerats com a màrtirs, són els patrons tant de Blanes com d’Arjona, a la província de Jaén, ja que la seva història es va reelaborar i va donar lloc a sengles desdoblament dels sants originals i a la creació de figures llegendàries en tots dos municipis. L’Ajuntament de Blanes els va proclamar patrons de la vila l’any 1668.
La jornada de celebració de la festivitat de Sant Bonós i Sant Maximià està previst que es tanqui avui al vespre, amb una audició de sardanes que s’emplaçarà a les vuit del vespre al Banc dels Músics del passeig de Mar, a càrrec de la Cobla La Principal de Cassà.