Aquest equipament és fruit de la Llei de Barris de la Generalitat

El Centre Cívic situat als barris del Castell i la Verneda de Malgrat de Mar es va inaugurar ahir diumenge al matí amb una festa ciutadana i la presència Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. El nou equipament, situat al carrer Segre, entre els barris Castell i la Verneda, es convertirà en eix de la vida associativa.

El conseller Sant Vila i l’alcaldessa de Malgrat Conchita Campoy, durant la visita que van fer al nou equipament

«Que us el feu vostre i el cuideu». D’aquesta manera, l’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, va convidar als ciutadans a fer ús del nou equipament i alhora a tenir-ne cura. Campoy va felicitar a totes les institucions i tècnics que han fet possible la construcció d’aquest edifici, aixecat sobre la vella estructura de l’antiga escola-taller. Per la seva part, el conseller de Territori i Sosteniblitat, Santi Vila, també va subratllar la importància d’un edifici d’aquestes característiques per al teixit urbanístic i també social del municipi.

El Centre Cívic té tres plantes

Després dels parlaments inaugurals, l’alcaldessa, el conseller i el vicepresident van visitar les instal·lacions del Centre Cívic, acompanyats de la majoria de regidors del consistori malgratenc, així com un gran nombre de ciutadans.

Millora la mobilitat

Una de les sales del Centre Cívic

El Centre Cívic és, juntament amb l’ascensor inclinat -inaugurat al 2010-, l’obra més destacada del Projecte d’Intervenció Integral del barri de la Verneda, que Malgrat porta a terme des del 2007. Aquest nou equipament és fruit d’un procés de participació ciutadana, que va comptar amb l’aportació de més de 300 persones, entre veïns, tècnics i polítics, que va servir per definir com havia de ser l’edifici i també la seva finalitat.

El nou Centre Cívic és un edifici polivalent amb tres plantes: a la de dalt hi ha una sala per a la gent gran, una per a les associacions i un espai per als serveis municipals -on s’ha ubicat l’Oficina Local d’Habitatge i gestió del Projecte de Barris. A la planta del mig, hi ha dues aules, una sala polivalent i un telecentre amb ordinadors. A la planta de baix, hi ha un bar i un box d’assaig per a grups de música. El programa d’usos de l’edifici es va realitzar amb el suport tècnic del Servei de Planificació d’Habitatge i Millora Urbana de la Diputació de Barcelona.

L’ascensor del nou equipament també ajuda a la mobilitat dels veïns / Foto: Blanesaldia.com

L’edifici disposa de dos ascensors i una passera, que poden funcionar amb independència dels horaris d’obertura del Centre Cívic- i un itinerari practicable amb facilitat a peu. D’aquesta manera, el centre del poble des de l’ascensor de la plaça de Josep Anselm Clavé, el Parc del Castell i els veïnats del Castell i La Verneda queden units per un circuit amable amb ascensors i itineraris de fàcil accessibilitat per al ciutadà que vagi a peu.

Un dels principals problemes d’aquests dos veïnats ha estat l’accessibilitat i la mobilitat, ja que estan situats a la part més alta del poble. La forma final de l’edifici recorda lleugerament els hivernacles del Maresme, tot integrant-se en l’entorn, però mostrant alhora un marcat caràcter propi. L’edifici actua de punt d’atenció per propiciar la creació d’una nova centralitat i la millora del paisatge urbà.

Important inversió

Les obres de construcció de l’equipament es va posar en marxa a l’agost de 2011 i es van enllestir a la tardor del 2012. El cost del projecte es va pressupostar inicialment en 1.379.770,8 euros, però amb la crisi del sector de la construcció finalment l’obra es va adjudicar a l’empresa Bigas Grup per un import de 869.852 euros més IVA.

L’obra ha estat cofinançada al 50% per la Generalitat, a través del Pla de Barris, i ha rebut una aportació de 400.000 euros per part de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Les obres han estat dirigides per l’Estudi d’Arquitectura Brufau i Cusó, i el projecte és de l’arquitecte Albert Cusó. El programa de l’edifici i l’avantprojecte van ser dissenyats per Xavier Iparraguirre i Mònica Fabregat.