Corriol comanegre / Enric Badosa

El corriol camanegre ha nidificat a la desembocadura de la Tordera després de dècades. A més, la psammòfila capironat marí -una espècie considerada extingida- ha germinat a la zona protegida. Les mesures de gestió i protecció de l’espai han afavorit que aquestes dues espècies de fauna i flora recuperin espais a la zona de Malgrat de Mar.

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que no nidificava a la desembocadura de la Tordera des de l’any 1996, i a la comarca del Maresme des de fa més d’una dècada ha tornat a la platja 26 anys després.

Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí i segueix-nos:  t.me/blanesaldia

Per la seva part, el capironat marí (Reseda hookeri), considerat extingit a la península Ibèrica des de feia dècades i amb una única població redescoberta a Santa Susanna, ha reaparegut a la platja d’accés restringit. La recuperació d’aquestes dues espècies és conseqüència directa de la regulació d’accés de la desembocadura des de l’any 2020 i la gestió iniciada per la recuperació ecològica de l‘espai.

Cal retrocedir fins l’any 2009 per trobar una evidència de nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la comarca del Maresme, i fins al 1996 per fer-ho sobre la desembocadura de la Tordera.

La massificació de l’espai i les molèsties ocasionades per persones i gossos deslligats, van provocar l’anul·lació de l’espai com a zona de retorn de l’espècie fins l’any 2020, quan la morforegeneració de la desembocadura i el tancament per la seva protecció van tenir lloc.

Després de dos anys d’intents fallits, enguany s’ha pogut localitzar una posta, que certifica la recuperació de la nidificació 26 anys després.

La troballa s’ha produït durant la darrera jornada de seguiments a l’espai, en col·laboració entre l’Ajuntament de Malgrat de Mar i l’associació NatMonT, que també ha constatat almenys una posta de corriol petit (Charadrius dubius), que no es reproduïa a la platja de la desembocadura des del passat 2020.

Capironat marí / Jordi Torallas

Durant aquests mateixos seguiments, també s’ha constatat la germinació i floració de diversos peus de capironat marí (Reseda hookeri) a l’espai en custòdia, una espècie psammòfila endèmica del mediterrani occidental i característica dels sorrals litorals del delta de la Tordera fins a mitjans del segle passat, quan es va donar per extingida a la península Ibèrica.

Fa pocs anys, es va retrobar en una platja propera, essent la única població coneguda de tota Catalunya. Dècades després de la seva desaparició, la desembocadura també recupera aquesta espècie en perill d’extinció, gràcies a la gestió iniciada a l’espai per a la recuperació dels seus hàbitats naturals característics.

Tant l’Ajuntament de Malgrat de Mar com els naturalistes agraeixen a la major part de la ciutadania el respecte a les restriccions d’accés a la zona protegida alhora que consideren inacceptables els comportaments incívics de qui encara no ha assumit la importància d’aquestes mesures per a la recuperació d’un espai d’extraordinari valor natural. La nidificació dels corriols i el retorn del capironat marí confirmen el potencial del delta de la Tordera.