Platja de S’Abanell
«L’Ajuntament de Blanes ha proposat a la Generalitat i a l’Estat una possible solució per posar fi –com a mínim momentàniament– als problemes de falta de sorra que hi ha a les platges del municipi, en especial a la de s’Abanell: extreure la que s’acumula al riu i portar-la al litoral». Així comença la notícia que va publicar ahir el diari El Punt Avui. El regidor Víctor Catalan (ICV-EUiA) li ha donat la réplica en el següent article, extret del seu blog:
Com ja es deixa intuir a l’entrada, aquest «momentàniament» resumeix que, aquesta sorra, durarà fins la propera llevantada, d’aqui uns 6 o 7 mesos. Tornarem, doncs, a llençar milers d’euros de l’erari públic al mar, literalment.
Avaluació a part, a més, la del dany mediambiental d’entrar maquinaria pesada a un riu protegit per la Xarxa Natura 2000, amb un Delta en procés de regeneració i en clar retrocés. I és que extreure ingents quantitats de m3 de sorra del riu i rebaixar la cota de la llera del riu provocarà que les
Tram final de La Tordera. / Foto: Xavier Pou
properes riuades no aportin sediments al mar, sinó que quedin retinguts a la mateixa llera del riu fins tornar a assolir el nivell estable de la llera de La Tordera, amb el qual aquests sedinements no és que no arribin a la platja, sinó que no arribaran ni al delta de La Tordera.
De nou tornem a tractar d’un pedaç més en aquesta història interminable de l’erosió de la Platja de S’Abanell, evitant i defugint de les sol·lucions estructurals i integrals que han de retornar l’equilibri natural d’aportacions de sorra del riu a la platja.
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (centre del CSIC), l’entitat mediambiental S’Agulla, la Universitat Politècnica de Catalunya, s’han pronunciat en reiterades vegades sobre els problemes que aquestes mesures comporten i les sol·lucions que s’haurien de prendre
Per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, el 2008 es va pagar un dragatge de 160.000m3 que va durar exactament 3 setmanes, i el 2009, un de 250.000 m3 que va durar 4 mesos i mig. El riu Tordera, en canvi, ens aporta gratuïtament (Gratuïtament) 100.000 m3 de sorra cada any. Perquè no es queden a la platja? Què s’ha de fer per a què s’hi quedin a la platja? Aqui es descriuen un paquet de mesures globals, coordinades i conjuntes, que no tenen cap sentit si es desenvolupen alguna d’elles en solitari, sinó que han d’anar coordinades i fer-se de manera integral per retornar l’equilibri al Delta.
Evolució de la platja entre el 2000 i el 2007
1.- Dos espigons a la desembocadura del riu Tordera, que evita el moviment natural de la boca, canalitzen tots aquests 100.000m3 mar endins. Directament. Per tant, un dels primer passos ha de ser el desmantellament i la restauració natural de la boca final de La Tordera, traient l’antiga caseta de l’ACA, i els espigons a banda i banda.
2.- L’extracció dels elements d’erossió. Com són els antics pous de la dessaladora que augmenten el procés d’erosió de la platja al crear circulacions contràries al xocar l’onada contra els pous.
3.- Retrocés de les infraestructures. Això vol dir: remodelar el passeig de S’Abanell de dalt a baix i fer-lo recular enrere. Hi ha punts més delicats, com la zona de La Vila, i d’altres més senzilles com tot el tram central. Sobre això, en parlarem més endavant.
4.- Recuperació d’un perfil de batimetria que redueixi l’alçada de les ones. Suposaria mantenir un perfil estable menys picat que l’actual, que eleva les ones davant el front de mar de Blanes i trenquen amb més força.
5.- Establiment d’una franja de 30 metres de platja constant, que s’ha d’aconseguir amb una aportació extraordinària que crei aquesta franja, i que s’ha de complementar (dins d’aquests 30) de la reculada del passeig de S’Abanell. Aquest marge és el que permet absorvir l’energia de la ona sense desgastar el perfil de la platja.
Aquestes propostes, documents i informació estan basades en l’Informe sobre la Platja de S’Abanell desenvolupats per:
Dr. José A. Jiménez – Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Dr. Rafael Sardá – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Dr. Jordi Serra – Universitat de Barcelona (UB)
Dr. Josep Pintó – Universitat de Girona (UdG)
Dr. Jorge Guillén – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Text: Víctor Catalan Casas