L’Índex Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) d’Activitat Turística preveu una caiguda del 3,3% de l’activitat turística a Catalunya durant l’any 2010, és a dir, un descens més suau que el que va viure el sector durant el 2009 (6%). Aquest estudi, que arriba a la novena edició, apunta també uns certs canvis que es podran produir en els indicadors de demanda turística: hi haurà menys turistes i pernoctacions però pujaran l’estada mitjana i la despesa mitjana. Si ens centrem en les pernoctacions aquestes baixaran un 2.1%, pel decliu dels mercats tradicionals, però, en contrast es registraran bons resultats als mercats emergents.
Al conjunt de l’Estat, el volum de turistes estrangers podria patir un lleuger descens del 0’2% i Espanya podria perdre el segon lloc del rànquing mundial en benefici dels Estats Units. L’Índex dedica un capítol especial al turisme de negocis, un sector en ple creixement en el qual Espanya i, en concret, la ciutat de Barcelona estan molt ben situades.
Tretze milions de turistes estrangers
Segons l’Índex UAB d’Activitat Turística, s’espera una caiguda del 3%, clarament inferior a la de 2009, que es va situar al 6%. Tot i que la situació general és de contracció, destaca que el descens previst pel 2010 sigui inferior al de 2009 quant a volum de turistes. A més, el percentatge de les pernoctacions i el de despesa per turista cauen menys que el del volum de turistes; això ens indica que la durada de l’estada mitjana dels turistes estrangers s’allarga (passa de 7,59 dies el 2009 a 7,75 el 2010) i la despesa mitjana per turista augmenta (de 706,9 € a 711,5 €).
El volum de turistes estrangers se situarà en 13 milions de persones i baixarà un 4%, és a dir, uns 500.000 turistes estrangers menys que el 2009. Això representa una davallada inferior a la de l’any passat (9,5%) i a la del 2008 (5,6%).
Per països, destaca la caiguda del volum de turistes provinents de mercats tradicionals com Regne Unit (8,7% menys que el 2009), Itàlia (6,4%), Alemanya (6,2%) i França (3,9%). En canvi, el descens és força menys pronunciat pel que fa als turistes de Bèlgica i dels Països Baixos (1,1%) i pel que fa als mercats emergents (1,9%), és a dir, els Estats Units, Canadà, Europa oriental i el sud-est asiàtic.
Aquests mercats destaquen també pels bons resultats en l’apartat de pernoctacions, indicador de demanda més proper a l’impacte del turisme en les destinacions. El nombre total de pernoctacions a Catalunya caurà globalment un 2,1%, però augmentarà un 7,7% entre els visitants dels països emergents. Aquest resultat global seria el menys negatiu dels darrers quatre anys. Per contra, hi haurà importants davallades entre els italians (un 10,4% menys de pernoctacions), francesos (7,7%), britànics (7,5%) i alemanys (2,9%).
Pel que fa a la despesa que fan els turistes a Catalunya, s’espera que els turistes aportin 9.284 milions d’euros al llarg del 2010. Es produirà una reducció de la despesa real dels turistes estrangers del 3,4%, que és inferior a la davallada experimentada el 2009 (6,4%). En canvi, la despesa mitjana per turista augmentarà de 706,9 € a 711,5 €. D’altra banda, la despesa diària per turista, tenint en compte que les estades seran més llargues, baixarà de 93,1 € a 91,8 €.
Cal destacar, a més, que Catalunya es manté en la primera posició com a destinació turística de l’Estat, ja que rep el 25% dels estrangers que visiten Espanya.
Lleu baixada del volum de turistes estrangers a Espanya
A nivell de l’Estat, el volum de turistes estrangers se situarà per sobre dels 52 milions de persones viurà una lleugera reducció del 0,2% -uns 100.000 turistes menys-. Aquesta baixada és força menor que la que es va produir el 2009, situada en un 8,7%.
El número de turistes provinents del Regne Unit i Alemanya, els dos principals mercats emissors, cauran un 5,3% i un 1,6% respectivament. En canvi, augmentarà el número de turistes italians (3,4%) i francesos (2,4%).
La despesa dels turistes baixarà un 1,3% i les pernoctacions hoteleres es reduiran un 2,5%. El nombre de turistes allotjats a hotels caurà un 0,8%.
Segons les dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing de països receptors de turistes, per darrera de França (primera potència mundial) i dels Estats Units (que avança a Espanya i se situa en segon lloc). El quart país del rànquing és la Xina.
Un sector en descens a nivell global
La davallada del sector turístic als mercats espanyol i català es contextualitza dins d’una situació d’evolució negativa mundial. L’any 2009, l’activitat turística va baixar un 4% arreu del món, segons dades de l’OMT. L’única regió que va viure un increment de l’activitat turística va ser l’Àfrica (5%). Europa, però, va continuar sent la principal zona en nombre de visitants, tot acaparant el 52% del total.
Les causes d’aquesta davallada global responen principalment a l’evolució econòmica negativa. El PIB mundial va baixar sis dècimes el 2009, fet que representa la primera caiguda registrada des de 1980. També es considera que han influït factors com el núvol de cendres del volcà Eyjafjalla o l’alarma provocada pels brots de grip A.
Espanya i Barcelona destaquen al turisme de negocis
El turisme de negocis ha estat objecte d’un capítol especial a l’Índex UAB d’Activitat Turística 2010. Aquest subsector ha crescut molt els últims deu anys, en quantitat i qualitat. Entre 2009-2019 els viatges de negocis creixeran un 84,7% al món, un 47,32% a Europa i un 64,06% a Espanya (segons Business Travel & Tourism Council-WTTC).
Aquests esdeveniments generen beneficis per a les ciutats que els acullen i el seu entorn. A més de la despesa directa que porten associades, tenen un ampli abast, que pot comportar el condicionament del desenvolupament de la ciutat, de les seves infraestructures i dels seus equipaments.
Espanya ocupa una posició destacada al mercat mundial de reunions: el tercer lloc, per darrere dels Estats Units i d’Alemanya, en la classificació de l’International Congress and Convention Association (ICCA) i ocupa el cinquè lloc, per darrere dels Estats Units, França, Singapur i Japó en la classificació de la Union of International Associations (UIA).
Pel que fa a les ciutats, Barcelona s’ha convertit en una dels principals focus internacionals en aquest àmbit. Està situada en la tercera posició, per darrere de París i Viena, en la classificació ICCA, i en la cinquena posició, per darrere de Singapur, París, Brussel·les i Viena, en la classificació UIA.