La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra ofereix protecció policial a dones víctimes de violència de gènere amb independència que tinguin una ordre judicial d’allunyament o alguna altra mesura de seguretat.
Des del gener fins a l’octubre d’enguany, la protecció policial a víctimes en aquest àmbit ha augmentat un 37,8% respecte el 2020 i un 35% respecte el 2019. A data de 31 d’octubre de 2021, el Mossos d’Esquadra realitzen protecció policial a 135 dones en situació de risc (mitjà, alt i molt alt) i s’estableixen dispositius de seguretat individualitzats: en 13 casos per un risc molt alt, en 18 per risc alt i en 104 per risc mitjà.
Les proteccions es realitzen en base al model de valoració de risc que va entrar en vigor el febrer de 2016 i que s’estableix mitjançant un Qüestionari Policial de Valoració de Risc i el Qüestionari de Revaloració de Risc, que avalua la possibilitat de patir un episodi de violència física extrema o una situació de violència física greu, en el període d’un any des de la interposició de la primera denúncia.
Amb TELEGRAM rebràs al teu mòbil les nostres notícies a l’instant. Clica aquí i segueix-nos: t.me/blanesaldia
Així mateix qualsevol víctima de violència de gènere pot sol·licitar una ordre de protecció judicial d’allunyament respecte del seu agressor en dependències policials en el marc d’una denúncia. Pel que fa a les sol·licituds demanades directament per les víctimes i que es recullen en un atestat policial, l’any 2021 s’ha produït un increment del 5,2% respecte l’any 2020 i un increment del 1,7% respecte l’any 2019.
Augmenten els casos denunciats per violència de gènere
Fins a l’octubre del 2021, els Mossos d’Esquadra han instruït 11.407 denúncies per violència de gènere, el que suposa un increment del 7,9% respecte l’any 2020 i un increment del 2,7% respecte el 2019. En aquest àmbit, la tendència en els darrers anys es manté a l’alça. A més, enguany s’ha vist influenciada directament per la situació de nova normalitat respecte l’any 2020 en què la pandèmia va frenar les denúncies en aquest àmbit i va limitar que les dones que continuaven patint violència masclista tinguessin oportunitats per denunciar la seva situació.
La crisi sanitària originada pel COVID-19 va provocar l’aïllament social i les dificultats de denunciar per part de dones i altres col·lectius com les i els menors d’edat, persones amb discapacitat i persones grans. Al llarg de l’any 2021 s’han anat recuperant les relacions socials però, tot i això, cal treballar intensament per trencar els silencis que es van instaurar durant la pandèmia.
Més víctimes menors d’edat que han patit violència per part de les seves parelles i exparelles
El nombre de víctimes ateses en aquest àmbit ha incrementat un 7,2%, especialment el nombre de víctimes menors d’edat (increment del 19,5% respecte l’any 2020). Tot i això, aqueta xifra encara és inferior al nombre de víctimes menors d’edat ateses l’any 2019 que va ser de 696 i, per tant, suposa un 24,2% menys.
Del total de dones ateses:
1.- El 93,3% són dones majors d’edat (10.203), d’una franja d’edat d’entre 31 a 40 anys (aquesta franja d’edat representa el 31,7% de les víctimes majors d’edat), essent l’edat de 42 anys l’edat de les dones que més han denunciat o han estat ateses pel cos de Mossos d’Esquadra. L’any 2020 l’edat de les dones que més havien denunciat o estat ateses va ser de 40 anys i l’any 2019 l’edat de 36 anys.
2.- El 4,8% són menors d’edats (527), d’una franja d’edat d’entre 15 i 17 anys (aquesta franja d’edat representa el 55,8% de les víctimes menors d’edat). L’edat de 17 anys es la mes representada en les menors que denuncien o són ateses pel cos de Mossos d’Esquadra. Aquesta edat coincideix amb l’edat més representativa els anys 2020 i 2019 en aquest col·lectiu.
3.- L’1,9% de les víctimes pertanyen al col·lectiu de persones grans de 65 anys o més (202). L’edat on es concentren més dones és l’edat de 68 anys. Aquesta edat coincideix amb l’edat més representativa els anys 2020 i 2019 en aquest col·lectiu.
Actualment els Grups d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra realitzen 11.833 seguiments a víctimes de violència de gènere dels quals 8.935 seguiments són a dones que tenen una mesura judicial de protecció o de Fiscalia vigent. Respecte el 2020, aquests seguiments han augmentat un 7,2% i
Més detencions durant el 2021
Pel que fa als autors de violència masclista, els Mossos d’Esquadra han detingut enguany 9.906 homes, dels qual 108 són menors. En aquesta franja d’edat es registra un augment del 63,6% respecte l’any 2020 i un 3,8% respecte el 2019. S’ha produït un increment en el nombre de detencions per VG del 12% respecte l’any 2020 i del 5,7% respecte l’any 2019.
L’edat que aglutina major nombre d’autors en aquest àmbit és la de 41 anys d’edat. La franja d’edat d’autors menors d’edat es troba d’entre 14 i 17 anys. L’edat de 16 anys és la que presenta més incidència delictiva. Els anys 2020 i 2019 l’edat dels menors com a autors d’un delicte de violència de gènere va ser de 17 anys.
En relació a les detencions, cal descartar que de la totalitat dels autors (9.906), el 48,4% han estat detinguts (4.797), la restat han quedat investigats.
Existeixen diferents tipus de violències en a quest àmbit: violència física, violència psicològica, violència sexual i violència econòmica:
1.- Les violències psicològiques representen un 52% de la violència de gènere: amenaces, coaccions, vexacions, tracte degradant/vexatori. El delicte d’amenaces és el més denunciat en aquest àmbit, representa un 24,5% del total de fets delictius.
2.- Les violències físiques representen un 40,4% de la violència de gènere: lesions lleus, lesions greus, temptatives d’homicidi. El delicte de maltractaments és el més denunciat en aquest àmbit, representa un 37,9 % del total de fets delictius.
3.- Les ciberviolències representen un 4,1% de les violències en l’àmbit de la parella o ex parella. Són qualsevol forma de violència que s’exerceix a través d’Internet o les xarxes socials amb conductes tipus assetjament o delictes relacionats amb descobriment i revelació de secrets (difusió d’imatges, vídeos o informació personal obtinguda durant la relació de parella).
4.- Les violències sexuals representen un 3,5 % del tipus de violència que s’exerceix en l’àmbit de la parella o ex parella.
Augmenten les denúncies per violència sexual amb víctimes majors i menors
Precisament, les agressions sexuals amb víctimes majors d’edat representen aquest any 254 casos, augmentant un 10,9% respecte el 2020 i un 11,4% respecte el 2019. Quan la víctima és menor d’edat, es registren 10 casos l’any 2021, 4, el 2020 i 12 el 2019.
Pel que fa als abusos sexuals amb víctimes majors es registra un augment del 27,7% i del 16,5% en relació amb el 2020 i 2019 respectivament. En el cas de víctimes menors d’edat s’han denunciat 21 casos el 2021, 14 casos el 2020 i 28 el 2019.
Set dones assassinades
A Catalunya, fins a dia d’avui, la Jordina, Maria Pilar, Sulay Betty, Lucía, Alla, Antonella Abigail i Pamela han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. Tenien entre 25 i 52 anys i cinc d’elles vivien amb els seus fills / -es, cinc de les quals són menors d’edat, que han quedat orfes.
Sis d’aquestes dones assassinades convivien amb el presumpte homicida en el moment de la mort i una dona no convivia amb ell. Tres d’elles havien interposat denuncia a la policia i una dona tenia vigent una mesura judicial de protecció.
En 2 dels 7 feminicidis en l’àmbit de la violència de gènere, l’entorn més proper de la víctima era coneixedor de situacions de violència de gènere no denunciades a la policia. Anys anteriors, l’entorn havia estat més detector: l’any 2020 dels 9 feminicidis en 5 casos l’entorn tenia coneixement de situacions de violència de gènere, l’any 2019 en 4 casos.
En el mateix període de 2020, es van produir 8 homicidis/assassinats i en tot l’any 2020 (gener a desembre 2020) es van registrar 9 feminicidis.
Quatre dels presumptes autors van ser detinguts i tres es van suïcidar després de cometre l’homicidi. Tenien entre 35 i 53 anys d’edat.
La prevenció, una eina indispensable per eradicar violències masclistes
Des d’una vessant preventiva, la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra realitza un treball centrat en la sensibilització i la difusió d’informació sobre la violència de gènere, adreçat de manera genèrica a la ciutadania, i de manera més específica amb l’aproximació als col·lectius que potencialment són de més risc: menors, dones, persones grans i persones amb discapacitat.
La violència de gènere o altres violències masclistes en els joves, estan molt invisibilitzades perquè sovint s’emmascaren en els estereotips sobre l’adolescència que normalitzen situacions d’abús o violència. Per abordar la prevenció de la violència de gènere amb garanties d’èxit, cal identificar constantment els problemes, inquietuds o necessitats i abordar-les amb perspectiva interseccional, és a dir, atenent a la combinació de circumstàncies i característiques individuals de cada víctima.
Els Mossos d’Esquadra han realitzat 437 presentacions/col·loquis en l’àmbit de la violència masclista amb un total de 10.358 assistents d’entre 12 i 21 anys d’edat.
Respecte l’any 2020, hi ha un increment del 56,6% de les presentacions i d’un 28,4% d’increment en el nombre d’assistents. Aquest increment respon a la normalització de l’activitat docent i formativa en l’àmbit educatiu després de les mesures restrictives derivades la pandèmia pel COVID-19. Respecte l’any 2019 l’activitat preventiva de la PG-ME durant l’any 2021 encara és inferior tot i que s’espera una recuperació progressiva durant l’actual curs escolar 2021-2022.
Una nova guia per detectar les violències masclistes digitals
Els Mossos d’Esquadra han elaborat una nova eina preventiva per fer visible les violències masclistes digitals. Es tracta d’una guia sobre “Violències masclistes digitals. Quines són i què poden fer? que ha elaborat l’Associació Cultural de Dones per a la Recerca i l’Acció en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i està adreçada a dones que han patit o no violència, proporcionant eines per prevenir, detectar, actuar i denunciar les violències masclistes digitals.
Document: Viòlencies masclistes digitals: Quines són i què hi podem fer?