La 1a tinenta d’alcalde de Promoció de la Ciutat, Recursos Humans, Participació Ciutadana i Joventut de l’Ajuntament de Blanes, Lourdes Fàbrega, ha comunicat avui a l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, que «renuncia a totes les meves competències com a membre de l’equip de govern de Blanes, per profundes discrepàncies polítiques i de gestió que ja li havia manifestat reiteradament durant més d’un any», segons explica en una comunicació als mitjans informatius. Afegeix que, «així mateix, i per coherència, he renunciat al càrrec de Portaveu del Grup Municipal del PSC».

Aquest és el comunicat íntegre que Lourdes Fàbrega ha enviat als mitjans informatius

(el subratllat amb negreta és de la Redacció)

Fa unes setmanes llegia a «El País» un article d’en Joan Subirats, que es referia a un treball d’Albert O.Hirschman titulat «Exit, voice and loyalty». Sortida, veu i lleialtat. Segons aquest, tota persona o grup que forma part o es relaciona amb una organització social del tipus que sigui, i que detecta una pèrdua de qualitat de les prestacions o funcions que troba en aquesta entitat (el que implica una reducció de la seva lleialtat a la mateixa), té dues grans opcions: usar la seva veu i fer-se sentir, per així aconseguir que millori o es rectifiqui el que funciona malament, o bé marxar d’aquesta entitat, acudint a una altra o creant una alternativa al fins llavors existent.

Fa més d’un any que intento la primera opció dins l’equip de govern de Blanes, sense èxit; i per això em veig abocada a la segona. He decidit sortir de l’equip de govern. He comunicat a l’Alcalde que renuncio a totes les competències que em va atorgar dins el govern.

Tenia una diagnosi parcial del que funcionava malament dins l’Ajuntament de Blanes. Per això vaig contribuir en molta mesura i amb molta il·lusió a un programa electoral que prometia canvis interns, per «junts, remuntar Blanes». Elaborat al 2011, en plena crisi, aquest programa dóna les pautes per a la transformació de l’Ajuntament i de Blanes; al meu discurs de la investidura de l’alcalde recordo haver dit que, si aquesta transformació era necessària des de feia molt, la crisi la feia imprescindible. Que no hi havia excuses.

Perquè les dificultats estan per afrontar-les, no per dissimular-les amb maquillatge o amagar-les sota la catifa. Per a mi el programa electoral és un compromís, i el presentar-me a una llista electoral és un exercici de responsabilitat pública que em vincula i m’obliga a esforçar-me al màxim per assumir els reptes que la ciutadania necessita que es resolguin. No per excusar-me en la manca de diners per no fer res, signar el que em posen davant, assistir a actes i cobrar per això diners públics a finals de mes.

En aquest any i mig de govern, he vist tot el que cal millorar; he vist moltes coses que no m’agraden i que crec que perjudiquen el desenvolupament de Blanes i molt especialment els ciutadans, que estan patint per totes bandes una crisi de la que no són en absolut responsables. I he vist com l’equip de govern i el seu cap oblidaven els principis bàsics del programa electoral, oblidaven les ambicions promeses per a Blanes, oblidaven la necessitat imperiosa de transformació de l’Ajuntament, i oblidaven un ideari propi d’esquerres. I he conviscut amb una gestió ineficient, per manca de planificació i de coordinació.

Per decència i responsabilitat polítiques, rebutjo que l’equip de govern actual caigui en els mateixos defectes que nosaltres criticàvem a l’anterior govern, com per exemple quadrar un pressupost mitjançant cànons extraordinaris, la manca de rumb, el desgovern o la cessió covard i impotent davant la inèrcia i els poders fàctics interns que impedeixen la millora de l’eficiència de l’Ajuntament i per tant que Blanes prosperi. No hem estat votats per això. I vull explicitar aquí una disculpa pública al Quim Torrecillas [regidor de CiU a l’Ajuntament de Blanes], per part del que vaig acusar-lo en un plenari fa molt, perquè ara he experimentat i entenc el que ell va viure llavors.

Creia i crec que s’hauria d’haver canviat o reestructurat l’equip econòmic de l’Ajuntament, responsable tècnic de la situació econòmica actual; és evident que el responsable d’evitar que s’arribés a tal catàstrofe no podia atorgar pautes per sortir-nos-en de manera segura. Igualment, crec que Hisenda i Intervenció han de tenir responsables diferents; no pot ser que el controlador i el controlat siguin la mateixa persona.

Crec que el Pla d’Ajustament i el pressupost municipal podrien haver tingut més sensibilitat social i municipalista; crec que als dos pressupostos municipals aprovats els falta sensibilitat d’esquerres; crec que no s’ha fet esforç suficient per prioritzar temes sensibles socialment. Crec que s’haurien d’haver salvat de les retallades programes educatius de suport a l’èxit escolar que feia anys que funcionaven. Crec que s’hauria d’haver reestructurat profundament Serveis Socials per fer front al drama resultant de la crisi, com prometíem al programa electoral.

Crec que no vàrem ser a temps de fer una tarificació social a les ordenances del 2012 però que hauríem d’haverla fet per al 2013. Crec que hi ha una diferència entre caritat i justícia social, i que aquesta diferència marca la distància entre una opció de dretes i una d’esquerres.

Lamento la manca de participació i d’informació que s’ha ofert als ciutadans per a les noves zones blaves; no hi ha excusa. M’avergonyeix que no s’hagi fet res per a l’avaluació i millora de la qualitat de serveis de l’Ajuntament, que era una de les nostres prioritats. Lamento que la comunitat educativa se senti decebuda per la manca de sensibilitat i suport del govern. M’avergonyeix que en un any i mig de govern no s’hagi aprovat un reglament d’usos de la Ciutat Esportiva. M’avergonyeix que el projecte d’un Pla de Comunicació institucional hagi degenerat en l’ús partidista del que hauria de ser un servei al ciutadà i no un instrument polític.

M’avergonyeix que moltes entitats es queixin que són utilitzades per l’àrea de Cultura i Festes sense que ni tan sols se’ls doni les gràcies, perjudicant a més el discurs participatiu que jo intento transmetre i que era un dels eixos del canvi. Per evitar altres mesures doloroses, vaig proposar una rebaixa substancial (parlava del 30%) de les retribucions dels regidors, i una rebaixa dels sous més elevats de l’Ajuntament, que són desproporcionats per a les funcions de les persones que els ocupen en una població del tamany i les característiques de Blanes, i en la situació econòmica actual del consistori; l’alcalde va dir no i no.

He hagut de pregar per poder demanar subvencions per a la formació i inserció laboral dels aturats, i tornar a pregar perquè l’Ajuntament acceptés provisionalment aquestes un cop atorgades, per valor de 700.000 euros; ara volen deixar-les perdre definitivament perquè resulta que «generen problemes de Tresoreria». Quan he exposat l’elaboració del Pla Director de Participació Ciutadana, l’Alcalde ha dit que «pujàvem al 7è pis per suicidar-nos».

He intentat fer sentir la meva veu amb l’alcalde i dins el govern. El resultat no ha estat la millora o la rectificació. Les aportacions són considerades atacs. Les meves crítiques internes, les meves demandes d’assumpció de reptes i d’esforç, i de recordar el programa social, participatiu i transformador han anat trobant-se amb una resignació exasperant, una posició cada cop més acomodatícia i menys ambiciosa del govern, i un tarannà més individualista, totalitari i allunyat de la realitat del seu màxim responsable. Per exemple, vaig ser l’única que va protestar quan l’alcalde va elaborar tot sol, sense cap debat, la valoració del primer any de govern; però demanant-nos que assistíssim a la roda de premsa per la foto.

Durant mesos he seguit en base a dues premisses o lleialtats: el més important per a mi és el poble de Blanes; i jo vaig anar a la llista del PSC per dur a terme un programa electoral, i pensava salvar el que pogués d’aquest. Però la situació s’ha fet insuportable i la meva gestió té cada cop més impediments. Lluito sola i se’m demana que recolzi propostes que no comparteixo. Per honestedat, no em queda doncs més remei que sortir del govern. Lamento els projectes que queden inacabats i els que ni tan sols he o hem començat.

Em dono un temps de reflexió per decidir si em mantindré com a regidora a l’Ajuntament. És una responsabilitat per a la que em vaig presentar amb molta il.lusió i que em sento honorada de tenir. M’ha costat molt prendre la decisió que adopto, i vull explorar si puc seguir servint els interessos del poble des de l’oposició, d’acord amb els meus ideals i principis.

Estic valorant també si abandono la militància a l’Agrupació del PSC de Blanes. Em sento socialista però, a banda que estigui desencantada amb la inoperància del partit a escala supramunicipal en els dos temes per a mi prioritaris (situació socioeconòmica i regeneració democràtica), el que més greu em sap és que l’actual direcció a escala local no es correspon tampoc a l’ideari d’esquerres, social i de renovació democràtica que jo crec indissoluble del socialisme.

Durant aquest any i mig, cada reunió amb ciutadans, veïns, tècnics i treballadors municipals ha estat enriquidora i gratificant. La comunicació, la resposta rebuda, les ànsies de canvi que he detectat em motivaven a seguir treballant per afrontar reptes quan rebia cops per altres bandes. Vull agrair-ho a tots, i prego que em disculpeu si us decebo ara. Vull agrair especialment a molts tècnics i treballadors municipals el treball conjunt, l’esforç, el recolzament i també les discussions; he vist motivació i esforç malgrat l’empitjorament de les condicions de treball; he vist responsabilitat, crítica constructiva i preocupació per la institució.

Finalment, vull agrair als meus amics i a la meva família el recolzament durant tot aquest dur any, i especialment durant les darreres setmanes.

Lourdes Fàbrega i Sánchez
23 de gener de 2013