Blanes va encetar ahir els actes de la Festa Major Petita 2020 amb un dels seus plats forts, la VI Cantada d’Havaneres que va omplir d’aires mariners la Plaça 11 de Setembre, on tindran lloc cada nit les actuacions del cicle festiu. Les mesures de seguretat per evitar el contagi de la COVID-19 han obligat que enguany l’esdeveniment de reminiscències tan marineres no s’hagi pogut celebrar al lloc més adequat: arran de mar, però es van gaudir amb igual intensitat.
També estem a Telegram. Per rebre en el teu mòbil les nostres notícies l’instant clica aquí y segueix-nos: t.me/blanesaldia
L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, va donar la benvinguda a tots els assistents aprofitant la ocasió per desitjar a tothom que gaudeixin la Festa dels Copatrons. Abans d’encetar el primer dels tres concerts de la nit també es va adreçar al públic assistent Ramon Soto, de ‘Cabotatge’, el grup que cada any fa d’amfitrió. De fet, des de la primera edició ha col·laborat amb l’Ajuntament de Blanes en la seva organització.
Tot seguit, les seves veus van encetar la vetllada oferint temes tan populars com ‘Vell Pescador’, ‘Maria la Portuguesa’, ‘Allá en La Habana’ o ‘El Canó de Palamós’, entre d’altres. Particularment emotiva va ser la interpretació del valset ‘Vestida de Nit’, que va popularitzar fa pocs anys Sílvia Pérez Cruz, i ‘Mariner de Terra Endins’.
Rere d’ells van irrompre amb una força inusual les tres poderoses veus de ‘Les Anxovetes’ acompanyades dels ‘Saitons’ al contrabaix i a la guitarra. Format l’estiu del 2013 a Girona, són en l’actualitat un dels grups més apreciat en el seu àmbit, i al seu repertori hi va haver de tot: havaneres clàssiques i pròpies, algun valset i sons mariners que no van deixar indiferent a ningú.
El públic va gaudir entre d’altres temes de tot un clàssic apreciat especialment pels amants de les havaneres: ‘La Balada d’en Lucas’, però també d’un tema propi, ‘’De Anchoas quedan tres’, compost per una de les ‘anxovetes’, Tona Gafarot. També van oferir ‘Salió de Jamaica’, ‘Ulls Verds’ o ‘Plora Guitarra’, del conegut compositor Ortega Monasterio.
El tercer ingredient de la VI Cantada d’Havaneres de Blanes va ser l’autèntica cirereta del pastís, ja que es tractava d’un dels grups més veterans i internacionals del món de les havaneres: ‘Port Bo’. Nascut al 1966 a la ciutat-bressol d’aquest estil musical, Calella de Palafrugell, va ser precisament un dels impulsors de la conegudíssima Cantada d’Havaneres que es celebra en aquesta localitat cada estiu, des de fa tants anys com l’edat d’aquest grup.
‘Port Bo’ va farcir el seu repertori amb èxits com ‘La Gavina’ i ‘La Caña Dulce’, que no falten mai a cap cantada d’havaneres, però també va interpretar d’altres clàssics mariners com ‘La Sirena i la Lluna’ o bé ‘El Tango de la Punyalada’. La seva intervenció va tancar-se amb un dels moments més esperats de la nit: la interpretació conjunta de les dues havaneres més nostrades i conegudes, ‘La Bella Lola’ i ‘El meu avi’.
Les veus dels tres grups es van fusionar en un de sol, ajudats per un públic més que disposat a fer de cor, amb la coreografia inclosa dels mocadors moguts al ritme de ‘La Bella Lola’. Un final apoteòsic per una vetllada única, que l’any vinent s’espera que pugui tornar a lluir encara més en la que serà la VII Cantada d’Havaneres, bressolada –aquest cop sí- pels aires mariners del litoral blanenc.