El diumenge 23 de maig més de 300 persones varen omplir el teatre de Blanes per retre homenatge a quatre comunistes del PSUC Viu: Maxi i Paco Antequera, Paco Frutos i Paco Vargas, amb el títol de «Quatre Comunistes … d’un temps, d’un país». L’acte, però, també va ser la festa de tots els comunistes i de l’orgull de ser-ho.
Companys i companyes de partit, amics, familiars i una important representació de la direcció del PSUC, del PCE i de CC.OO. de Catalunya i d’altres punts de l’Estat, així como regidors de les comarques de Girona, no només comunistes, sinó també d’altres formacions polítiques, varen acudir a la cita.
L’acte, que va ser conduit i presentat pel comunista i president de l’ACIM, Antoni Luchetti, va ser organitzat pel Comitè Local de Blanes del PSUC Viu, amb el suport de la Intercomarcal de Comarques Gironines. En primer lloc es van llegir poesies de Miguel Hernández, en commemoració del 100 anys del seu naixement. A continuació es va projectar un audiovisual que il·lustrava la trajectòria dels quatre protagonistes de l’acte i, alhora, de la història del PSUC Viu a Blanes, que va posar a flor de pell els sentiments de molts dels assistents.
L’orgull de ser comunistes i la lluita oberta
Albert Miralles, secretari del PSUC Viu de CC.GG va obrir el torn d’intervencions amb una encesa defensa dels valors i de la lluita dels comunistes, representats de manera especial pels homenatjats, remarcant que són un exemple que no es lluita per la utopia. Que seguim lluitant per una societat més igualitària, per la IIIª República i el federalisme. Que gràcies a homes i dones com ells, el món ha avançat en conquestes socials i laborals. Va destacar també que els homes i dones comunistes han demostrat sempre l’orgull de ser-ho i que cal seguir en la lluita davant de l’amenaça de les polítiques de dretes, enfrontant-nos amb decisió i fermesa i exigint una actuació enèrgica i valenta de les organitzacions sindicals i, en especial de CC.OO.
La intervenció del secretari de CC.OO. de Comarques Gironines, Bartomeu Compte, va posar especial èmfasis en la situació crítica a la que els poders econòmics, l’empresariat i la banca, ens han portat. Crisi que com sempre volen fer pagar als treballadors i treballadores als que, amenaçats per la pèrdua de llocs de treball, volen imposar rebaixes en els ingressos econòmics. Va cridar a la participació en totes aquelles accions sindicals, com vagues i concentracions, per tal d’evitar que les mesures del govern incideixin en els drets socials i econòmics de la classe treballadora, i va manifestar el seu suport als primers perjudicats, com els funcionaris, afirmant la voluntat de les forces sindicals de plantar cara i anar a la vaga general.
Fernando Sànchez, Secretari d’organització del PCE, es va mostrar profundament impressionat per la capacitat de convocatòria que el PSUC de comarques gironines ha demostrat amb aquest acte, com una mostra que els comunistes no són una historia antiga, sinó que tot està vigent i es necessari per la societat i per salvaguardar els drets de la classe treballadora. També va remarcar que el posarà com exemple del que es pot fer quan hi ha un equip i la voluntat de treballar.
Va acabar dient que els quatre protagonistes és mereixien aquest reconeixement que és extensiu a tots els homes i dones que des de la clandestinitat fins als nostres dies han estat al peu del canó. També va expressar el paper que està jugant el PCE en el procés de Refundació de IU, i que cal que això també es traslladi a Catalunya refundant l’esquerra per poder fer front a l’avenç del capitalisme salvatge, en el qual dia da dia veiem com els drets que va aconseguir la classe treballadora en aquells temps durs de lluita, s’estan perdent molt ràpidament.
Per acabar, Alfredo Clemente, Secretari d’organització del PSUC Viu, fa felicitar als camarades homenatjats i als i les organitzadores del acte, manifestant que així es demostrava també l’orgull d’esser comunistes. Va esbossar una panoràmica de l’actual situació de crisi en la que estem immersos, fent una forta crítica als partits del govern i la oposició i recordant que estem davant d’una situació greu que es pot agreujar encara més sinó es presenta una forta resistència a les manipulacions de la banca i l’empresariat. Va posar també sobre la taula que es fàcil caure en el parany de creure que tot es pot amagar sota els arguments d’una crisi global i que no hi cap la resignació, sinó que el que cal es lluitar i tirar endavant, recuperar la dignitat de les classes treballadores i no cedir ni una mica pel que fa als drets.
Vides plenes d’històries, històries plenes de vides
Amb l’emoció feta un nus a la gola, Maxi Antequera, Paco Antequera, Paco Frutos i Paco Vargas, varen ser convidats a pujar al escenari. Antoni Luchetti, va llegir diversos escrits enviats per persones que no havien pogut assistir al acte, com Ramon Ramos, ex-alcalde de Blanes, Joan Oloriz, tinent alcalde de l’Ajuntament de Girona, i del que si hi era present Jordi Córdoba, coordinador de EUiA de la Intercomarcal de comarques gironines. També una neta de Paco Antequera va llegir un escrit en nom de la seva família, en el que deixava palès no només l’afecte cap al seu avi, sinó també profunda admiració i respecte al home lluitador. També es va llegir una carta firmada pels sis comunistes membres del Comitè del PSUC de Blanes, dirigida als homenatjats en la que els hi agraïen l’exemple donat i l’afecte recíproc. Els quatre comunistes varen rebre plaques commemoratives de l’acte i un detall floral, entre grans aplaudiments del públic.
Per manca de temps, només dos dels protagonistes van adreçar unes paraules als assistents. El primer d’ells, Maxi Antequera, després de dirigir unes emocionades paraules d’agraïment cap a la seva dona i companya de lluita i vida, va recordar els temps difícils dels inicis del PSUC a Blanes, la força i dificultat de les vagues i l’esperit de sacrifici, la unió i la capacitat d’organització i resistència amb que tots i totes varen treballar. Va manifestar també la seva confiança en els potencials dels integrants del nou Comité del PSUC de Blanes, deixant clar que estava segurs que serien dignes continuadors de la tasca feta. Es va acomiadar tot recordant que no val defallir, que la lluita continua i que els comunistes són necessaris.
Paco Frutos per la seva banda, va demostrar que l’esperit de lluita i la facilitat de paraula que han caracteritzat la seva trajectòria política no han afluixat gens. Referint-se als temps de les reivindicacions emblemàtiques a Catalunya, on el crit unànime era “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”, va recordar que els capdavanters en reivindicar aquests drets van ser molts dels homes i dones que rebien el qualificatiu de “xarnegos” i que gràcies a ells, estem on estem, encara que molts que no hi eren en aquell moment, s’atribueixen com seves aquelles conquestes.
Va exposar amb àcida ironia les grans contradiccions i el fracàs del sistema capitalista i la hipocresia dels darrers governs, del empresariat i la banca. Que mentre que escanyen els sous dels assalariats, engreixen les seves butxaques amb grans salaris robats directament als treballadors i treballadores. Mentre ells gaudeixen de tots els luxes, rebaixen la qualitat de la nostra vida i volen rebaixar els drets laborals i socials que s’han conquerit al llarg dels anys gràcies a la suor, la sang i les llàgrimes homes i dones com els que estaven al seu costat en l’acte. Més que mai cal ser comunista, mes que mai cal estar vigilants, tal com va afirmar, perquè els comunistes si tenen alternatives, si tenen propostes a fer per a millorar la societat.
Després de les seves paraules, per concloure l’acte tots els assistents dempeus varen entonar La Internacional. Però la jornada no havia acabat encara, ja que a continuació en un restaurant de la localitat va tenir lloc La Festa de l’Afiliació del PSUC Viu.
Emoció i alegria en la Festa de l’Afiliació
Mes de 150 persones van continuar la jornada en un dinar en el que es va fer entrega dels nous carnets als militants de PSUC Viu de Comarques Gironines.
Encara corpresos pel l’acte del teatre, va tenir lloc un dinar en el decurs del que el Secretari del PSUC Viu de Blanes, Julio Gordón, va donar la benvinguda a tothom i va agrair la feina feta pels que passaven a la reraguarda, assegurant que tot el Comitè s’asseguraria de continuar-la i, en la mida del que es pogués, millorar-la.
Albert Miralles, en qualitat de Secretari del PSUC Viu de Comarques Gironines, va felicitar a la gent de Blanes per l’organització de l’acte. Va recordar als assistents que ja feia massa temps que no s’havia fet una entrega de carnets a la militància i que aquesta era una ocasió ideal per fer-ho. Es va manifestar optimista pel futur doncs les noves incorporacions preveien un futur ple d’esperança i també de lluita per a tothom.
A continuació es va procedir a l’entrega de carnets als militants per part del mateix Miralles i d’Amparo Ardanuy del Comité de Blanes. Molts dels que van rebre el carnet varen dirigir paraules d’afecte cap als homenatjats i van expressar la seva satisfacció per la celebració de l’acte i la voluntat de no defallir en la lluita per una societat millor.
En acabar, i ja que ho hi havia hagut temps al teatre de que Paco Antequera i Paco Vargas poguessin intervenir, van tenir l’oportunitat de fer-ho.
Paco Antequera, sempre amb el somriure a la boca, va tenir paraules de record per tots els camarades que havien estat en la lluita a lo llarg dels anys. Va agrair, molt emocionat, l’ajut i recolzament incondicional de la seva dona. No es va oblidar de recordar moments difícils i va recordar a tothom que ara, quan “pintan bastos” es altre cop el moment de demostrar que els comunistes no han defallit mai en la seva lluita i que seguiran lluitant.
Paco Vargas va destacar la importància de l’acte que suposava mostrar que, malgrat que alguns volien haver donat per enterrats als comunistes, això no es cert i que els comunistes segueixen “vivitos y coleando” . Aquest acte era la demostració de que s’havia deixat un llegat i que hi havia homes i dones disposats a recollir-lo i seguir treballant , tal i com ho havia demostrat el nou comitè de Blanes en aquesta jornada.
També va destacar que els comunistes som plurals, però que mentre mantinguin la capacitat d’organització, no importen les diferències, que hi son en qualsevol grup de persones que treballen conjuntament, sempre que aquestes serveixin per aprendre i posar en comú el que ens uneix. Va demanar als camarades que donessin suport al nou comitè, suport necessari per tirar endavant i per treballar. Per acabar es va referir a les dones i als fill que havien estat al seu costat, entenent la seva lluita i acceptant els sacrificis. Salud, Viva el Comunismo, Viva el PSUC Viu y hacia la IIIª República, van ser les paraules amb les que va donar per acabat el seu parlament.
Paco Frutos, que no va poder concloure el seu parlament al teatre, va fer una breu intervenció afirmant que els que han provocat la crisi, tant al nostre país com a Europa i al món sencer, no son organismes anònims, ni estimacions de mercats económics, sinó que aquests estan dirigits per persones amb noms i cognoms, persones que han creat el problema i que no son aquestes instituciones capitalistes que han fracasat les que poden posar el remei a lo que ells mateixos ha espatllat, cal canviar-los, cal renovar.
Va afirmar que calia possar en evidència el fracàs del govern tripartit, format per una falsa esquerra, i que hi havia alternativa, la d’una esquerra diferent a la que defensen els que governen. Les idees que defensem els comunistes segueixen vigents i ningú s’ha d’avergonyir de defensar-les. Recordà que en definitiva nomes defensem uns drets universals per a tothom, que tothom tingui el que li correspon, però que ara els nostres fills i nets veuen amenaçats aquests drets i s’està posant en risc els drets socials i laborals que tan varen costar obtenir a molts dels que van estar a la lluita des de la dictadura fins avui.
Entre un ambient de camaraderia i amb la constatació de que hi ha molta feina per fer i molt a vigilar, els camarades es van acomiadar d’una intensa jornada en la que va quedar palesa la força dels valors i la ideologia del comunisme, i que les dones i homes comunistes segueixen endavant per defensar els seus ideals i un mom millor per a tothom.
Font: EUiA Blanes