La campanya gastronòmica de La Cuina del Cim-i-Tomba torna a celebrar-se a Tossa de Mar durant el mes de setembre. De l’1 al 30 de setembre 15 restaurants de Tossa de Mar oferiran un menú especial amb un primer plat, el cim-i-tomba de segon plat, i un postre.

La presentació d’aquesta novena edició es va portar a terme el passat dissabte al costat de l’escultura A la dona del pescador, situada a pocs metres de la platja d’Es Codolar.

 

 

Cal dir que hi ha diferents variants del cim-i-tomba i que cada establiment el cuina a la seva manera, per la qual cosa es pot degustar el mateix plat a diferents restaurants i trobar-hi variacions significatives. 

Durant la campanya d’enguany s’obsequia cada persona que consumeixi el menú del cim-i-tomba amb una entrada gratuïta al Museu Municipal de Tossa, el primer museu d’art contemporani que es va obrir al públic a Espanya, on s’exposa, entre d’altres, la coneguda obra de Marc Chagall El violinista celest .

Els preus dels menús aniran dels 29,50 als 38 euros; i els restaurants que hi participen són Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, Cuina de l’Àvia, El Petit de Can Carlus, El Portal, l’Àncora, Madrugada, Minerva, Sa Proa, Santa Marta, Túrsia, Víctor i Victòria. Cal dir que hi ha diferents variants del cim-i-tomba i que cada establiment el cuina a la seva manera, per la qual cosa es pot degustar el mateix plat a diferents restaurants i trobar-hi variacions significatives.

Origen

L’origen del cim-i-tomba es troba profundament arrelat a la tradició marinera de Tossa. Abans, quan anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores, els pescadors s’enduien a la barca un fogó, carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carregaven patates, cebes, alls, tomàquets i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.). Quan arrivaba l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodelles, el pebrot i el tomàquet trinxats i uns grans d’alls.

S’hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien que no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc…), tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentrestant, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de 2 a 5 minuts més. Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar. Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent.