Blanes ha conclòs avui al migdia, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, els actes que ha organitzat durant el cap de setmana per commemorar-ho. L’ONU va escollir el 27 de gener perquè aquell mateix dia de l’any 1945 es va fer l’alliberament del camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, a Polònia. 

L’Ajuntament va aprovar en el darrer ple de desembre, amb la unanimitat de totes les forces polítiques, una moció presentada per Ciutadans per declarar Blanes ciutat compromesa amb la difusió de la memòria històrica i l’holocaust. La proposta d’acord també incloïa que cada any se celebrin actes institucionals per homenatjar les víctimes de l’Holocaust, i aquest 2019 s’han fet durant aquest cap de setmana. 

La commemoració més oficial i emotiva ha tingut lloc avui al migdia, amb la lectura d’un manifest institucional  que s’ha fet al Passeig de Dintre, davant l’edifici de l’Ajuntament de Blanes. La lectura del text, redactat en català i castellà, l’han fet quatre joves que representaven alguns dels col·lectius perseguits i assassinats pel règim nazi per les seves creences religioses, polítiques, sexuals i/o d’origen ètnic: un noi jueu, un altre d’ètnia gitana, un discapacitat intel·lectual i un membre del col·lectiu LGBTI. 

L’acte institucional l’ha encapçalat l’alcalde de Blanes, Mario Ros, acompanyat de regidors i regidores del consistori. El batlle ha agraït la participació dels quatre joves: Jorge, Maverick, Netanel i Wili. Finalment, mentre sonava la melangiosa música de la banda sonora de la pel·lícula La lista de Schindler, plena de reminiscències d’aquesta temàtica, el batlle ha demanat als joves lectors que encenguessin simbòlicament quatre espelmes situades al centre del passeig, en record de les víctimes de l’Holocaust. 

Manifest Institucional Ajuntament de Blanes 

Per elaborar el Manifest Institucional, l’Ajuntament de Blanes s’ha inspirat en dos textos confeccionats en el seu dia per l’Ajuntament de Donosti i pel Memorial Democràtic de la Generalitat: 

“Hoy el pueblo de Blanes quiere unirse al recuerdo de las víctimas y a los actos de condena de uno de los sucesos más oscuros y terribles de la historia de Europa: la aniquilación sistemática y premeditada, por parte del ejército nazi, de más de 6 millones de personas que fueron perseguidas por motivos de raza, origen étnico, religión, categoría social, orientación sexual o convicciones políticas. 

Este 2019 se cumplirán 80 años desde que se puso en marcha en Alemania el programa de eutanasia para eliminar sistemáticamente a persones enfermas, discapacitadas y personas calificadas como ‘improductivas’. Primero se las mataba por inyección letal y después pasaron a gasearlos con monóxido de carbono en las tristemente conocidas ‘Cámaras de Gas’. 

A banda d’aquests diversos col·lectius, milers de republicans catalans i de l’estat espanyol van ser confinats en Camps de Treball com a ma d’obra esclava, i molts d’ells van morir per les extremes condicions de vida i treball, de fam o malaltia. 

L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes té constància d’almenys un blanenc que va morir en el Camp de Concentració de Gusen, l’octubre de 1941. Tanmateix, amb aquest manifest volem defensar i garantir el dret de tota persona a practicar les seves creences religioses, manifestar les seves idees polítiques, ser respectat amb independència del seu origen ètnic o cultural, i a gaudir de la llibertat sexual. 

También queremos rechazar cualquier afirmación o manifestación orientada a negar o minimizar, total o parcialmente, los sufrimientos y persecuciones acaecidos durante ése período histórico. Nuestra sociedad debe sustentarse sobre valores democráticos como el respeto, la tolerancia, la diversidad y la inclusión social. 

Valores que hoy en día deben ser reivindicados y defendidos, sobre todo ahora que parecen resurgir movimientos que desgraciadamente nos recuerdan algunos de los comportamientos de aquellos años que precedieron a lo que estamos tratando. 

El nacionalsocialisme, el nazisme, va ser un règim intrínsecament criminal que va assassinar milions de persones dins i fora dels camps d’extermini. Qualsevol comparació que es faci entre formacions polítiques democràtiques actuals i el nacionalsocialisme és historiogràficament i èticament rebutjable. 

Políticament, també és molt perillosa. Per això, lamentem profundament el menyspreu que, amb aquestes equiparacions, es fa envers totes les víctimes del règim nacionalsocialista. 

L’educació i la memòria són els millors antídots per a la prevenció del racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme, així com també per evitar que es banalitzi el nazisme.” 

Dory Sontheimer i Eduardo Martín de Pozuelo parlen sobre l’Holocaust 

Els actes commemoratius es van encetar ahir al vespre a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes, amb una xerrada que va incloure les presentacions dels llibres Les set caixes i La vuitena caixa a càrrec de la seva autora, Dory Sontheimer. Ho va fer acompanyada d’Eduardo Martín de Pozuelo, coordinador de l’Àrea Informativa de Terrorisme al diari La Vanguardia. Dory Sontheimer va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’Espanya de Franco sense saber la veritable història de la seva família. 

Quan va morir la seva mare, l’autora –que llavors tenia 56 anys- va descobrir a l’altell de casa seva les set caixes que donen títol al llibre, i que amagaven una identitat i un passat tant desconeguts per a ella com dramàtics. Ordenant aquesta memòria en forma de fotografies, cartes, passaports i altres documents, Sontheimer va reconstruir les seves veritables arrels, que l’han dut durant 12 anys a recórrer mig món: Alemanya, Israel, Estats Units, Canadà i Txèquia. 

Seguint les petjades dels seus ancestres, va saber que la seva família es va aixoplugar a Barcelona fugint del nazisme. Els pares de Dory Sontheimer van començar una nova vida negant el seu mateix origen, i van adoptar una llengua, unes creences religioses i un ofici que no eren els seus. Fins i tot es van canviar el seu nom, castellanitzant-lo. Després d’aquest primer llibre, del qual se n’han fet nombroses edicions, l’any 2017 Sontheimer va ampliar la història que narrava amb una continuació: La vuitena caixa. 

La relació entre el nazisme i el franquisme   

La xerrada va comptar amb les valuoses aportacions del periodista Eduardo Martín de Pozuelo, qui coneix de manera molt fidedigna els lligams del franquisme amb el nazisme. L’any 2005 va iniciar una via d’investigació periodística basada en l’estudi de documents secrets desclassificats per les administracions dels Estats Units i la Gran Bretanya, i quatre anys més tard va rebre el Premi Internacional de la Fundació Raoul Wallenberg per desvetllar la relació real i desconeguda del franquisme i l’Holocaust  mitjançant documents secrets que va trobar a Londres. 

Al 2012, va publicar El Franquisme, còmplice de l’Holocaust, un assaig que entrava en la línia del seu anterior treball, Els secrets del franquisme. Aprofundint en les mateixes fonts documentals d’arxius secrets desclassificats, Eduardo Marín va abordar la complicitat del dictador Francisco Franco amb l’extermini de jueus per part del III Reich, així com el control nazi de la premsa espanyola que acaba amb el difícil camí de la transició vista des dels ulls de la resta de països occidentals. 

Fotos: Ajuntament de Blanes