Alba Saskia / Foto: Javier Calvete

Un trencador pregó a càrrec de l’escriptora blanenca Alba Saskia –la pregonera més jove de la història de Blanes- ha encetat la Festa Major de Santa Anna 2018, que finalment s’ha pogut fer al lloc originari on s’ha allotjat durant dècades: la Plaça dels Dies Feiners, plena de gom a gom com és tradicional en aquest acte. 

La celebració del pregó d’aquest 2018, com no podia ser d’una altra manera, ha estat un reflex de la manera de ser vital i somniadora de l’autora, dotant-lo de diversos ingredients que li han conferit un caire més artístic. Per això, s’ha comptat amb la col·laboració de la coreògrafa blanenca Alba Puigdomènech i diversos ballarins de l’Escola Daina. 

La música, la poesia i fragments literaris de la pròpia escriptora han ajudat a conferir-li un decidit to evocador i carregat de sentiments. En poques ocasions ha passat que un cop finalitzat el pregó el públic s’hagi aixecat a aplaudir de manera tan espontània i carinyosa com ha estat avui. 

L’escenari, transformat en un cafè al passeig de mar de reflexes blaus 

Atenent al contingut del pregó, l’escenari s’ha transformat en un cafè al passeig de mar on s’han assegut la pregonera i l’alcalde de Blanes. Després que Mario Ros ha introduït la figura de la jove pregonera, un batec de cor i la música delCant dels Ocells interpretada per Pau Casals ha servit per acaronar la dansa d’un grup de ballarins, que han donat forma a la poesia escrita per Alba Saskia, comptant amb la col·laboració de la periodista blanenca Fina Brunet. 

Ha estat una mostra del doll d’emocions que s’havia de vessar després: “De vegades, el moment de tornar a casa és necessari com respirar; de vegades, abrigallar-se amb el blau del mar és l’únic que la vida et demanava i tu, tantes vegades sense fer-li cas”. Tot seguit, Alba Saskia ha encetat el pregó avisant des d’un principi que seria breu… però sense cap mena de dubte intens. 

L’escriptora ha dibuixat un Blanes desproveït de preciosismes ni fantasies fanfàrriques, tocant molt de peus a terra, però sense deixar de ser evocador i farcit de sentiments: “M’agrada Blanes perquè no és perfecte i no té intenció de ser-ho; és com una persona a la qual estimo molt però de vegades m’enfada perquè no trobo pàrquing quan més ho necessito, perquè algun golafre ha llençat l’embolcall dels dònuts a la sorra de la platja i m’ho trobo quan estic prenent el sol”. 

La seducció que ha exercit  sempre sobre ella el blau del mar ha estat molt present: “Penso que poques coses m’il·luminen més els ulls que el nostre mar. Que, per qui s’hagi llegit la meva primera novel·la, ja sabrà del que parlo. El blau que descric durant quasi 300 pàgines té un nom propi, té una tonalitat especial, té un remolí de sensacions que tots coneixeu”. Per remarcar-ho, l’alcalde Mario Ros ha llegit en aquest moment dos fragments del seu llibre, Con un par de alas, que als 24 anys li va significar quedar entre els 10 primers finalistes del Premi Planeta 2016. 

Javier Calvete

L’Associació HOPE, en lluita per la Síndrome de Brown Vialetto Van Laere 

Alba Saskia també ha explicat com ha afrontat la rara malaltia crònica que l’afecta: la Síndrome de Brown Vialetto Van Laere: “Ella (la seva mare) sempre m’ha dit: ‘es que las coses no te van a caer del cielo’, i ara ho sé. Ho sé després d’estar esperant sota el cel amb els braços oberts i no obtenir res. Ho sé després de viure una vida que no era la meva durant 21 anys. Ho sé, amb l’experiència pràcticament d’una octogenària, que les coses, encara que siguin les més insignificants, es lluiten, es guanyen i es valoren”. 

En relació a aquest tema, ha parlat de l’Associació HOPE que presideix ella mateixa, i que informa sobre les malalties minoritàries, vol poder arribar a finançar un equip mèdic, i ajudar a agilitzar els diagnòstics. Perquè el públic ho entengués millor, s’ha ofert el fragment d’un reportatge elaborat per Fina Brunet al programa de TV3 “QUÈQUICOM”, on va entrevistar l’Alba Saskia. 

La superació de la malaltia va provocar precisament que es bolqués en una faceta literària que bategava dins d’ella sense haver-li parat oïda. Novament, en aquest punt, el blau del mar que acarona el Passeig de Mar ha sorgit: “Ara amb el temps puc parlar d’ella (la malaltia) de forma objectiva i veure que totes les ensopegades varen estar justificades. En aquells anys, la costa i la brisa de Blanes va ser un bàlsam reparador i, sense voler, m’he fet addicte a ell. Seure’s pel Passeig a fer un cafè es va convertir en una cosa impossible, tant física com anímicament, i per això, avui dia valoro tant aquest moment”. 

Finalment, ha tancat el pregó fent una declaració d’intencions sobre els seus objectius: “El primer és que seguiré escrivint fins que els meus dits s’atrofiïn i no puguin teclejar més. I el segon és que continuaré amb la meva lluita amb les malalties minoritàries, però també continuaré sent ‘un plom’ quan es parli de prejudicis,  quan a les dones no se’ns respecti, quan a les persones amb minusvalideses se’ns falti al respecte, i quan vegi una injustícia vora meu.” 

Mario Ros i Alba Saskia / Javier Calvete

Abans, però, hi ha hagut una nova intervenció de les noies i nois de l’Escola de Dansa Daina, que han fet un ball ajudats per la música d’un animat valset de Lluís Llach que ha servit per acompanyar la pregonera des de l’atril fins a la metafòrica taula del cafè del Passeig de Mar on l’esperava l’alcalde. Un cop finalitzat el seu ball, el cos de dansa li ha lliurat a l’Alba unes ales, en referència a la seva novel·la, així com un cafè. 

Lliurament de la Font Gòtica i del Trofeu al guanyador del Concurs de Focs 

Ha estat així com s’ha arribat a la part més institucional i solemne del pregó: quan l’alcalde, Mario Ros, ha entregat la Font Gòtica, la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Blanes, a la pregonera de la Festa Major de Blanes 2018, Alba Saskia. Ho ha fet acompanyat dels portaveus de cadascun dels vuit grups polítics al consistori blanenc, que han pujat dalt l’escenari per compartir aquest moment, el més oficial de tot el pregó. 

Tot seguit, ha arribat un altre moment destacat. Aprofitant un dels actes més solemnes i multitudinaris que hi ha a la Festa Major de Blanes, s’ha lliurat el trofeu a l’empresa guanyadora del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de l’any passat,  que ho va fer per segona edició consecutiva, Hermanos Ferrández, de Múrcia. L’ha rebut precisament un dels tres germans, Leopoldo Ferrández. 

El pregó s’ha tancat de manera molt festiva, lligant amb la tradició i el gust pels focs d’artifici que té la població. La Colla de Diables Sa Forcanera ha disparat des del terrat de l’Ajuntament de Blanes una salve de trons i artefactes pirotècnics. Val a dir per últim, que el pregó ha estat conduit pel Mestre de Cerimònies Toyo Hinarejos, qui s’ha encarregat d’anar guiant al públic per les diferents parts de què ha constat. Especialment aplaudits han estat els joves ballarins de l’Escola de Dansa Daina: Meritxell Gallardo, Lorena Vázquez, Àlex Vázquez, Helena Nualart i Carlota Pou.