El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat aquest matí, durant una entrevista a La Xarxa, que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) destinarà aquest any 30 milions d’euros a comprar pisos propietat d’entitats bancàries, procedents d’execucions hipotecàries, per destinar-los al parc públic de lloguer.
Aquestes adquisicions es realitzaran aplicant el dret de tanteig i retracte o bé directament
per part de l’INCASÒL, o bé a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), que rebrà part d’aquests fons. Amb aquesta aportació, es calcula que es podran adquirir uns 600 pisos que nodriran el parc públic gestionat per la Generalitat, format actualment per 18.000 habitatges. L’any passat l’INCASÒL va transferir 13 milions d’euros a l’AHC que s’han destinat a l’adquisició de 260 habitatges.
Aquesta és una de les mesures del Departament de Territori i Sostenibilitat per incrementar el parc d’habitatge públic a la qual se li ha de sumar també els 1.800 habitatges que es preveu adquirir gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Àgencia de l’Habitatge de Catalunya (AHC), que posen a disposició d’ajuntaments, entitats sense ànim de lucre i del tercer sector una línia de préstecs, amb condicions preferents, de 110 MEUR, per adquirir habitatges per la via del tanteig i retracte i posar-los a lloguer social, tal i com ha recordat Calvet.
El titular de Territori i Sostenibilitat ha insistit en què el Govern s’ha marcat com a prioritat augmentar el parc públic de lloguer «perquè aquest és l’ingredient principal de la recepta per abordar la problemàtica de l’habitatge. Ho fem via directa amb l’INCASÒL però també amb les empreses públiques i el sector privat. Tenim un problema a Barcelona i l’àrea metropolitana que s’està estenent a la segona corona i hi hem d’actuar», ha afirmat.
Calvet també ha avançat que la proposta d’incrementar de tres a cinc anys la durada mínima dels contractes de lloguer s’abordarà en dos fronts: D’una banda, «amb un decret llei propi per regular alguns efectes com el preu desproporcionat» i, de l’altra, «modificant la Llei d’Arrendaments Urbans a Madrid».
2.640 habitatges via tanteig i retracte
També enguany es preveu comprar uns 240 pisos més a entitats bancàries gràcies als 12 milions d’euros que es van recaptar durant l’any 2017 mitjançant l’impost de pisos buits. Amb la suma de totes aquestes actuacions s’estima que aquest 2018 es podran aconseguir 2.640 pisos per tanteig i retracte.
Aquesta possibilitat és una de les que preveia el Decret llei de mesures extraordinàries i urgents que el Govern va aprovar el març del 2015 per reforçar la protecció de les famílies en risc de vulnerabilitat residencial, en què es va establir el dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàries amb posterioritat a l’abril de 2008.
La mesura implica que en les operacions de compra d’habitatges provinents d’execució hipotecària, l’entitat financera ha de comunicar la venda al Govern, que té preferència conjuntament amb els municipis, per comprar el pis pel mateix preu per destinar-lo a lloguer social.
Aquesta mesura s’aplica durant un termini limitat, fins al 2021, i afecta els 234 municipis amb demanda acreditada d’habitatge social. El Govern prioritza l’adquisició de pisos situats en zones amb elevat risc d’exclusió social. Des que el dret de tanteig i retracte va entrar en vigor, l’AHC ha adquirit un total de 1.098 pisos, amb una inversió de gairebé 55 milions d’euros.