Comerç dedicat a la venda de ceràmica a Breda
L’estructura del comerç gironí, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses comercials regides en la seva major part per treballadors autònoms, no podria assumir aquesta liberalització, que comportaria efectes nocius: el tancament i l’ofegament dels comerços més petits i la destrucció i precarització de molts llocs de treball.
Resulten difícils d’entendre, en l’actual context de crisi i quan la renda disponible de les famílies cada vegada és menor, els motius oferts des del govern de Madrid en el sentit que la suposada liberalització comportaria la creació de nous llocs de treball i incrementaria el consum. Creiem que, al contrari del que pregona el govern estatal, els canvis farien més difícil la conciliació de la vida familiar i laboral, i acabarien afectant d’una manera important les condicions laborals de molts treballadors i propietaris d’establiments.
Cal defensar el nostre model de comerç de proximitat, format principalment per petites i mitjanes empreses familiars que s’estructuren singularment als centres històrics i als barris de les nostres poblacions. És un model que vertebra i equilibra la nostra societat. Un model que forma part de la nostra cultura. El nostre model comercial permet un equilibri entre les grans superfícies i el petit comerç que es podria trencar amb la nova normativa.
És un model que funciona, no sense grans dificultats, i és molt arriscat desequilibrar-lo amb normes aparentment liberalitzadores/salvadores que s’han demostrat errònies en altres sectors aparentment oberts a la competència i que, al final, acaben sent més monopolístics que mai.
Creiem que la liberalització d’horaris comercials podria afectar fins i tot el teixit urbà de les nostres ciutats i pobles, causant un empobriment de l’oferta, sense oblidar l’efecte dissuasori que els cartells de venda i lloguer de locals buits tenen per la ciutadania en general i pel turista en particular.