La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació acompanya els pescadors de les confraries de Blanes, Palamós, Roses, el Port de la Selva i Llançà en una iniciativa única a la regió mediterrània: 500 km2 del litoral gironí seran vedats o gestionats pel mateix sector pesquer i s’hi implementaran mesures per a potenciar la sostenibilitat i la preservació dels recursos marins.
L’objectiu principal d’aquest acord, que es va preswentar ahir en el marc d’una jornada que s’ha fet a Blanes i que ha comptat amb la participació del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, així com del patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, i el científic Joan Batista Company, director del departament de Recursos Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, és establir en diversos caladors pesquers explotats per flotes d’arrossegament de diferents confraries de la província de Girona un model de cogestió en què participin pescadors i científics, amb el suport de l’administració.
Aquestes àrees gaudeixen de característiques biològiques i ecosistèmiques que tenen un valor significatiu quant a la reproducció i/o alevinatge d’espècies d’alt interès pesquer. Per tal d’assolir-ho, es vol regular l’accés i l’esforç pesquer a l’interior d’aquestes zones.
La idea d’impulsar una gestió singular dels caladors va sorgir arran de la conscienciació del mateix sector respecte al deteriorament dels recursos pesquers. Així doncs, va ser el mateix col·lectiu de pescadors qui van tenir la iniciativa d’anar més enllà de la normativa i implementar mesures pròpies per a potenciar la sostenibilitat i la preservació del recurs.
Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el sector pesquer es va posar en contacte amb l’administració (Generalitat de Catalunya) i amb el sector científic (Institut de Ciències del Mar, del CSIC) per tal de rebre assessorament. En aquest sentit, els científics s’estan encarregant del seguiment de les poblacions de peixos i crustacis en aquestes zones per tal de copsar els efectes de les noves mesures de gestió sobre les poblacions pesqueres objectiu. D’altra banda, l’administració acompanya en tot moment el sector pel que fa a la gestió i les disposicions a aplicar en un règim de cogestió, i també hi posa a disposició el finançament europeu requerit.
A continuació, s’especifiquen les zones vedades/cogestionades de la província amb el detall sobre els objectius particulars, el tipus de seguiment que s’hi està fent i les restriccions que impliquen:
– Regeneració d’hàbitat de Blanes-Palamós (37.95 km2)
Objectiu: Regeneració d’un calador tradicional amb la conseqüent repoblació d’espècies habituals a la zona com la maire, el lluç i el rap.
– Gestió de l’escamarlà Roses-Palamós (9.16 km2)
Objectiu: Reduir l’impacte sobre les poblacions d’escamarlà a partir de la creació d’una àrea de no-pesca per a facilitar la recuperació d’aquesta població.
– Gestió del lluç de Roses (51.73 km2)
Objectiu: Protegir el reclutament del lluç i afavorir la reproducció dels adults en el pic de posta mitjançant el tancament de forma permanent d’una zona.
– Gestió de la gamba de Palamós (334.13 km2)
Objectiu: Millora de la selectivitat de les captures mitjançant la regulació de
la llum de malla de les xarxes d’arrossegament, modificacions de l’art per tal de reduir-ne l’impacte sobre els fons i gestió espaciotemporal de les zones de pesca. Aquest pla està formalment emparat per una normativa de l’Estat que tot just s’acaba de prorrogar.
– Gestió de la gamba del Cap de Creus (65 km2)
Objectiu: Gestió sostenible de la pesca de la gamba mitjançant mesures tècniques i espaciotemporals. Cal destacar l’acord de les tres confraries veïnes –Roses, Port de la Selva i Llançà-, que treballen conjuntament.
L’acord, que ha estat aprovat per la Junta General de les Confraries de Pescadors corresponents i emparat per la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, dona a aquestes àrees vedades/cogestionades una vigència inicial de dos anys.
Per últim, en un futur immediat, s’espera poder crear una Comissió Permanent de Seguiment de cada àrea on hi estaran representats, almenys, el sector pesquer, l’administració i el món científic.
En línia amb les polítiques europees de conservació dels recursos
Aquesta iniciativa contribueix de manera destacada a assolir els objectius de sostenibilitat establerts per la Política Pesquera Comuna i exemplifica l’aposta del sector català d’arrossegament per la recuperació dels recursos pesquers de manera compatible amb el manteniment de la viabilitat socioeconòmica del sector. L’acord arriba just en el moment que la Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament per a un pla de gestió sub-regional de la pesca d’espècies de fons a la Mediterrània Occidental, que properament es discutirà al Parlament Europeu.