Els grups municipals de l’oposició ICV-EUIA, ERC i Batega per Blanes manifesten la seva disconformitat per la gestió feta per l’equip de govern de l’ajuntament, encapçalat pel seu alcalde i regidor de l’àrea social, Mario Ros, pels actes al voltant de la Vaga Feminista del 8 de març.
El passat 22 de febrer, en el ple municipal, es va aprovar la Moció de suport a la Vaga Feminista del 8 de març, amb els vots dels grups ICV-EUIA, ERC, Batega per Blanes, CUP i PSC, amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans. En aquesta moció s’acordaven una sèrie de punts, els més destacables de tots i que considerem que no s’han acomplert adequadament són els següents:
1.-Donar suport a la proposta de Vaga Feminista prevista pel 8 de Març tot facilitant la informació perquè les treballadores puguin adherir-se a la vaga, promovent les aturades a les treballadores que vulguin parar, així com fent una aturada davant del centre de treball en què prenguin la veu les dones.
A més de l’incompliment dels altres dos punts assenyalats mes endavant, denunciem la incongruència que suposa que l’Ajuntament s’adhereixi formalment a la Vaga Feminista i que l’alcalde publiqui un decret que diu el següent:
“L’Ajuntament de Blanes també recolza la convocatòria, i perquè les treballadores d’aquesta administració puguin adherir-s’hi, aquest passat dimarts l’alcalde, Mario Ros, va signar un Decret d’Alcaldia que estableix els serveis mínims.
El decret també contempla tota una sèrie de facilitats perquè els empleats públics municipals que vulguin adherir-se a la convocatòria de vaga o aturada previstes per dijous, puguin absentar-se del seu lloc de treball durant la jornada de la forma que ells mateixos determinin. S’han donat tres opcions: fer vaga el dia sencer amb descompte de sou; aturada del dia sencer amb compensació horària, vacances o dia per assumptes propis; o bé aturada de dues hores amb compensació horària.”
De quina manera es pot entendre que la institució se sumi a la Vaga i després descompti de la nòmina el temps de vaga o faci tornar les hores? Ens sembla del tot incoherent i exigim que els treballadors i treballadores que s’hi van afegir ala Vaga no es vegin perjudicats per aquest fet, ja que és la institució mateixa per a la qual treballen que n’incentiva la participació.
2.- Utilitzar tots els mitjans a l’abast de l’ajuntament per tal de fer difusió de la vaga i les seves reivindicacions.
Pel que fa a aquest punt, entenem que no hi ha hagut la informació que es requeria, ja que en el ple es va demanar que l’ajuntament fes difusió pública de la vaga en els seus mitjans de comunicació (pàgina web, Faceboock, Twitter, ràdio, etc.), essent així com exemple el fet que el comunicat d’adhesió de l’ajuntament a la vaga no va ser publicat fins al dia 7 de març. Cal sumar a aquesta manca d’informació que, al document enviat per l’ajuntament en què es relacionaven activitats de diverses entitats de dones blanenques, en cap moment es mencionava que era una jornada reivindicativa al voltant de la Vaga Feminista.
En relació a aquest i altres temes, cal remarcar el mal ús dels mitjans institucionals per part del grup municipal del PSC per donar a conèixer el que fa.
3.- Impulsar un grup de treball amb la participació dels grups polítics i les entitats feministes de la ciutat per generar un entorn de discussió que permeti articular accions conjuntes basades en les reivindicacions de la vaga. Calenderitzar les reunions d’aquest grup de treball i que aquest vetlli pel compliment del protocol contra les agressions masclistes que s’està elaborant actualment a Blanes
Finalment, pel que fa a aquest darrer punt, no és comprensible que no hi hagués cap reunió impulsada per l’ajuntament, com es va acordar en la sessió plenària del 22 de febrer, del esmentat grup de treball per articular accions conjuntes al voltant de la vaga, tot i que hi havia més de 8 dies de temps per a fer-ho a traves del departament d’Igualtat.
Tot això ens fa pensar que a l’ajuntament hi ha una manca de voluntat política i de sensibilitat al voltant de les dones i les discriminacions que recauen sobre elles, poc interès a l’hora d’afrontar de forma clara i decidida els plans d’igualtat, cenyint-se aquest equip de govern a fer allò que es creu “políticament correcte”, quan són les institucions municipals les que haurien de fer el màxim esforç en donar sortida als problemes socials.