Joan Adell
Ja se sap que quan algú juga a casa, sempre compta amb l’avantatge que amics, familiars, coneguts i fans incondicionals faran que l’acte que es protagonitza sigui un èxit ja d’antuvi. En el cas de Joan Adell, però, també cal sumar-hi com a reclam la seva bonhomia i caràcter afable, un mèrit que en el món literari no es sovintejaria tant com el públic en general pot arribar a pensar.
Sigui com sigui, l’auditori del Centre Catòlic de Blanes es va omplir el vespre d’aquest passat divendres de caliu literari per no perdre’s la presentació del darrer llibre de l’escriptor blanenc, Només són pedres. L’acte estava organitzat per l’editorial Pagès i el col·lectiu «Homes i Dones per la Cultura».
Flanquejant al protagonista de la nit, es va comptar amb la intervenció de dues altres escriptores blanenques: Maria Aladern i Montse Medalla, tres grans persones que comparteixen afició i amistat. Elles van precedir la intervenció de Joan Adell per situar al públic en el context que tocava. L’autor ha trenat en aquesta ocasió un llibre no gens habitual, que trenca amb el què es considera políticament correcte.
Argument de l’obra
Corre l’any 2010 quan Màrius Llofriu, un escriptor barceloní de 69 anys, comença a escriure una novel·la en la qual ens narrarà la sòrdida història del castell de Montcardús, una família i un col·lectiu humà sota la dictadura d’un personatge despòtic, perversament obsés pel sexe, anacrònic fins i tot per a la seva època, primeres dècades del segle xx.
Al llarg de les seves pàgines, amb un desenllaç sorprenent, al lector se li plantegen qüestions com la infidelitat conjugal, la inseminació artificial, l’incest, el despotisme, la venjança, el poder de l’amor per transformar les persones Alhora, pot valorar els canvis que en el transcurs de 100 anys han experimentat el judicis i prejudicis de la societat.
Escriptor tardà però fecund
Joan Adell Álvarez va néixer a Blanes l’any 1938 i va cursar les carreres de Farmàcia i Medicina a la Universitat de Barcelona. De professió farmacèutic, no va ser fins als 69 anys –quan corria el 2007- que va publicar els seus dos primeres llibres: el poemari Sorrejant, Premi de Poesia Miquel de Segarra, i la novel·la El Nàufrag, Premi Rei en Jaume de Calvià, tots dos guardons concedits l’any 2006.
Arran d’aquests dos primers reconeixements, Adell va continuar guanyant diversos guardons, tant en narrativa –especialment en narrativa breu- com en poesia. Al mateix temps, va encetar una prolífica etapa durant la qual va publicar tant prosa com vers: Pare, hem de parlar (2007), El mossèn de les putes –Premi Víctor Mora 2007-, Més enllà del simulacre (2008), Puzles (2010), Tres estrelles Michelin (20119, o bé el poemari Taronges Calentes (2016), entre d’altres.