Javier Calvete
Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes des del juny del 2015 i militant del PSC des de fa més de 20 anys, ha anunciat aquest matí en roda de premsa el què ahir al vespre ja va comunicar a la militància local.
En primer lloc, que el passat 2 de novembre va enviar la seva carta de renúncia com a membre del PSC i en segon lloc que, atesa aquesta circumstància, entenia que havia de posar el seu càrrec d’alcalde a disposició de l’agrupació local socialista.
Lupiáñez havia ajornat fer-ho públic fins que ho donés a conèixer a l’Agrupació Local del PSC a Blanes, reunida en assemblea la passada nit de divendres. L’assemblea va ser presidida excepcionalment pel secretari d’organització del PSC a comarques gironines, Marc Lamuà, i tant l’agrupació local com la gironina van coincidir en acceptar la renúncia, ja que van expressar-li que no podia continuar al capdavant del consistori al haver trencat amb el partit.
Per darrer aquest motiu, Miquel Lupiáñez ha anunciat que deixarà el seu càrrec: «Per coherència i respecte envers el partit que va guanyar les eleccions municipals del 2015». Inicialment tenia previst demanar que els membres de l’assemblea decidissin en votació si marxava o es quedava a l’Ajuntament de Blanes com alcalde no adscrit per buscar altres possibles majories que milloressin la governabilitat del municipi.
Actualment l’equip de govern està format pels quatre edils del PSC i el suport extern del PP; cinc regidors en un consistori format per 21 membres. Ara bé, veient el posicionament avançat tant a Blanes com a Girona, Miquel Lupiáñez ha descartat aquesta possibilitat i renunciarà al seu càrrec d’alcalde i membre electe i, per tant, no continuarà com a regidor no adscrit.
En la roda de premsa, que ha tingut lloc avui dissabte a la Sala de Plens de l’Ajuntament, l’han acompanyat la primera secretària del PSC i primera tinent d’alcalde, Pepa Celaya, així com la resta de membres del grup municipal socialista a l’equip de govern: Nicolás Laguna i Mario Ros.
Ple de renúncia el 17 de novembre
Dilluns vinent, 13 de novembre, hi haurà una Junta de Portaveus on l’encara alcalde donarà a conèixer la seva doble renúncia a la resta de grups municipals, i es convocarà un ple extraordinari que tindrà lloc el divendres dia 17 per oficialitzar la renúncia al seu càrrec. A partir de llavors, passarà a ser alcaldessa accidental Pepa Celaya, ja que és la número 2 del PSC, la llista més votada a les eleccions del 2015.
En aquest sentit, Pepa Celaya ha avançat que ara que ja s’ha fet pública la decisió de Miquel Lupiáñez, s’obre un període per començar a parlar amb tots els grups i intentar formar una nova majoria. La primera secretària del PSC i primera tinent d’alcalde ha lloat l’honestedat del seu company al deixar el partit per coherència, un extrem compartit per la resta de regidors socialistes a l’equip de govern.
Javier Calvete
Més endavant, en una data encara per determinar -que podria ser el 30 de novembre o l’1 de desembre-, es convocarà un segon Ple Extraordinari de Presa de Possessió de qui hagi de ser el nou alcalde o alcaldessa. Des de l’agrupació socialista local s’ha explicat que aquest extrem encara no s’ha concretat.
Tanmateix, s’haurà d’incorporar a l’Ajuntament un quart regidor o regidora socialista en substitució de Miquel Lupiáñez. Seguint la llista de la candidatura, les següents persones són Ascensión Campayo, Jordi Blai, i Antònia Coll. Per aquestes formalitzacions també caldrà que l’Ajuntament hagi rebut la documentació necessària des de la Junta Electoral abans de concretar la data del ple.
Els motius de Miquel Lupiáñez per donar-se de baixa del PSC
En la carta que el passat 2 de novembre va enviar a la primera secretària del PSC a Blanes, Pepa Celaya, Lupiáñez explicava els motius que l’han conduit a donar-se de baixa del partit, una decisió que –tal com es recull en l’escrit- ha estat «difícil i molt meditada des de fa uns mesos». Relata que «el detonant ha estat la posició del partit respecte a la relació entre Catalunya i l’Estat (…) Estic totalment en desacord en com el PSC ha encarat el sobiranisme català en els últims mesos. Alhora, divergeixo substancialment de l’opinió de l’executiva local i també de la Federació de Girona».
Tot seguit, enumera els seus principals arguments, que passen per retreure al PSC que no ha treballat per disminuir la desafecció entre Espanya i Catalunya. El fins ara militant socialista recorda que el referèndum de l’1-O havia d’haver estat una prova de llibertat democràtica i no una il·legalitat, i entén que hagués estat molt més coherent pel PSC treballar per fer un referèndum acordat amb el Govern d’Espanya abans que recolzar al PP i Ciutadans.
Una altra raó han estat les càrregues policials de l’1 d’Octubre: «Com a demòcrata d’esquerres, esperava que el PSC demanés dimissions davant de la violència desproporcionada de l’1 d’octubre. Les càrregues de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional contra civils pacífics, m’han recordat altres temps, temps de dictadura i repressió». D’altra banda, en relació a les actuals circumstàncies també deplora que el PSC hagi recolzat de facto les actuacions del Govern d’Espanya.
Les raons esgrimides continuen en la carta, escrita abans que l’Audiència Nacional ordenés presó contra la meitat del Govern català: «La llista comença a ser massa llarga», i fa esment a l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la destitució del Major Trapero dels Mossos d’Esquadra, així com a les possibles represàlies contra consellers, càrrecs electes o fins i tot el mateix president.
La carta conclou amb una declaració d’intencions i del seu propi pensament polític, i obre la porta a un altre possible futur en el món de la política: “Seguiré creient en el socialisme com el model més adequat per a la millora de la qualitat de vida de les persones i de la societat en general. Potser, un cop passi aquest ‘tsunami’ identitari i excloent, el partit ofereixi espais comuns amplis, on em senti representat».