Carrer Ample
Aquests dies se celebra la setmana per la mobilitat sostenible i segura. Concretament avui té lloc el dia mundial sense cotxes, que es celebra i segueix en moltes de les ciutats i pobles del continent europeu fent activitats de conscienciació i pedagogia ciutadana sobre la necessitat de canviar els hàbits en matèria de mobilitat.
A Blanes no som una excepció, i des de la setmana passada se celebren també algunes activitats, la més destacada, la pedalada popular que va tenir lloc el diumenge. Anys anteriors, però, aquesta setmana s’havia aprofitat per fer accions més contundents i cridaneres. Petits experiments urbans per posar a prova Blanes en una reducció real de cotxes a la nostra ciutat, com el tall durant tota la setmana del carrer ample, la incorporació d’un carril bus a la Rambla Joaquim Ruyra… Perquè no ens enganyem, aquest és el debat.
A Blanes, només un 8% dels desplaçaments es fan en transport públic, segons les darreres dades disponibles entorn l’any 2010, abans de la gran retallada en el sistema del transport urbà blanenc. A les ciutats mitjanes, aquesta xifra representa entorn al 30%, la qual cosa assenyala que Blanes té molt marge de millora en el sistema de transport públic.
Carrer Ample
Però si ens fixem en l’ús del vehicle privat, ens trobarem amb el rei de la ciutat. Més del 60% dels desplaçaments a Blanes es realitzen amb cotxe i, en la darrera època, no s’han aplicat polítiques de reducció real de l’ús d’aquest vehicle.
En el període 2004-2015, Barcelona ha reduït un 20% l’ús del cotxe. Si féssim aquesta comparativa amb la ciutat de Blanes, amb tota seguretat no s’hauria reduït, ans al contrari.
I el problema no és tant sols un debat en termes de contaminació i impacte sobre el mediambient. També ho és, i amb molta força,sobre la democràcia urbana. Avui, la major part dels espais lliures urbans de Blanes són carrers. I d’aquests, la major part de la secció del carrer es dedica a asfalt per als cotxes: aparcaments, carrils de circulació, etc… mentre que les voreres, l’espai reservat per als desplaçaments no motoritzats, segueixen sent la part residual dels nostres carrers. La darrera transformació urbana per convertir un carrer per a cotxes en un espai peatonal va tenir durant el mandat 2003-2007 del carrer Raval, avui fa 10 anys. Des d’aleshores, les polítiques públiques encaminades a la reducció real d’espai per a cotxes han sigut minses i temeroses. Per exemple, el tall del carrer Ample, que es realitza des de fa prop de 4 anys de manera temporal els dissabtes a la tarda.
És incomprensible que 4 anys després del tall experimental del carrer Ample avui la ciutat no abordi un debat complex, però necessari, sobre la necessitat de la seva peatonalització.
Restringir la circulació de vehicles al carrer Ample és un pas necessari i evident. Avui Blanes té el nucli peatonal més petit de comarques gironines respecte a Olot, Figueres, Girona, Lloret… totes aquestes ciutats doblen i triplen la superfície de carrers peatonals al nucli antic del municipi.
Ajuntament de Blanes
El debat és complex i d’interessos contraposats, però els beneficis bé que ho valen. Malgrat la polèmica en els anys de la peatonalització del carrer Raval, avui no es qüestiona els beneficis i oportunitats que va suposar aquella acció. Però compte: pacificar el carrer Ample no és l’únic pas necessari per democratitzar l’ús de l’espai públic al nostre municipi. També han de venir molts més passos que repensin de manera global com ens desplacem i com usem la nostra ciutat, i si tenim alternatives més eficients i intel·ligents per a fer-ho si volem caminar cap a les ciutats i pobles del segle XXI.
Víctor Catalan
Regidor del Grup Municipal ICV-EUiA Blanes