Joaquim Llorens i Garangou

Blanes va ser envaïda la tarda-vespre d’aquest passat dissabte per la fal·lera gegantera, que va omplir els carrers del centre de la vila amb una festiva gatzara seguida per centenars d’espectadors, que no es van perdre cap detall de la celebració. Es tractava de la XIX Trobada Gegantera, que enguany ha coincidit amb el 25è aniversari de la Colla Gegantera de Blanes.

Precisament amb motiu d’aquesta destacada efemèride, la jornada del dissabte va començar amb la inauguració d’una placa commemorativa. La van descobrir el cap de colla de la Colla Gegantera de Blanes, Cinto Juanes, i l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez. Els acompanyaven el regidor de Participació Ciutadana, Albert Sanz, així com una ampla representació d’actuals i antics components de l’entitat

Així, hi havia els excaps de colla Pep Portas, Amparo Ardanuy, Joan Bertrana i Laia Planas, i antics portadors, entre els quals destacava la presència de Joan Triadó, qui va iniciar-se en aquesta tasca fa 25 anys i continua fent-ho encara . La placa és de ceràmica, l’ha confeccionat l’artista local Quico Ros, i està situada a la façana del Casal La Cooperativa, el local social de la Colla Gegantera, on també s’hi allotgen altres entitats del municipi.

Multitudinària cercavila

La 19a Trobada Gegantera de Blanes ha comptat enguany amb la participació de nou colles geganteres. Un regalim de música, festa i alegria que va copsar l’atenció de blanencs i visitants durant tota la tarda-vespre d’aquest passat dissabte. Les diferents colles participants –convidades i locals- van plantar els seus gegants, gegantons i capgrossos al Passeig Cortils i Vieta a la tarda per emprendre després la cercavila que dóna inici a l’esdeveniment.

Com a colles convidades s’ha comptat amb la presència dels gegants de Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Raval de Barcelona i Bescanó. Pel que fa als representants blanencs, a banda de la Colla Gegantera, també s’hi comptaven els gegantons de l’Esbart Joaquim Ruyra, i els membres de la Banda Musical i Mossèn Joan Batlle, que precisament van encapçalar la cercavila com l’avançada festiva que anunciava a tothom que la gresca estava garantida.

La cercavila es va encetar a les 6 de la tarda i es va allargar prop de dues hores, transcorrent enmig dels crits d’absoluta fascinació que solen provocar els gegants entre la quitxalla, barrejada amb l’alegria desfermada dels menuts, alguns dels quals anaven proveïts d’un timbal. Al llarg del recorregut les diferents colles aprofitaven per lluir els gegants i gegantons amb balls acompanyats de la música a càrrec dels respectius grups de gralles i percussió.

Joaquim Llorens i Garangou

Balls de gegants tancat amb un Ball de Noces d’Argent

La cercavila va acabar davant del Banc dels Músics del Passeig de Mar, al costat del Monument al Sardanista. Allí es van anar plantant de nou els gegants i gegantons, als quals va anar donant la benvinguda un mestre de cerimònies d’excepció, Joan Bertrana, excap de colla de la Colla Gegantera de Blanes.

Va ser llavors quan va arribar un altre dels moments culminants de la trobada, els diferents Balls de Gegants de les colles. En primer lloc van ballar els gegantons Bernat-Joan de Cabrera i Violant de Prades, de l’Esbarat Joaquim Ruyra. Rera d’ells ho van fer la Colla de Riudellots de la Selva, amb els gegants Roser i Esteve, que representen dos músics de cobla.

Els següents en fer el seu ball van ser la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, amb els gegants romans Claudi Calderí i Emília Quirina, amb els gegantons Seclina, Maurici, La Malavella i el geperut Suc de Bruc, que va fer especialment les delícies de la canalla. La Colla de Lloret de Mar va ballar amb els gegants Capità Parés i Blanca Aurora, així com el gegantó Òliu.

La colla de Malgrat de Mar va ballar amb els gegants Nicolau i Rita acompanyats dels gegantons Ernest i Pilonet; darrera d’ells els gegants del Raval de Barcelona amb la Lola, en Ramon i la Quimeta; i tancant la representació visitant els gegants de Bescanó, amb en Llorenç i la Miquela. Per tancar els balls, van actuar en diversos trams els amfitrions.

Així, en primer lloc van fer un ball conjunt el set capgrossos -la iaia, l’avi, el nen, el metge, el francès, el dimoni i el senyor- i diversos gegantons –en Tom i en Jerry, en Maximià i Es Forcaner- amb la música del blanenc Tomàs Bedós arranjada pel compositor Xavi Pendón. Tot seguit va ser el torn del gegantó Vadô Set-Trossos, personatge de la novel·la El rem de 34 de Joaquim Ruyra, amb la música de la primera cobla gamberra del país, Biflats.

L’últim ball, el més especial del 25è aniversari de noces d’argent el van protagonitzar els dos gegants de Blanes, en Gastó i na Caterina. El ball dels vescomtes que tants cops han pogut gaudir blanencs i visitants és obra del compositor blanenc Rafel Comas, arranjat també pel músic Xavi Pendon. Tots tres balls de gegants s’han editat aquest 2017 en el CD Catalan Fanfarre que els Biflats van presentar el passat mes de març.

Joaquim Llorens i Garangou

Lliurament de reconeixements i 6è Concurs Internacional de Fal·leres

Un cop finalitzats els balls va arribar la part més oficial de l’acte. El torn de parlaments el va encapçalar l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat dalt l’escenari pel primer tinent d’alcalde de Cultura i Festes, Quim Torrecillas, així com pel regidor de Participació Ciutadana, Albert Sanz. Per la seva banda, el cap de colla de la Colla Gegantera de Blanes,  Cinto Juanes, va agrair la participació de totes les colles i entitats que van participar en la trobada, lliurant-los als seus respectius representants un obsequi de record amb l’ajuda de l’alcalde i regidors.

La vetllada va continuar amb el Concurs Internacional de Fal·leres, que aquest 2017 ha arribat ja a la seva sisena edició des que va sorgir la idea de celebrar-lo. Es tracta que les colles designin un representant per cridar una fal·lera, el crit de guerra geganter, amb la màxima intensitat sonora i duració possibles. En aquesta ocasió la participació majoritària va ser a càrrec dels membres més joves de la colla.

La fal·lera més llarga que va merèixer el primer premi la va fer el representant de la Colla de Riudellots de la Selva, amb una duració de 15’31 segons, mentre que el segon premi el va guanyar el representant de l’Esbart Joaquim Ruyra, amb una fal·lera de 12’46 segons. Finalment, la XIX Trobada Gegantera de Blanes es va tancar amb un ball col·lectiu de tots els integrants, completat poc després amb un sopar popular de fi de festa.