Ciutat Esportiva de Blanes / Blanesalia.com
La Sindicatura de Comptes ha publicat i tramès al Parlament l’informe del Consorci Urbanístic Portal Costa Brava – Illa de Blanes, corresponent a l’exercici 2015, que té 36 pàgines.
El Consorci Urbanístic, integrat per la Generalitat i l’Ajuntament de Blanes, és el resultat de la transformació l’any 2010 del Consorci Portal Costa Brava – Illa de Blanes, creat l’any 2002 per desenvolupar el projecte Illa de Blanes, de desenvolupament urbanístic d’una zona esportiva i lúdica al centre de la ciutat.
Reproduïm a continuació en la seva integritat l’apartat d”conclusions’ de l’informe:
Conclusions
El Consorci es va crear l’any 2002 per desenvolupar el projecte Illa de Blanes, el qual comprenia dues actuacions: d’una banda el desenvolupament d’una zona al centre de la ciutat anomenada Illa de Blanes en la qual s’havia de crear una nova zona de centralitat urbana que havia de ser un centre lúdic i divulgatiu del segle XXI, un lloc de futur que millorés el benestar dels residents a Blanes i un nou símbol que potenciés el coneixement de Blanes, de la Costa Brava i de Catalunya en l’àmbit nacional i internacional, un projecte d’interès comú per a la iniciativa pública i privada, un espai autosostenible i també generador de recursos per a la ciutat.
D’una altra banda, suposava la construcció d’una nova zona esportiva per traslladar diversos equipaments esportius que se situaven en una part dels terrenys de l’Illa. Ambdues actuacions anaven també lligades pel seu finançament, ja que els aprofitaments urbanístics que s’havien d’obtenir de l’Illa havien de servir per retornar el préstec de l’ICF que serviria per finançar la construcció de la Ciutat Esportiva.
Des del moment de la constitució del Consorci es va començar a treballar en la construcció de la Ciutat Esportiva. L’any 2004 el Govern de la Generalitat va encomanar a GISA l’execució de la construcció, que es va iniciar el gener del 2006 amb un període d’execució de divuit mesos i que es va allargar fins al març del 2010. El cost de la construcció va ser de 30,56 M€.
Mentrestant, es van fer diversos estudis sobre el contingut del projecte de l’Illa, es va presentar el projecte a inversors potencials, però no es va culminar cap actuació. Es van fer diverses modificacions del POUM, l’última de les quals va ser aprovada el març del 2013 i preveia la tramitació d’un Pla de millora urbana que no s’ha portat a terme. D’altra banda, els últims estudis econòmics que es van fer posaven de manifest que els aprofitaments que es podrien obtenir de l’Illa no serien suficients per generar els recursos necessaris per a la devolució del préstec de 30,00 M€ de l’ICF, sinó que seria necessari incorporar altres aprofitaments.
A més d’aquest préstec, en els exercicis del 2002 al 2010 la Generalitat i la Diputació de Girona van fer aportacions dineràries al pressupost del Consorci per 8,44 M€ i 1,62 M€, respectivament.
La incapacitat del Consorci per fer front a la càrrega financera del préstec atorgat per l’ICF va fer que l’any 2008 el Govern de la Generalitat acordés autoritzar despeses amb càrrec a exercicis futurs per un total de 52,27 M€ (30,00 M€ de principal i 22,27 M€ d’interessos). Anualment, la Generalitat fa els pagaments que li reclama l’ICF.
L’exercici 2015 el Departament de la Presidència va pagar les quotes d’interessos per 685.174 € i el departament competent en economia i finances les quotes d’amortització per 747.614 €.
Observacions
A continuació s’inclouen les observacions més significatives que es poden fer del treball de fiscalització realitzat.
1. Els Estatuts inicials del Consorci establien que l’inici de les funcions que constituïen el seu objecte requeria l’aprovació prèvia d’un pla de viabilitat per a cadascuna de les entitats consorciades. Aquesta aprovació no ha quedat acreditada (vegeu l’apartat 1.3.2).
2. Des de la transformació en Consorci Urbanístic, l’any 2010, i fins al 31 de maig del 2016, el Consell Directiu només s’ha reunit en tres ocasions, l’última de les quals va ser el desembre del 2014, fet que incompleix la previsió dels Estatuts, que és que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada tres mesos (vegeu l’apartat 1.3.3).
3. Els Estatuts del Consorci vigents el juliol del 2010 establien un dret de separació de les entitats consorciades d’acord amb el qual en el cas que el Consorci s’hagués endeutat amb una entitat financera per poder complir la seva finalitat, per poder exercir aquest dret, havia d’haver liquidat la seva part proporcional del deute. No obstant això, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva es van separar del Consorci sense haver liquidat cap import del préstec subscrit pel Consorci amb l’ICF (vegeu l’apartat 1.3.2).
4. Els comptes anuals dels exercicis 2014 i 2015 no han estat aprovats ni formulats. Els comptes anuals dels exercicis 2010-2013 no inclouen la Memòria (vegeu l’apartat 2.3).
5. El Consorci té registrat en el Balanç un immobilitzat immaterial per 30,09 M€ que s’hauria de cancel·lar (vegeu l’apartat 2.3).
6. La Generalitat es fa càrrec anualment del pagament de les quotes del préstec atorgat per l’ICF per al finançament de la Ciutat Esportiva de Blanes. La Ciutat Esportiva va ser lliurada a l’Ajuntament de Blanes l’any 2010 (vegeu l’apartat 2.2).
7. L’Ajuntament de Blanes no ha fet cap aportació dinerària al pressupost del Consorci ni al del Consorci Urbanístic des de la seva creació (vegeu l’apartat 2.2).
8. La situació del planejament urbanístic i la inactivitat del Consorci Urbanístic fan que la generació d’ingressos que haurien de permetre retornar a la Generalitat les quantitats avançades per al pagament del préstec a l’ICF sigui absolutament qüestionable (vegeu l’apartat 2.1).