El grup muncipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Blanes presentarà en el prople ple (26 de gener) una moció relacionada amb la problemàtica de l’impagament per part de molts ciutadans de les seves hipoteques, afrontant el desnonament de l’hbitatge sense que finalitzi el deute amb el banc o caixa d’estalvis.
L’elaboració de la moció s’ha realitzat amb la col·laboració de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquest és el text de la moció:
Abans de l’esclat de la crisi, les entitats financeres van facilitar préstecs per damunt del valor de l’habitatge a milers famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, en els anys 2009 i 2010 han sigut desnonats 18.000 i 18.152 habitatges respectivament (2.900 d’elles a Comarques Gironines) i es preveu que Catalunya els anys 2011 i 2012 hi pugui haver entre 40.000 i 50.000 execucions hipotecàries (prop de 6.000 a la província de Girona).
Donat que quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera per tota la vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix quasi en tots els casos del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 60% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i les costes judicials, a persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments a les persones avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de persones, titulars d’hipoteques i les seves famílies, s’enfronten a una condemna financera per tota la vida, que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida.
Aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin habitatges pel 60% del valor de taxació, no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes, que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules “terra” i els “swaps”.
Donat que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos i dels pressupostos públics, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.
Com a conseqüència estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són als ajuntaments, en un moment de crisi econòmica com l’actual, on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d’ajuda.
És per això que actualment diverses forces polítiques, entitats i moviments socials, com és el cas de la PAH, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, reclamen la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament retroactiva, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge l’entitat bancària (banc o caixa) creditora.
Atès que la Mesa del Congrés dels Diputats espanyol ha donat finalment llum verda a la tramitació de la ILP per impulsar la dació en pagament retroactiva, que s’aturin ja els desnonaments i que es promocioni el lloguer social, impulsada per les organitzacions socials, que capacita la ciutadania per recollir les 500.000 signatures que exigeix la llei i que s’iniciarà en breu.
Donat que en un primer moment un jutjat de primera instància de la localitat de Lizarra i, recentment, l’Audiència Provincial de Navarra, ha dictat una resolució en la qual considera “suficient” la devolució d’una propietat per cancel·lar un deute contret amb una entitat bancària i que ha considerat la pretensió de cobrar més enllà del valor de la propietat com a “moralment rebutjable”.
Atès que l’Audiència Provincial de Girona ha dictat recentment una resolució en la qual considera suficient la devolució d’un habitatge per saldar el deute contret, argumentant que l’entitat bancària obtindria un enriquiment injust i podria incórrer en un abús de dret.
Atès que amb aquestes resolucions judicial queda obertament qüestionada la Llei hipotecària espanyola que no preveu el dret de dació per algú que no pot pagar la hipoteca.
Tot i que aquestes resolucions creen jurisprudència territorial, obren la porta a una de les peticions més reivindicades durant els últims anys pels col·lectius de titulars d’hipoteques, que lluiten perquè es modifiqui la normativa actual i, com passa en d’altres països, es pugui saldar el deute amb el retorn del bé hipotecat.
Considerant que tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, ja que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola, però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).
Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat Espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4 -que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l’Observació General número 7 -que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge-.
Considerant que tot el que aquí s’ha exposat depèn de normatives de competència de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisi i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajut de les persones i famílies empobrides.
Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o família de tota residència, i que, a la vegada, la manca de residència exclou de tota via administrativa, amb la conseqüència de la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment.
Considerant que, com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments -encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera- impliquen alts nivells d’inseguretat i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir els drets dels seus ciutadans.
Per aquestes raons:
El Grup Municipal d’Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds proposa a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords:
Primer.- Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, s’aprovin les pertinents modificacions de la regularització amb l’objectiu que s’hi inclogui la figura de la dació en pagament retroactiva, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EUA. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d’una execució hipotecària.
Segon.- Instar als Governs espanyol i català a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. I pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.
Tercer.- Més enllà de les mesures de competència estatal, emprendre mesures a nivell municipal per paralitzar els desnonaments, com:
1.- Mantenir a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge el servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Blanes, inclosos els processos d’execució hipotecària i desnonaments.
2.- Reforçar en la mesura que calgui la coordinació entre els Serveis d’Habitatge i Serveis Socials delegats al Consorci de Benestar Social, realitzant reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge, i convidar en aquestes reunions, així com fer-les participar de la presa de decisions i com a part important per coordinar accions, a totes les entitats i associacions que treballen en aquest hàbit com per exemple la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) de Blanes o Càritas.
3.- Facilitar informació a les famílies/persones en procés de desnonament per a que disposin d’assessorament legal gratuït mitjançant el Consorci de Benestar.
4.- Treballar per tal que hi hagi iniciatives a nivell local, intermunicipal i intercomarcal per a la creació d’iniciatives innovadores per fer front als desnonaments per motius econòmics
4.- Crear un taula de mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge a les esmentades famílies o persones. En aquesta taula hi hauran de ser representades l’Oficina Ofideute de la Generalitat, l’observatori DESC, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Associació d’Usuaris de Banc, Caixes i Assegurances de Catalunya ( ADICAE), entre d’altres.
5.- Informar i fer accessible el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
6.- Establir un protocol d’actuació d’urgència per tal de trobar solucions als casos de famílies desnonades a través d’habitatges de lloguer social, d’acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.
7.- Afegir aquesta informació al Pla Local d’Habitatge, en fase de creació, perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cara al futur .
Quart.- Sol·licitar als jutjats que correspongui que faci arribar mensualment a l’Oficina Municipal de l’Habitatge i als grups municipals, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, així com també faci arribar a l’Oficina d’Habitatge i als Serveis Socials una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
Cinquè.- Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.
Sisè.- Convocar, a través de l’Oficina Municipal de l’Habitatge, als directors de bancs i caixes que operen en el municipi per tal d’instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries, així com als administradors de finques als efectes de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament.
En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.
Setè.- Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina Municipal de l’Habitatge, tant les ajudes de lloguer (de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya), on existeix una prestació específica per a situacions d’urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials, així com reforçar la borsa d’habitatge de lloguer per tal d’oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.
Vuitè.- Recolzar i facilitat la tasca de recollida de signatures per a la ILP impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i set entitats més.
Novè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC