Blanes va esdevenir aquest passat divendres en la capital del cinema català a través de l’Homenatge que es va retre al cineasta Josep Maria Forn amb motiu dels 50 anys de la seva obra més representativa i aclamada: La Piel Quemada.
El Teatre de Blanes on va tenir lloc –ple de gom a gom- va recuperar durant unes hores l’essència del setè art que tenia aquest emplaçament on antigament, fa més de 16 anys, hi havia el Cinema Maryan.
Diverses personalitats del món del cinema i la cultura van participar en un esdeveniment que va encapçalar el propi homenatjat, rodejat de la seva família i amics. L’acte de reconeixement va comptar amb la participació de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, així com de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, i del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Lloret, Albert Robert.
També van assistir-hi el delegat de Cultura de la Generalitat a Girona, Francesc Ten, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Blanes, Quim Torrecillas, i el director de l’Àrea d’Audiovisuals de l’Institut Català d’Empreses Culturals, Francisco Vargas, entre d’altres. En el torn de parlaments, Isona Passola va destacar la important empremta que ha deixat l’homenatjat en la història del cinema català, on ha dirigit i/o produït més de 250 films.
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català va elogiar no tan sols la seva impecable realització fílmica: «Al fer pel·lícules de perfil biogràfic, Companys, Procés a Catalunya o bé El Coronel Macià ha pensat col·lectivament i ha contribuït a aportat patrimoni a la història del cinema i de Catalunya». També es va referir al leitmotiv de l’homenatge, els 50 anys de La Piel Quemada, descrivint-la com l’obra més representativa del neorealisme cinematogràfic a Catalunya i l’estat espanyol, anàlogament al que a Itàlia van significar films com El lladre de bicicletes de Vittorio de Sica o Stromboli, de Roberto Rossellini.
El moment més emotiu per a l’homenatjat va ser quan la mestre de cerimònies i conductora de l’acte, la periodista blanenca de TV3 Fina Brunet, va donar pas a les salutacions que amics, companys de professió i polítics li van fer a través de la gran pantalla. Les intervencions han estat enregistrades aquests darrers dies: el director de cinema català i mestre de Josep Ma Forn, Paco Pérez-Dolz; l’actor i diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcoerbé; el vice-president de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, el gironí Edmon Roch; l’actriu Assumpta Serna; el crític de cinema Jaume Figueras; i el productor de Cinema 3 Manel Domínguez.
En l’àmbit institucional, Josep Maria Forn també va rebre la salutació i elogis del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la del conseller de Cultura, Santi Vila. Abans de donar pas a l’acte d’homenatge, la vetllada es va encetar amb una breu representació a càrrec del grup de joves actors del Casal Jove Morralla, Espai Creatiu de Blanes. L’acció dramàtica titulada Arrels, amb text de Valentí Hinarejos i direcció de Laura Fosatti, girava a l’entorn de l’argument de La Piel Quemada: la immigració i la dura experiència que suposa per a una persona deixar-ho tot i marxar a un altre lloc que no coneixes de res i començar de zero.
Projecció i Cine-Fòrum de La Piel Quemada
La festa del cinema va continuar després amb el visionat d’una còpia restaurada recentment en alta resolució per la Filmoteca de Catalunya, que va cedir-la a l’Ajuntament de Blanes per a la seva projecció. La Piel Quemada comença i acaba mostrant pells cremades per diferent causes: les dels qui van marxar de la seva terra i han hagut de treballar de valent per trobar un futur millor, i les que pateixen els turistes estrangers poc avesats al sol del sud d’Europa.
Inscrita dins el moviment del neorealisme social, enfronta diferents vessants de dues realitats molt diferents, separades per tan sols 1.000 km de distància. El seu protagonista és José, un treballador andalús fart de passar gana i malviure en una casa miserable que, en l’Espanya dels anys 60, decideix emigrar a Catalunya, de la mateixa manera que llavors ho van fer centenars de milers de persones procedents d’Andalusia, Extremadura o Murcia.
Un cop arribats aquí, treballaven en el turisme, en la construcció o en les fàbriques, amb l’eterna sensació de ser un estrany en la terra on havien emigrat. A través de flashbacks, José recorda com era la seva vida al poble d’Andalusia, les romeries, la fam, i el matrimoni forçat al quedar-se embarassada la seva xicota. Paral·lelament, la seva dona Juana, el seu germà i els seus dos fills es traslladen des de Granada a la Costa Brava, en una inexorable arribada que per al protagonista significarà haver de deixar les seves sortides nocturnes i els seus flirtejos amb les turistes que venien d’una altra realitat més desinhibida.
La importància fílmica i social de La Piel Quemada es va tractar després, a través del breu Cine-Fòrum que va tancar l’acte d’homenatge. Encapçalat pel propi Josep Maria Forn, també va comptar amb la participació de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la doctora en Sociologia Cristina Sánchez-Miret; i el muntador i membre de l’Acadèmia del Cinema Català, Amat Carreras. Per la seva banda, el periodista i crític de cinema Salvador Montalt es va encarregar de moderar-ho.
L’acte d’Homenatge a Josep Maria Forn estava organitzat per l’Ajuntament de Blanes, amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i la col·laboració de l’associació cultural blanenca La Focal. També ha comptat amb el suport de diverses persones, empreses i institucions, entre elles la Filmoteca de Catalunya i TV3.