Ajuntament de Blanes
El grup El Mirall estrena al Teatre de Blanes aquesta nit i demà (21h) Plou a Barcelona. Es tracta de la primera vegada que el grup blanenc interpreta un text aliè, ja que habitualment ofereix muntatges originals o bé inspirats en històries de grans escriptors com William Shakespeare o Federico García Lorca.
Dirigida per Pep Alum i Cristina Cervià, l’obra la protagonitzen tres personatges encarnats per Carme Rodríguez, Marc Bertran i Xavier Puigdemont. Segons el veterà director teatral, va decidir-se per aquest text principalment per dues raons: «La vaig triar perquè m’agrada molt la història que explica, però també per afinitat, perquè vaig ser alumne d’escriptura teatral amb Pau Miró fa quatre o cinc anys. Em va seduir la idea de posar en escena per primera vegada una obra que no hagi estat escrita per nosaltres: no hem tocat ni una sola coma del text!».
Cristina Cervià és el primer cop que assumeix aquestes tasques fent tàndem amb Pep Alum: «Jo li dono suport extern, de manera que així pot tenir l’ajuda d’una altra mirada, donar nous aires al grup». Aquest nou espectacle s’inscriu dins els actes de celebració del 30è aniversari d’El Mirall, que es completarà properament amb les estrenes de dos altres noves produccions: Guantanamera i Els Boscos de William -un treball conjunt amb Quantus Teatre de Lloret-, actualment en fase de muntatge.
Ajuntament de Blanes
Plou a Barcelona, un calidoscopi d’emocions
L’acció té lloc al barceloní barri del Raval. Tot gira a l’entorn de tres personatges: una prostituta interessada en Dante, un proxeneta agorafòbic, i un client habitual que treballa com a llibreter.
Ara bé, no seria just per a l’obra quedar-se amb el típic estereotip d’un aparent triangle amorós. Plou a Barcelona és una mostra de relacions humanes molt íntimes que aconsegueix arribar molt més lluny, traspassar idees preconcebudes i retratar les inquietuds humanes més quotidianes i universals. Per això, pot ambientar-se tant a Barcelona com en qualsevol localitat similar sense que perdi gens ni mica el seu sentit i contingut.
Respecte quina etiqueta cal penjar-li perquè el públic se’n faci una idea de què s’hi trobarà, es fa difícil triar-la tal com explica Pep Alum: «El tema podria ser molt dramàtic, però en canvi prefereix ser un calidoscopi de les emocions humanes que viatgen per diferents passions, diferents personatges. El públic acompanya als tres protagonistes en un viatge que els canvia la vida, i que transcorre únicament durant quatre dies: és l’aproximació de mon aparentment allunyats que acaben connectant entre ells».