Quim Brugué, a la dreta de la imatge

La sala d’actes Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal es va omplir de gom a gom de públic ahir dimars al vespre per assistir a la xerrada que protagonitzava Quim Brugué. Ja d’entrada, el títol prometia aprofundir en un dels conceptes més utilitzats per algunes de les forces i agrupacions polítiques que han sorgit en els últims temps.

Doctor en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, Quim Brugué ha fet recerca a les Universitats d’Oxford i Cambridge, ha estat director de l’IGOP i és Catedràtic a la UAB. Entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Quim Brugué

El politòleg va centrar la seva ponència en els tres conceptes que s’avançaven en el seu títol: El perquè, el què i el com de la participació. En aquest sentit, entre d’altres qüestions, va aconsellar que quan es faci un procés de participació no es caigui en l’error de clientalitzar les relacions entre els ciutadans i el govern.

La participació dels ciutadans l’entén quan es planteja sobre projectes col·lectius que poden afectar molta gent, i no pas sobre temes particulars. És legítim reclamar sobre casos particulars, però en un procés de participació es requereix que els ciutadans parlin sobre aspectes col·lectius.

En aquest sentit, es va referir a dos conceptes contra-posats de la Grècia clàssica que considera prou exemplars d’aquesta idea: llavors es considerava Idiotes els qui no eren capaç d’entendre que la seva felicitat individual depèn de la polis, del col·lectiu. Per contra, els Ciutadans podien parlar d’aspectes col·lectius i no ho feien com a reivindicació particular.

Per últim, respecte la tercera qüestió que es plantejava en l’enunciat de la ponència, el Com, Quim Brugué va explicar que hi ha tres fases que ha de cobrir un procés participatiu. En la primera cal establir els límits del què s’està disposat a tractar, uns criteris previs ja que, si no es fa això, tal com va afirmar: «Es poden acabar sembrant expectatives i recollint desil·lusions». A la segona s’ha d’escoltar què diuen els ciutadans i per últim, a la tercera i més important: donar una resposta.

Segons el politòleg i expert en participació ciutadana, després que l’administració pública ha escoltat el què diu la ciutadania és fonamental donar una resposta, entenent que fins i tot el No és una opció com a tal. Quim Brugué va ser especialment taxatiu al afirmar que el què no pot ser en un procés participatiu, és que la gent no sàpiga en què ha acabat tot, que ha decidit l’administració que l’ha endegat.

Procés participatiu de la C-32 a Blanes

Si bé durant la xerrada el ponent no va parlar explícitament sobre la metodologia de treball i el contingut del procés participatiu que s’està seguint a Blanes respecte el projecte de prolongació de la C-32, si és que s’hi va referir en alguns moments de la conferència. De fet, hi havia a disposició dels assistents el díptic informatiu que ha editat la Plataforma Aturem la C-32 on s’informa sobre el seu posicionament respecte el projecte, i on es demana triar la opció de votar en contra en la consulta popular que es farà el diumenge 17 d’abril.

Un cop finalitzada la xerrada, l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del regidor de Participació Ciutadana, Albert Sanz, -que van assistir-hi com oients-, així com altres membres de la Comissió de Seguiment del procés participatiu que ha endegat l’Ajuntament de Blanes van trobar-se amb Quim Brugué per parlar sobre el mateix. Al terme de la xerrada també es va repartir entre els assistents el díptic informatiu editat en aquest cas pel consistori.

Fotos: Ajuntament de Blanes