El nou pont que unirà el Gorg Nou amb el poliesportiu de Can Delfí d’Arbúcies s’està fent amb castanyer. En la construcció de la Farga del Roquer i els seus accessos s’ha utilitzat el castanyer, i és l’estella de castanyer la font d’energia que alimenta la planta de biomassa del Pavelló de Can Pons.

L’objectiu de l’Ajuntament és recuperar el protagonisme que aquesta fusta autòctona sempre ha tingut al Montseny, on és una de les espècies predominants. “El sector forestal està molt tocat per la crisi i no té sentit que importem fusta d’altres països, amb el cost i els inconvenients que suposa el seu transport per carretera, quan en tenim una d’immillorable aquí mateix, a tocar”, assegura l’alcalde, Pere Garriga.

El castanyer té moltes virtuts: és resistent a la podridura, té una durabilitat molt bona, no és porós i no cal aplicar-hi tractament d’autoclau. A més, és propi del Montseny, allò que se’n diu un producte de quilòmetre zero, i la seva explotació pot reportar beneficis econòmics a una indústria forestal en hores baixes. Si tothom hi surt guanyant, per què s’utilitza tan poc? La situació actual s’origina amb la desaparició ja fa dècades d’una indústria que utilitzava el castanyer per fer mobles i botes i que feia servir el rebrot com aspres, bastons i cistelleria. A partir d’aquí, un llarg desert en què el desinterès de les administracions, unit a la desunió d’un sector sense polítiques transversals de gestió del bosc a llarg termini i a l’aparició de nous materials a la importació d’altres espècies del nord i l’est d’Europa, han deixat el mercat de la fusta local en una situació precària.

El futur passa per potenciar la utilització del castanyer i donar-li el màxim nombre d’aplicacions possibles. Ara mateix, te un mínim mercat, un desaprofitament considerable si es té en compte que pot utilitzar-se com a embigat i forjat en les construccions, de suport en l’obra pública, de tutor en els arbres joves per reforestacions, per marcar els pals indicadors dels senders (els del Montseny són ara de pi tractat provinent de l’est d’Europa), en aplicacions de jardineria com les tanques o les escales, i també com a estella per la biomassa.

Implicació del sector privat

Segons l’empresari silvicultor Josep Mataró, “seria bo que hi hagués un acord per tal que un percentatge de la fusta utilitzada en les construccions fos amb castanyer”, però per això cal la implicació del sector privat i, sobretot, el de les administracions. De moment, s’ha creat l’Associació de Propietaris del Montseny (APMontseny) que vol agrupar els propietaris i impulsar una gestió conjunta per enfortir el sector. Un curs d’iniciació als treballs forestals ha servit per donar uns coneixements mínims als professionals que treballen al bosc, tot i que la reivindicació principal és un pla de política forestal que faci viable el manteniment del bosc i una diversificació comercial que ara no es produeix.

L’ajuntament d’Arbúcies, per tant, vol convertir-se en un dels municipis pioners en recuperar, potenciar i prestigiar la utilització d’una fusta amb denominació d’origen, amb un passat considerable i amb un llarg futur per recórrer.