Foto: Aula Blanes

Aquest dimarts 21 d’octubre l’associació Aula Blanes va inaugurar el seu cinquè cicle de conferències amb Claudi Yoldi,expert en joc de taula i fundador de l’entitat Ludus Mundi.

La xerrada, feta al primer pis de la biblioteca comarcal de Blanes, portava el títol «Jugar i prou? Una mirada educativa del joc».

La proposta fonamental de Yoldi és que el joc i el fet de jugar és més que lleure,però encara no és cultura. Per mostrar-ho el ponent va començar dibuixant el que per ell és el panorama actual de canvi o revisió de models a tots nivells. La necessitat de passar del tenir al ser,la necessitat de deixar de viure des dels patrons socials que ens parlen només de tenir coses, coneixements, amics, rol… a viure connectats amb el ser, creu Yoldi, es pot satisfer amb el joc i el procés de jugar.

Hi ha cinc aspectes clau que fan del joc una eina de regeneració social:
–El joc és font de motivació, serveix per generar empatia, plaer, curiositat..
–El joc és font d’aprenentatge. En aquest punt el ponent va explicar situacions d’aula, també d’universitat. I es preguntava: Per què el joc desapareix de la vida quotidiana quan som grans?
–El joc és font de socialització, fomenta iniciativa, interès, participació…
–El joc és element de mediació i cooperació. Utilitzat en estratègies de medicació permet generar un espai de trobada i discussió sense violència, permet reflexionar de forma relaxada i controlada.
–El joc és saludable. Poc oci és tan saludable com el joc, entre adolescents i gent gran el joc pot proporcionar moments d’obertura i de desconnexió amb els rols socials i així mostrar-se de forma natural. En nens permet detectar capacitats i mancances com de manera fàcil i oberta.
–El joc és fonamental per emprendre. Yoldi assenyala un terme ampli d’emprenedoria, més enllà de la creació d’empreses, per ell el joc permet plasmar de manera creativa allò que tenim al cap, experimentar-ho, simular-ho i treure’n conclusions si cal.

Una ronda de presentació de la mostra de jocs que portava va servir per fer entendre el canvi que hi ha hagut dels jocs de taula clàssics com el Monopoly o el Risk. Va destacar els jocs de taula que van revolucionar aquest món el “Carcassonne” o “Els colons de Catan”, va mostrar jocs de cooperació (Rescate), jocs d’aprenentatge d’història (Timeline), de càlcul matemàtic (matematikus), jocs d’estratègia (La Liebre y la Tortuga) i uns divertits jocs polítics molt actuals lligats al moment català i espanyol (La Puta i la Ramoneta,Som el que decidim).

El ponent va deixar clara la seva posició respecte els jocs tecnològics, per ell el problema està en l’ús que l’adult permet que el menor en faci i en que hi ha una bona colla de jocs digitals que no
serveixen per res més que per «adormir» al jugador.
Claudi Yoldi va insistir en la necessitat de convertir en bé cultural,el joc i el fet de jugar i va destacar que Catalunya, a l’estat espanyol, és referència de creació, producció i utilització de jocs de taula.