Els poemes de Miguel Hernández van omplir ahir al migdia la Biblioteca La Cooperativa en l’acte d’homenatge, organitzat pel Centre d’Estudis Zenòbia Camprubí i la Regidoria de Cultura, coincidint amb el centenari del seu naixement. Les veus de l’actriu Assumpció Ortet i el rapsoda Josep Torres van recórrer els millors versos del poeta, en els quals la pena, l’amor i la mort són protagonistes. Van estar acompanyats per la música d’un guitarra i un contrabaix, i les intervencions de tres alumnes de tres centres diferents del poble -IES Ramon Turró, Escoles Fonlladosa i col·legi de Sant Pere Chanel- que van recitar alguns poemes d’Hernández. 

Miguel Hernández Gilabert (Orihuela, 1910 – Alacant, 1942). Era fill d’una família nombrosa i humil. De ben jove combina el treball de pastor amb l’estudi de les primeres lletres, encara que aviat ha d’abandonar l’escola, on havia destacat per la seva afició a la lectura i per les seves bones notes, per ajudar a la família. La seva feina li permet continuar les lectures i, cap a 1925, comença a escriure les seves primeres poesies d’amagat del seu pare, a qui molesta la seva vena poètica.

Cap al 1931 viatja a Madrid, però en no trobar el suport que esperava s’entorna a Orihuela. El 1933 edita el seu primer llibre de poemes: Perito en lunas. A partir de l’èxit d’aquest poemari començarà a tractar grans poetes com Alberti, Rosales, Aleixandre i Neruda i els seus contactes amb el món literari es consoliden.
Durant la guerra civil es casa amb Josefina Manresa, viatja a l’URSS i participa activament en defensa de la República com a soldat i com a poeta. Acabada la conflagració és condemnat a mort, pena que li és commutada per 30 anys de presó.

Malalt, el 1941 és traslladat al Reformatori d’Adults d’Alacant, on moriria l’any següent a l’edat de 31 anys.

Edició: JFG / Fotos: Ajuntament de Malgrat de Mar