El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat l’aprovació de declarció de Bé cultural d’interès nacional (BCIM) en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i Can Cua (Pineda de Mar).
L’arc de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte de Can Cua, situats respectivament en els termes municipals de Tordera i Pineda de Mar, van formar part d’una mateixa obra hidràulica, l’anomenat aqüeducte de Pineda. Actualment aquests dos trams en constitueixen els únics testimonis visibles.
L’estudi més complet de l’aqüeducte és, encara, el que va publicar l’Institut d’Estudis Catalans el 1936, l’autoria del qual és de Francesc Prat i Puig, que constitueix la base més sòlida i comprensible d’aquest conjunt arqueològic.
S’han tingut en compte també els resultats de les intervencions arqueològiques i de consolidació que s’han portat a terme posteriorment. Per les dades avui disponibles, s’ha interpretat que l’origen d’aquest aqüeducte podria remuntar-se a l’època romana i que discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres. L’inici del traçat es devia trobar al torrent de Riu, d’on captava l’aigua, per anar fins a la vil·la romana de Can Roig, jaciment que conserva un lacus que podria relacionar-se amb el final del recorregut.
L’arc de Sant Pere, també conegut com a pont del Diable, és una estructura de 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Es va construir amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny i la torrentera procedent de la font del Ferro. A continuació, discorria arran de terra a través d’una conducció, de la qual se’n coneixen algunes traces que han permès determinar part del seu recorregut en aquest sector.
Així mateix, el tram conegut com a aqüeducte de Can Cua servia per salvar un antic torrent avui desaparegut. Se’n conserven 39 m de longitud, amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament. Per tant, aquest aqüeducte continua sent un dels més rellevants de Catalunya dels fins ara coneguts.
En conjunt, aquest paratge reuneix tots els requisits per ser declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, fonamentant-nos en aspectes com la coherència científica i patrimonial, la constitució d’un complex singular dintre la comarca del Maresme com a testimoniatge de la gestió de l’aigua des d’època romana, en el context del poblament rural on es troba, pel caràcter monumental i el bon estat de conservació de gran part de l’obra arquitectònica i perquè la seva museïtzació pot ampliar notablement.