L’any 1934, la jove i inquieta Nancy Johnstone i el seu marit, Archie Johnstone, van decidir fer un canvi de vida radical i abandonar Londres per construir un hotel a Tossa de Mar. Eren temps de descoberta d’un paisatge i d’un país, però aviat l’interès turístic dels hostes anglesos va donar pas a la visita de corresponsals de guerra, de poetes i pintors simpatitzants amb la causa republicana o de personalitats britàniques que visitaven Catalunya.

L’esclat de la guerra i els seus estralls van trencar per sempre aquell paradís blau, i els Johnstone van saber reaccionar a les noves circumstàncies. Un hotel a la costa és moltes coses alhora: una crònica de la Costa Brava durant la República i la Guerra Civil, un dietari d’urgència de la desfeta republicana i un recull inèdit de peripècies quotidianes que abracen des de la transformació de l’hotel en una colònia humanitària per a nens refugiats fins al pas per la frontera francesa i l’arribada al camp de concentració de Les Haras. En les dramàtiques circumstàncies de la retirada, els Johnstone no van abandonar mai els «seus» trenta nens.

 

Nancy Johnstone (Bath, 1906-?) va viure a Tossa de Mar des de l’octubre del 1934 fins al gener del 1939. Acabada la guerra, i després d’uns quants mesos de treball humanitari als camps de concentració del sud de França, es va traslladar a Cuernavaca, Mèxic. A més dels seus dos llibres sobre l’experiència viscuda a Tossa de Mar, Hotel in Spain i Hotel in flight –que Tusquets Editors aplega en un sol volum, en l’edició i traducció de Miquel Berga–, va escriure dos llibres ambientats a Mèxic: Sombreros are becoming i Temperate zone. A partir del gener del 1950 es perd el rastre de la seva vida. Testimoni directe de la societat catalana abans i durant la guerra, a Un hotel a la costa Nancy Johnstone va saber trenar amb una prosa fresca un relat extraordinari i viu, misteriosament oblidat, que publiquem ara per primer cop en català.