L’Ajuntament ha comptat per fe aquesta operació amb una subvenció de la Diputació de Barcelona per finançar integrament aquesta adquisició.
D’aquesta manera, el testimoni de les expedicions de Fèlix Cardona i Puig durant anys a la selva veneçolana passa a ser propietat del poble de Malgrat, on va néixer al 1903. El llegat conté gran quantitat d’imatges, plànols, mapes, quaderns de viatge, documents sonors, pel·lícules, la seva biblioteca personal i objectes indígenes.
El consistori malgratenc inicia ara una tasca per recuperar, digitalitzar i inventariar els documents i objectes. Un cop enllestits aquests treballs, s’organitzarà una exposició perquè la ciutadania de Malgrat pugui conèixer el llegat de Fèlix Cardona.
La compra tanca un llarg procés de negociació entre l’Ajuntament i els sis hereus de Cardona, que es va iniciar al maig de 2008 quan l’alcaldessa va viatjar a Caracas per conèixer de primera mà el contingut deixat per l’explorador a la darrera casa on va viure al barri de Santa Paula de la capital veneçolana. Les diferències personals entre els seus fills han dificultat aquesta adquisició, que s’ha tancat aquest matí amb la signatura de l’acord entre totes les parts. L’alcaldessa, Conxita Campoy, vol agrair a tots els regidors i regidores del consistori malgratenc «el bon fer que han mantingut durant tot aquest llarg procés».
Documentació molt variada
El fons adquirit conté: 135 carpetes numerades, que inclouen documents, retalls de premsa, etc, relacionades amb les activitats de Fèlix Cardona; 46 quaderns de viatge i llibretes de butxaca; 3.000 fotografies col·locades en àlbums, bona part de les quals estan numerades amb una descripció de la mà de Fèlix Cardona i amb el corresponent negatiu; 41 rotlles que contenen mapes, plànols i croquis; 15 discos en vinil amb gravacions de Fèlix Cardona; 16 rotlles amb pel·lícules de 16mm i 35mm; la seva biblioteca personal; 149 objectes indígenes i una trentena d’objectes relacionats amb la fotografia i la topografia: brúixoles de precisió, teodolits, càmeres de fotografia, etc.
Fèlix Cardona i Puig va néixer el 4 de febrer de 1903 a Malgrat de Mar i va morir a Caracas el 8 de dsembre de 1982. Va estudiar a l’Escola Nàutica de Barcelona i el 1922 va aconseguir el títol de pilot. Entre 1922 i 1925 va fer la volta al món en un veler de vapor, on va conèixer un geòleg anglès, anomenat Doyle, que anava a Veneçuela a estudiar la conca del riu Caroní. L’any 1927, Fèlix Cardona dirigia una fàbrica tèxtil, propietat de la seva família, a Malgrat quan hi va haver crisi i va decidir desmuntar les instal·lacions, embarcar les màquines i anar-se’n a Veneçuela. Dificultats burocràtiques van impedir Cardona desembarcar la maquinària i instal·lar una fàbrica de gènere de punt a Caracas. Va trobar, però, feina d’encarregat d’una empresa productora de cafè.
Va ser quan va conèixer –un mes més tard de la seva arribada el 18 d’abril de 1927- Joan Mundó, un català afincat a Veneçuela des de 1907, que als seus 50 anys i cansat de fer de comerciant, havia decidit fer d’explorador de manera professionalitzada. Va ser també el moment en què es va retrobar amb Doyle a Caracas. Mundó i Doyle li van encomanar la passió per descobrir noves terres i va ser així com Cardona va pujar a una canoa, i la selva a i els rius es van convertir en la seva pàtria. De 1938 a 1946 va ser Cap d’Exploracions de l’Oficina de Fronteres del Ministeri de Relacions Exteriors i va recórrer pam a pam la desconeguda divisòria d’aigües entre l’Orinoco i l’Amazones, on avui una muntanya duu el seu nom.
Entre el 1946 i el 1949 va treballar per al Ministeri d’Agricultura. Com a comissionat del Departament de Recerques Forestals va recollir plantes i animals –sobretot ocells- alguns dels quals van resultar nous per a la ciència. Entre 1949 i 1982 va treballar per al Ministeri de l’Ambient i Recursos Naturals i va cartografiar el gran territori selvàtic del centre i el sus del país. Fèlix Cardona va trobar ètnies indígenes no revelades, va batejar amb el seu nom espècies vegetals no identificades, va donar a conèixer la cascada més alta del món, coneguda com a Salto Ángel, va participar en el descobriment de les fonts de l’Orinoco, va explotar mines d’or i va buscar cautxú per als aliats durant la guerra mundial, entre altres.