Els membres del Consell Rector, atenen als mitjans de comunicació

Avui, a proposta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, s’ha creat la Junta Rectora del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de Pinya de Rosa i se n’ha regulat la composició, les funcions i el règim jurídic de funcionament. La reunió constitutiva s’ha fet a l’Ajuntament de Blanes i l’han encapçalat l’alcalde, Josep Marigó, així com el director dels Serveis Territorials a Girona, Vicenç Estanyol.

El Consell Rector es compon de representants dels departaments competents; del municipi de Blanes i del Consell Comarcal de la Selva; de la propietat i d’entitats de protecció de la natura; i d’experts coneixedors de la problemàtica de la zona. La Generalitat està representada pel director dels Serveis Territorials a Girona, Vicenç Estanyol, així com pel subdirector general de Biodiversitat, Ignasi Rodríguez.

També són a l’òrgan de govern Elisabeth Tuà en representació del Departament de Territori i Sostenibilitat; el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Blanes, Miquel Lupiáñez; Eduard Adrobau, del Consell Comarcal de la Selva; Ramon Pérez, de la Secretaria d’Universitats i Recerca; Joan Mora, de l’Associació Salvem Pinya de Rosa i Albert Aynes, administrador de la companyia Parc Pinya de Rosa, S.L., propietària del paratge.

S’obre el Consell Rector a la participació de representants del territori

Durant la reunió del Consell Rector, s’han treballat principalment 4 acords. En el primer s’ha determinat que el president de la Junta Rectora sigui el director dels Serveis Territorials d’Agricultura a Girona, Vicenç Estanyol. A més, es convidarà a participar a les reunions del Consell a altres persones i entitats amb coneixement o interessos en el paratge.

Pinya de Rosa

El tercer acord contempla la creació d’un grup de treball tècnic per elaborar les directrius de gestió de l’espai protegit. Finalment, també s’ha decidit iniciar la redacció del seu pla especial. Val a dir que al grup de treball s’incorporarà un representant de cada grup polític municipal de l’Ajuntament de Blanes, així com del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, entre d’altres. Aquests representants intervindran a les reunions amb veu però sense vot.

El Consell és un òrgan de participació, consulta i tutela de la gestió amb l’objectiu d’integrar la representació dels diferents agents implicats i interessats en el territori, i consensuar les accions orientades a millorar-ne la gestió. Ha de ser una eina per vetllar pel compliment de la normativa reguladora establerta per la Llei 25/2003, de 4 de juliol, que va declarar Paratge Natural d’Interès Nacional la finca Pinya de Rosa. Aquesta finca inclou un jardí botànic únic a Europa i esdevé el darrer pulmó verd que queda entre les poblacions de Blanes i Lloret.

En aquest sentit, l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, ha destacat: “La nostra pretensió, el repte més gran que tenim per endavant és que Pinya de Rosa es reforci com icona turística amb un atractiu enorme. Estic segur que, a través de les accions del Consell Rector, en traurem un rendiment social, ecològic i educatiu molt gran. Uns valors afegits que busquem sobretot les poblacions turístiques com Blanes”.

Pinya de Rosa: 50 hectàrees de pulmó verd a la Costa Brava

Pinya de Rosa és un espai natural de poc més de 50 hectàrees format per bosc mediterrani i espadats litorals, amb la roca de S’Agulla com a element emblemàtic de la seva façana costanera, que a més també inclou un jardí botànic amb el mateix nom. Fins a la constitució de la Junta Rectora, la gestió del paratge natural ha tingut dos eixos importants: la prevenció d’incendis i l’ordenació de l’ús públic.

Imatge de la Costa de PInya de Rosa

Atès que els terrenys són de titularitat privada –excepte la línia litoral-, les actuacions han estat a càrrec dels titulars de les finques incloses a l’espai natural amb la intervenció administrativa de la Generalitat i de l’Ajuntament de Blanes, que han emès informes sobre les propostes d’actuacions.

El paratge forma part d’uns terrenys costaners on majoritàriament s’havia conreat antigament la vinya, i un cop abandonada aquesta activitat, hi va haver una colonització natural d’espècies forestals mediterrànies. Per aquest motiu, cal executar periòdicament mesures de prevenció d’incendis, amb una gestió forestal orientada al foment d’espècies autòctones i de baixa inflamabilitat.

Un altre dels reptes és el control d’espècies vegetals invasores, fita que és general al llarg de tota la costa, ateses la forta presència humana i la gran intensitat de l’aprofitament urbanístic. La Junta Rectora haurà d’establir les directrius de gestió de l’espai natural i impulsar els instruments necessaris per aconseguir-ho.

Des del punt de vista del medi natural, aquest paratge és un espai sense urbanitzar en un entorn densament urbanitzat, que, a grans trets, correspon a una massa forestal mediterrània desenvolupada en part damunt de terrenys que havien estat vinyes. No acull hàbitats ni espècies que hagin comportat la seva inclusió a la xarxa Natura 2000. Actualment, la propietat és privada.

Per evitar-ne la urbanització, es va incloure en el Pla d’espais d’interès natural com a Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 2003.