Ja és al carrer el número 264 de la Revista de Girona, que està dedicat al desaparegut escriptor llatinoamericà Roberto Bolaño. Amb el títol «Territori Bolaño», el periodista Lluís Freixas ha traçat un llarg itinerari sobre els espais viscuts per l’escriptor a Barcelona, Girona i Blanes, on va escriure el major gruix de la seva obra. El dossier també es complementa amb fotografies de Rafel Bosch, Joan Carles Codolà, Joan Comalat, Dani Duch, Jordi Ribot, Claudi Valentí i hereus de Roberto Bolaño. 

A través d’un seguit de fotografies i de cites de les seves memòries i obres, el dossier fa un repàs dels anys que va viure a les nostres comarques, on la precarietat econòmica i laboral eren massa sovint les protagonistes. Un dels trets més destacables del reportatge és la relació que tenia amb altres escriptors, ja siguin catalans o xilens.  

Altres temes

 El nou número de la Revista també conté una extensa entrevista a Joaquim Puigvert i Tomàs Mallol, pioners del documentalisme cinematogràfic gironí. Els dos cineastes, que han tornat a saltar a l’actualitat darrerament (pels homenatges que han rebut fa poc i perquè el seu cinema ha esdevingut més actual que mai), repassen, al llarg de l’entrevista, les seves vides i obres.

Un altre dels reportatges principals de la Revista està dedicat a l’associació del Baix Empordà El Trampolí. En aquest espai s’explica com aquesta associació lluita per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, trencant obstacles, limitacions i barreres.

El número 264 de la Revista de Girona també inclou diferents apunts relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social a les comarques gironines; un reportatge sobre l’activitat dels balnearis de Caldes de Malavella en temps de guerra (durant la Guerra Civil van acollir com a hospital soldats republicans, i a la II Guerra Mundial, els primers refugiats aliats); un article en què se’ns explica les excavacions arqueològiques a la cova de la Bauma d’en Noguer, a l’Alta Garrotxa; una biografia del músic, director d’orquestra i compositor de Puigcerdà Issi Fabra, i una crítica artística del pintor Jordi Gispert.